«Estam cercant en Tòfol, del bar l'Estrella». «Deveu voleu dir en Cristóbal, no?», contesta una veu des de l'interior d'una escala bruta amb els esglaons rosegats pel pas del temps. «Hauríeu d'haver vingut fa un any i mig, i encara l'hauríeu trobat obert. Avui en dia només hi ha dos bars oberts, el barri xinès fa anys que és ben mort».

La dona que ens contesta ho fa a través del finestró d'una casa que sembla una presó. Gairebé no la podem veure, però les dues bagasses que hi al carrer confirmen les paraules que surten des de la finestra. «Aquí està tot tancat, el bar la Estrella i tots els altres». Un home major s'acosta a la tercera de les dones en discòrdia, que exhibeix altanera els pits dins una camiseta que un dia va ser blanca. Parlen en veu baixa, però no hi ha acord, com tantes altres vegades. Per ventura la nostra presència ha arruïnat el pacte.

Quan els deim que han de tomar les cases on venen el seu cos no els donam cap notícia nova. Saben millor els terminis que els tècnics municipals. «És una qüestió de temps, un màxim de dos o tres mesos i les pales començaran a tomar les cases. Serà l'adéu definitiu», diu una de les dones, que vint anys enrere degué causar sensació en els carrerons del Brut. La història no afectarà només sis o set dones.

«Aquí, entre tot el barri podem ser trenta o quaranta, però el que hi ha ara són moltes de negres i ionquis que rebenten els preus. La gent torna a fer feina de vespre, nosaltres fa anys que no, tenim la nostra clientela fixa, estam amb ells el matí i després, en fer-se fosc, de cap a casa».

L'odi contra les prostitutes negres és més que evident entre les seves companyes de professió. «Són molt més joves que nosaltres i ens roben clients, i a més a més, estan fent el que nosaltres no hem fet mai de la vida. Es passegen en tanga pel carrer, molesten la gent, se li tiren a sobre. No és just que estiguin acabant amb la professió així com així. Nosaltres mai no hem mostrat res als fills de les persones que viuen aquí, elles s'estan passant molt».

«I què fareu quan comencin a esbucar totes les cases?». «Idò marxar, no ens queda més remei. Amb el material a sobre podem anar a qualsevol banda». La prostituta s'assenyala els baixos amb picardia quan es refereix al material. «El que passa és que aquí hi ha gent que ja no pot marxar, que ha estat tota la vida aquí i que no té ni una paga ni pot fer-se el jornal. Aquest és el veritable drama, les altres tirarem, anirem fent en una banda o altra, com hem fet sempre».