L'OCB i els filòlegs insten Matas a actuar pel «greu» estat del català

El màxim responsable de l'OCB va exigir al Govern que apliqui, «sense més dilació i sense cap més excusa injustificable», mesures de xoc immediates, urgents i actives en matèria de política lingüística per pal·liar el «retrocés galopant de l'ús social de la llengua catalana i per assolir com a mínim les mateixes condicions d'igualtat, d'utilització i de difusió que la llengua castellana a l'arxipièlag».

A més, l'OCB vol que l'Executiu presidit per Jaume Matas «compleixi de manera definitiva» i «desplegui completament» tot el corpus legal actual a favor de la normalització lingüística. Frau també va reclamar a l'Executiu «incentius» perquè en el món econòmic, en l'educació o en la funció pública es vegi el català «com la llengua d'aquí» i «es consolidi com a eina de comunicació vehicular i bàsica per dur a terme les seves activitats».

El cap de departament de Filologia de la UIB, Joan Mas, es mostrà d'acord amb la diagnosi de l'IEC i advertí que «sense una actuació molt decidida» de l'administració «la llengua corre perill». Segons Mas, aquesta actuació decidida s'ha de centrar en l'educació, on «no es poden fer passes enrere»; en el món professional, on l'actuació «és molt limitada», s'hi haurien d'aplicar incentius; i en l'àmbit de la immigració. «Encara som a temps» de salvar la llengua «però no s'ha de badar», apuntà el responsable de la UIB.

També coincidí amb la diagnosi de l'IEC el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila, qui assegurà que «hi ha raons per ser pessimista, sobretot pel que fa a l'ús quotidià de la llengua». «Però també trobes elements que donen esperança», com el fet que tots els al·lots surtin de l'escola sabent llegir en català. Amb tot, Janer considerà que «això no basta» i afirmà que s'ha de «potenciar al màxim l'ús social del català».