Els electors de les Illes Balears avaluaren avui setze anys de majories absolutes al Parlament balear. Els resultats per als conservadors han estat els mateixos en el conjunt de les illes en les dues darreres eleccions.

El 1991, un PP liderat per Gabriel Cañellas i coalitzat amb Unió Mallorquina obtingué 31 escons, els mateixos que sumaria quatre anys després en solitari.

Les úniques mutacions que ha experimentat el panorama polític illenc durant quasi una dècada han estat els canvis de color als consells de Menorca i de Menorca, que han estat de signe invers, però cronològicament coincidents.

El 1995 la tradicionalment conservadora balear major passà a mans d'un pacte progressista integrat pel PSIB, el PSM, UM i EU. En canvi, a la menor, històricament d'esquerres, la llista del PP, encapçalada per Joan Huguet posava fi als consells governats per socialistes i nacionalistes d'esquerres.

Eivissa i Formentera s'han mantingut fidels als conservadors des de les primeres eleccions democràtiques. No obstant això, el 1996 el Partit Popular se'n dugué un ensurt. L'esquerra pactà una candidatura unitària al senat, cedí el primer lloc a la jove advocada independent Pilar Costa. La derrota del candidat del PP, Josep Juan Cardona fou clara. Costa el deixà més de deu punts enrere. Estimulats per l'èxit els progressistes pitiüsos repeteixen fórmula i candidata als comicis d'avui.

La majoria en solitari del PP sumada a la refundació d'Unió Mallorquina han contribuït a esborrar aquesta vergonya de l'escenari. El PSM ha estat un dels protagonistes de la dècada, amb un increment que els ha fet abandonar el testimonialisme per convertir-se en la tercera força política de Mallorca i de les Balears, tot i que encara a molta distància del PSIB i del PP.

Els socialistes han assumit durs càstigs al llarg dels noranta. El 95 perdé cincs diputats respecte del 91. UM ha deixat de ser vista com un apèndix del PP per convertir-se en un partit que ha passat en poc temps del perill d'extinció a la gran esperança.

Finalment, Esquerra Unida també s'ha vist compensada de molts anys d'extraparlamentarisme. Eberhard Grosske i Margalida Thomàs han estat els seus primers representants al Parlament balear.