Moratòria Matas? Moratòria del CIM? Despossessió de competències? Desclassificació? Directrius d'ordenació del territori? Pla territorial de Mallorca? El mallorquí mitjà deu estar ben embullat i serà molt difícil que el 12-N surti al carrer amb l'allau de terminologia politicojurídica que li ha caigut a damunt, enmig d'una intensa baralla entre partits i institucions.

Ara ha arribat l'hora de la publicitat o de la demagògia, com diran els adversaris polítics del Pacte de Progrés. Però, si es pretén que el ciutadà es mobilitzi ha de rebre una explicació molt clara de les raons de la convocatòria i, sobretot, una explicació que li toqui la fibra sensible. Serà cada un dels mallorquins qui haurà de decidir finalment si accepta els raonaments o els considera injustificats o demagògics.

Els convocants intenten presentar-li la situació com a molt greu, com un punt de no retorn en el qual es juga el futur dels seus fills. El GOB l'ha presentat de la següent manera: «Avui no es tracta de salvar un determinat espai: és tota l'Illa la que demana una nova mobilització». Implícitament ha evocat les grans mobilitzacions per salvar es Trenc, sa Dragonera o contra la modificació de la Llei d'espais naturals.

Ve a dir a la gent: «Fins aleshores heu lluitat per coses molt importants, però, al cap i a la fi, molt concretes, puntuals. Si aquelles agressions puntuals us varen indignar, com no us ha de moure a sortir al carrer una amenaça a tot el territori? També implícitament es llancen missatges que tenen com a objectiu aconseguir complicitats, per presentar l'aturada contra el creixement urbanístic com la solució d'uns problemes que preocupen un ampli espectre de la societat: els alemanys («venem bocí a bocí la nostra terra»); una imposició als mallorquins, que al Consell han aprovat una mesura que els vots de Menorca i Eivissa no permeten aplicar («la dignitat del seu poble necessita que cridem»); el colapse de les infraestructures, el problema de l'aigua i del fems (les urbanitzacions «amenacen la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes»; l'oposició de diversos municipis i col·lectius a les autopistes (que «amenacen el nostre territori»); i l'aculturació colonitzadora, el perill per a la mallorquinitat que suposa la venda massiva de territori (Mallorca «ens agrada i l'estimam així com és»). Finalment, es diu que tot això té solució, que la manifestació del 12-N no és inútil: «Recorda que sovint els pobles han canviat el curs de la història».

La cunya radiofònica del CIM ens situa en un escenari futurista, posem que alguns anys després que vostè decidís irresponsablement quedar a ca seva i no anar a la manifestació. Per ventura és vostè mateix la veu que lamenta davant fills i néts la desaparició d'«una platja verge, amb una aigua transparent», on podien prendre el sol abans que hi hagués «aquell gran magatzem» (petit comerciant, vostè també està molt concernit per aquesta manifestació). Ai, senyor, què s'estima més: plorar el que no sabé defensar el 12-N, passar vergonya davant els fills el futur dels quals ha hipotecat? Perquè reconsideri, amb una illa tan lletja quin turista voldrà venir? Per ventura, si els residus no fan massa pudor, un cec. Vostè, sigui del litoral, de la Serra, del Pla, ja sap què vol: preservar el paisatge. Sigui conseqüent i doni'ns una maneta, faci un esforç el 12-N. El Consell està al seu costat.

«¿Y dice usted?»
És una llàstima que la publicitat del Consell de Mallorca no tengui versió televisiva. Seria magnífic que la protagonitzàs el simpàtic vellet de l'anunci de cotxes. Un ancià vingut de la Península amb un viatge de l'Imserso, que va demanant al guia amb cara d'astorament: «¿Y dice usted que esto era una playa y que aquello era agua? ¿Y dice usted que en Mallorca había pinares? ¿Pretende hacer-me creer que Dios creó Mallorca sin autopistas? Mentre que el guia li explica que el 12 de novembre els valents cavallers de la princesa de Mallorca perderen la batalla definitiva contra l'emperador del ciment.