«Ja hi tornam a ser», exclamaren ahir Joan Antoni Olivieri, Tolo Calafat i Tolo Quetglas a la seva arribada a la capital del Nepal, Katmandu. L'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006» arribà ahir migdia a la terra de les grans muntanyes després de prop de 30 hores de vol des de Palma, amb escales a Madrid, Roma i Bangkok. Sort del bon humor i de les ganes de fer cim de l'equip, que empenyen amb més força que mai. En aquest sentit, l'experiència és un grau.
Al grup l'espera avui un dia molt dur. D'entrada, si es confirmen les previsions, demà volen cap a Lukla, fet que els obligarà a accelerar el recompte acurat de tot el seu material -el que han duit ara de Palma, el que enviaren a Katmandu fa unes setmanes i el que ja tenien en dipòsit a l'empresa Thamserku, responsable de la logística de l'expedició, de l'anterior expedició de fa un any. En total, més de 500 quilos d'equip d'escalada, material de muntanya i delicadeses gastronòmiques mallorquines, com sobrassada i galletes d'Inca, que serviran per alegrar les hores mortes al camp base de l'Everest.
Les tenses negociacions amb els xerpes i la contractació de serveis de Thamserku ja havien quedat emparaulades després del primer intent de fer cim al sostre del món. Així que no es tracta només d'un «mal camí per passar-lo aviat», sinó del valor de la lliçó apresa. En els propers dies coneixerem la resta del grup que acompanyarà Oli i els dos Tolos en el seu segon assalt a la gran muntanya. De moment, ahir conegueren José Diego, un escalador de Cantàbria, que vol fer l'Everest en solitari pel vessant nord a través de l'exposat corredor Norton. Al mateix temps, a l'hotel Royal Singi de Katmandu, els escaladors es retrobaren amb l'escalador lleonès Jesús Calleja, que enguany intentarà fer cim al Lothse (8.500m.).
Els tres expedicionaris aprofitaren les primeres hores a Katmandu per fer les darreres compres abans de partir cap a Lukla, porta d'entrada a la regió de Solu-Khumbu i primera passa del llarg camí cap a la base de la gran muntanya, a 5.400 metres, on arribaran la setmana de Pasqua. L'Everest encara és lluny, ni tan sols es deixà veure des de la finestra de l'avió per una molesta i enganxosa calitja que tapava tota la vall de Katmandu.
Precisament, enguany es commemora que fa 150 anys que Occident descobrí que el que ara anomenam Everest (Sagarmatha per als nepalesos) era la muntanya més alta de la Terra, amb 8.848 metres d'alçada. En aquell moment, a mitjan segle XIX, la «Deessa Mare de la Terra» s'aixecava entre els regnes prohibits del Tibet i del Nepal, sota l'atenta mirada dels imperis britànic i rus, aleshores en plena expansió pel nord i el sud de l'Himàlaia. Encara faltaven devers setanta anys perquè Mallory fes els primers intents per conquerir la gran muntanya.
