Només el secret de confessió gaudeix del mateix respecte que el secret bancari, després que nombrosos països, com ara Estat Units, hagin desclassificat documents secrets, fins ara considerats com a secret d'Estat. Així es va enfocar el tema en les jornades sobre el secret professional organizades per l'Associació de Juristes de les Illes Balears (Ajib). L'exvocal del Consell General del Poder Judicial, Antonio González Cuéllar; Javier Zaragoza, tinent fiscal contra la droga; i José Antonio Martín Pallín, magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, coincidiren a afirmar a Pollença que no hi havia cap tipus de normativa que regulàs l'opacitat informativa de les entitats financeres.
González Cuéllar manifestà, en la seva intervenció, que tant la Fiscalia de Delictes Econòmics com la Fiscalia contra la Droga podien obligar els bancs a trencar el secret bancari. «No afecta el dret a la intimitat, defensat per la Constitució», afirmà l'advocat. L'exvocal del CGPJ manifestà que els inculpats en investigacions relacionades amb el blanqueig de doblers «poden sentir-se molt tranquils amb l'actuació dels jutges, però no dels fiscals». La raó és simple: els fiscals no tenen cap limitació de temps en les seves investigacions, i no estan obligats a posar en coneixement de la defensa les actuacions que desenvolupen per aclarir els delictes.
Martín Pallín destacà l'important flux d'informació de caràcter personal de què disposen les entitats financeres; i destacà que l'Estat espanyol és un país amb una gran cultura «d'evasió fiscal». A més, puntualitzà que les comissions d'investigació parlamentària poden obligar les autoritats tributàries i els bancs a facilitar informació de la situació financera de les persones que ocupen càrrecs públics.
