El conseller d'Educació, Damià Pons i Pons, ha assegurat que l'inici del curs 1999-2000 es desenvoluparà «normalment, entre cometes». Problemes heredats de l'anterior equip executiu fan improbable que aquesta «normalitat» sigui plena: centres escolars a mig fer i alumnes infantils matriculats i sense centres conformen algunes d'aquestes distorsions que la nova Conselleria haurà de resoldre abans de la primera quinzena de setembre.

El document programàtic del Govern de Progrés preveia un «pla per garantir la generalització de l'oferta pública de 3 a 6 anys, incrementant la plantilla» del seu professorat. Quan redactaren aquesta oració, els actuals gestors de l'educació a les Illes ignoraven, d'una banda, que es trobarien amb uns pressuposts exhaurits i, d'una altra, amb una manca de previsió per garantir l'adscripció dels nous alumnes.

Els resultats d'aquesta circumstància és que a l'illa d'Eivissa uns 135 infants d'edats compreses entre els 3 i els 4 anys no disposen de cap centre al qual assistir, tot i que la seva matriculació ha estat feta.

Aquests fets es veuen agreujats per diversos retards en els plans d'obres existents. El conseller Damià Pons ja ha confirmat la impossibilitat que l'Institut de La Colomina (a Eivissa) i el de Llucmajor puguin obrir les seves portes abans del 2000, mentre que les brigades treballen intensament per tal que el nou institut de Sineu estigui enllestit al mes de setembre. També són pendents encara els centres "novament eivissencs" de Sant Llorenç i Sant Agustí, prevists d'aquí a dos anys. A més, altres centres que necessitaven obres de millora no havien començat encara les seves reparacions al termini d'aquesta setmana laboral.

Per resoldre el problema dels instituts, la solució que es debat és la dispersió dels alumnes, i si bé aquesta resposta suposa incomoditats per a pares i alumnes, és factible.

El conseller demana «cooperació» a consells i ajuntaments  

Al llarg dels darrers dies, el conseller d'Educació, Damià Pons, ha fet una crida als consells insulars i als ajuntaments per tal d'obtenir la seva «cooperació» en l'intent d'assolir un inici de curs «normal».

Així ho ha fet aquesta setmana a Eivissa, on la situació és més greu que a altres indrets de les Balears, com són ara Alcúdia, Llucmajor i Manacor. Aquestes poblacions han experimentat al llarg dels darrers anys un notable increment en el nombre d'alumnes d'incorporació tardana, però Eivissa "amb 400 d'aquests alumnes el darrer curs, i sense infraestructures adients" és la població que més pateix la manca de centres i recursos.