Del total de llars creades a les Illes en el període de 2000 a 2006, un 53'4 per cent han estat constituïdes per immigrants, segons un informe elaborat per Caixa Catalunya. En el conjunt de l'Estat, el percentage se situà devers 5 punts per sota, en el 48'8 per cent. Per altra banda, Balears encapçala, amb un 48'1 per cent, només superada per Canàries amb un 53'6, el rànquing de creació de llars en la darrera dècada. En aquest cas, la mitjana espanyola registrà un 30 per cent.
Les xifres són una mica inferiors a l'anàlisi del període corresponent a 1996-2006, en el qual el pes de la immigració dins el creixement de llars balears va ser del 46'7 per cent. Encara que dins el total d'espanyoles es mantingué per sota, amb un 41'3 per cent. Amb el resultat de l'estudi del període que abraça de 1996 a 2000, en què el pes era del 34'5 per cent, es posa de manifest la contribució dels immigrants en el creixement i la seva evolució a l'alça en els darrers anys a les Illes.
L'estudi, titulat Informe semestral sobre l'economia espanyola i el seu context internacional destaca que a totes les comunitats autònomes els immigrants ocuparen, com a mínim, el 20 per cent, de les noves llars sorgides durant aquest període. Així mateix, també mostra que el mapa d'expansió de famílies reflecteix fidelment el «xoc ocupacional» de la immigració de les diferents regions.
Segons exposa l'informe, el número total de llars a Espanya passà de 12'3 milions el 1996 a 15'9 milions el 2006. Es concentrà el seu creixement a Balears, Canàries, la costa de Llevant i la Comunitat de Madrid, amb taxes acumulades d'entre el 30 per cent i el 50 per cent.
Pel que fa al pes de la immigració, l'informe destaca que hi ha importants diferències entre comunitats. En aquest sentit, des del 2000, mentre a Navarra i Madrid la contribució dels immigrants en la creació de llars fou del 63'7 per cent i el 60'4 per cent, respectivament, a Cantabria se situà en taxes molt inferiors, amb el 24 per cent, com també al País Basc, amb el 26'5 per cent.
