Els grups de l'oposició aprofitaren ahir la compareixença parlamentària del conseller d'Economia i Hisenda, Lluís Ramis d'Ayreflor, per retreure-li el «disbarat» que suposa el projecte de llei d'acompanyament dels pressuposts, que modifica 19 lleis vigents. EU-EV va qualificar el projecte d'«il·legal» i «antidemocràtic», el PSM apuntà que «provoca indefensió i inseguretat jurídica» i el PSIB va advertir que «acabarà als tribunals».

El conseller Ramis va tornar a defensar l'ús d'aquest mecanisme per «modificar puntualment» lleis i va recordar que el Pacte va fer el mateix l'any 2001, quan va canviar la Llei de Finances, el sistema d'ajuts a la UE, la normativa de Caça, va crear el Consell de la Funció Pública i va derogar cinc articles d'altres lleis.

El portaveu socialista, Francesc Quetglas, titllà aquest projecte d'«atemptat contra els principis democràtics» i rebutjà la «retallada» en la protecció territorial que comporta, en rebaixar els criteris per edificar en sòl rústic a les Pitïuses o a les zones de prevenció de risc d'incendis. A més, suposarà la «legalització ad hoc» d'urbanitzacions com la del productor Michel Cretú a Eivissa, que té ordre de demolició dels tribunals.

Aquesta «amnistia urbanística» -com la va definir EU-EV- crearà, segons el nacionalista Pere Sampol, un precedent al qual altres ciutadans es voldran acollir. Ramis negà que es tractàs d'una «amnistía» i apuntà que la mesura vol resoldre la «problemàtica de diversos ajuntaments que han donat llicències, autoritzades pel Consell, creient que ho feien d'acord amb la legalitat».

El portaveu del PSM va acusar Ramis de ser «el culpable», no l'autor, dels «pitjors pressuposts que s'han presentat mai» i va retreure al Govern que, a través de les modificacions proposades, es reservi la possibilitat de donar subvencions sense convocatòria prèvia, estableixi excepcions per no soterrar les línies d'alta tensió o faci una nova llei de ràdio i televisió autonòmica, perquè afecta 13 dels 18 articles que té.

La diputada d'Els Verds Margalida Rosselló assegurà que la llei d'acompanyament és «un escàndol polític», un «atac a la democràcia» i té «tics dictatorials». L'ecologista considerà «una vergonya» la «important rebaixa en normativa mediambiental» i va criticar que s'«eliminin» els parcs naturals i es modifiqui la Llei d'Aigua per eximir de comptadors els pous privats, provocant una «manca de control» i amparant Ajuntaments com el de Palma, que s'hi oposaven.

També denuncià que es legalitzin depuradores o dessaladores privades, substraent competències municipals, o que es creïn cinc noves empreses públiques per «privatitzar» l'administració.