Els balears dedicaren 3'93 vegades la seva renda per comprar una casa de 90 metres quadrats al llarg de l'any 1998. Aquest fet implica un increment del 14 per cent respecte del 1995 (moment en què els illencs destinaren 3'38 vegades els seus ingressos per adquirir una llar) i una caiguda de l'1'26 per cent en comparació al 1991 (període en què els balears gastaren 3'98 vegades el seu capital disponible per obtenir en propietat un pis), segons l'informe «Habitatge i Família» de la Fundació Argentaria.
Per tant, l'esforç econòmic per comprar un habitatge es reduí a l'Arxipèlag durant la dècada dels anys noranta, igual que a la resta de comunitats autònomes de l'Estat espanyol. L'estudi «Habitatge i Família» de la Fundació Argentaria, que publica dades del 1991, 1995 i 1998, estableix que els espanyols destinaren 4'35 vegades la seva renda mitjana anual a la compra d'un casa de 90 metres quadrats en el primer d'aquests anys, mentre que era de 3'15 en el darrer, la qual cosa suposa una reducció del 20 per cent.
Entre els anys 1991 i 1998, el desembutxacament que es realitzà per a l'adquisició d'un llar descendí un 36'24 per cent a Castella-La Manxa, ja que es passà d'una inversió de 3'56 vegades els ingressos mitjans anuals bruts el 1991 a 2'27 el 1998. Per sobre de la mitjana estatal, augmentà la solvència dels compradors a Galícia, amb una reducció del 25'45 per cent en els recursos necessaris per obtenir en propietat una casa, per davant de Múrcia (-23'34 per cent) i Madrid (-21'64 per cent).
