El president de Castella-La Manxa i candidat a secretari general del PSOE, José Bono, va passar ahir per Palma, on fa fer campanya per la seva candidatura en una reunió amb els set delegats del PSIB que acudiran al pròxim Congrés Federal socialista. Bono, que només serà secretari general si obté una majoria còmoda, va dir que no invocarà l'expresident Felipe González per aconseguir un vot: «Seria bo que fos el president del partit».
Aquest desig envers González, tot i que no l'havia d'esmentar, no va ser l'únic exemple en la roda de premsa que Bono va oferir ahir a la seu dels socialistes a Palma que el president castellanomanxec és un autèntic artista dels tripijocs verbals. Tampoc no havia de citar els altres candidats, Rosa Díez, José Luís Rodríguez Zapatero i Matilde Fernández: «No contest crítiques». «Em diuen que no repartesc papers; els meus papers són desset anys de govern a Castella-La Manxa».
El «lideratge democràtic» que exerceix Bono en aquesta comunitat autonòma després de cinc legislatures és el tret diferencial que aquest baró socialista mostra davant la resta de candidats. «Estic disposat a guanyar, però també a perdre», va dir. I a continuació, va afegir que vol assolir el càrrec «només per conduir el PSOE a la victòria en les properes eleccions generals».
En aquest sentit, el candidat necessita una nova direcció caracteritzada per l'«autoritat, l'autonomia i la fortalesa electoral». Factors que només seran possibles si els delegats li atorguen una «majoria suficient». Bono va reconèixer, aleshores, que no podria fer la seva tasca des de la minoria: «Això seria garantir el fracàs».
Bono, que recorre constantment a les metàfores que construir la seva xerrameca política, va explicar amb un símil mariner i amb la seva gràcia messetària què significa l'autoritat que reclama: «La qualitat que identifica una embarcació que té rumb, timó i que està governada; qui no sap on va mai no troba un vent favorable».
