La base Europa de Mostar visqué ahir un dia especial amb l'arribada de cinquanta estudiants catalans de segon de batxillerat del col·legi Garbí d'Esplugues de Llobregat, que confraternitzaren amb els militars de l'Agrupació Balears i escoltaren les explicacions del seu cap, el coronel Valenzuela, i del seu segon, el tinent coronel Albarracín, sobre el sentit de la seva presència a Bòsnia-Hercegovina.
El col·legi privat Garbí segueix el camí iniciat per l'institut Pere Vergés en els anys vint i trenta, com a experiència catalana de la Institució Lliure d'Ensenyament. Aquest esperit és el que els ha duit a Splitz (Croàcia) i a Bòsnia per conèixer de prop l'anhel de la pau i els traumes de la guerra. Joves de 17 i 18 anys, conduïts pels seus professors, pujaren als vehicles de combat i escoltaren les explicacions dels comandaments militars.
«La nostra missió és imposar la pau», els indicà el tinent coronel Albarracín. «En un primer moment l'OTAN envià aquí 60.000 soldats, i això va ser la millor manera d'acabar amb el conflicte». Albarracín els mostrà nombroses diapositives de com estava la ciutat quan arribaren les primers forces durant els anys noranta i del patiment de la gent. El coronel Valenzuela els animà com a futurs universitaris i ciutadans a lluitar per una pau «que tant ha costat aconseguir aquí». Laura i Carlota són dues estudiants de 17 i 18 anys. Han deixat per un dia la rutina de l'escola per pujar a un vehicle blindat BMR i a un tot terreny Hammer armat amb una metralladora de 12'7 mil·límetres de calibre. Els costa molt descriure la seva experiència. Per primera vegada en la vida saben «la feina que costa mantenir l'estabilitat en el continent». De prop les observa el seu professor Massimo Cova. Són molt conscients que es troben en un punt clau del món des del 1468, any en què els turcs i la religió musulmana arribaren a aquest país i aviat toparen amb els catòlics per un costat i amb els ortodoxos per l'altre. Aquest conflicte religiós, ideològic i econòmic ha arribat fins avui.
Ara la tasca dels soldats balears és molt complexa. Han de vigilar molts d'aspectes, inclosos els moviments de l'incipient exèrcit bosnià, que només pot desenvolupar tasques concretes i controlades. Els balears també saben que s'ha establert tot un moviment de contraban per tota la zona dels Balcans. Aquests negocis incideixen a més en el medi ambient perquè es tracta, sovint, de tala il·legal de boscos de roure. Els aspectes jurídics cada cop tenen més importància en un país en reconstrucció.
Centrat en la feina interna de la base, qui és molt conscient d'això és el tinent coronel jurídic Antoni Gili, natural de Palma, qui afirma que «els soldats estan tan conscienciats que quasi no hi ha cap problema d'aplicar correctius. Tothom desenvolupa la seva feina amb una dedicació admirable».
Respecte a la situació general, i des d'una perspectiva jurídica, explica que «encara continua la tasca d'investigació dels crims de guerra dels anys noranta. Qui fa la feina és el Tribunal de la Haia. La neteja ètnica va ser terrible i els criminals encara són detectats avui en dia». A hores d'ara encara hi ha 17.000 desapareguts a Bòsnia del conflicte del 1993 al 1995.
Els serbobosnians, armats per Belgrad, s'enduien les dones i els nins musulmans i afusellaven els homes. Encara hi ha moltes tombes sense nom a Bòsnia. Això aprengueren ahir els estudiants del Garbí, centre conegut per la seva formació catalanista i europeista.
