«Vèiem venir que un dia pujarien a l'Everest»

Realment, el bon ambient que regna en l'expedició també es reflecteix entre els seus familiars. Les famílies formades per María del Carmen i les seves filles (Ainhoa i Lorea) i per Queta, dona de Tolo Quetglas, i els seus bessons (Claudia i Marc) són veïnes i bones amigues. Na Marga, dona de Tolo Calafat i mare d'en Miquelet, el petit de dos anys que compra natilles apapa, comparteix molts de sentiments amb les famílies de «Jopela» i Tolo Quetglas. Aquestes vivències tampoc no són alienes per a María José i Carlos Olivieri, els germans de Juan Antonio Oliveri, n'«Oli».

Tots responen que «ja veien venir que qualque dia pujarien a l'Everest». De fet, na Queta recorda que el seu home «feia anys que no sortia pels fills, però m'ho esperava. Per ell és la culminació i n'estic contenta».

Tanmateix, aquestes famílies ja estan avesades a les aventures dels quatre escaladors. Això sí, aquesta vegada és diferent perquè, com afirma María del Carmen, «és la primera vegada que estam al dia de tot», en part gràcies a la cobertura realitzada pel redactor de Diari de Balears Joan Carles Palos. No obstant això, per a María José «segons quines coses és millor no saber-les». Els fills també viuen molt aquesta experiència. «Na Claudia ho du fatal», diu na Queta. «La meva filla passa del digust a l'enyorança i em demana si no hi ha muntanyes a Mallorca. Està emparada». Tanmateix, els al·lots també n'estan orgullosos. Ainhoa s'escriu amb son pare, «Jopela», i li guarda tot allò que surt publicat. En Marc i na Claudia també fan un seguiment de son pare, amb els companys de l'escola.

Aquest suport a distància és bàsic per als escaladors. Carlos recorda al seu germà que «voldria que gaudeixin de l'oportunitat sense pressió. Si hi arriben bé, i si no també». Els missatges de Queta, Marga i María del Carmen als seus esposos també són semblants i els animen a «gaudir» i a «tenir força».