cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
21°

La segona fase d’excavacions a Porreres finalitza amb la recuperació de les restes de 44 víctimes

181069

DCIM/101MEDIA/DJI_4723.JPG

Les tasques d’excavació i exhumació que ha dut a terme l’equip tècnic d’Aranzadi al cementeri municipal de Porreres, des del passat 8 de febrer, han donat com a resultat la recuperació de 44 víctimes de la repressió franquista, procedents de cinc fosses ubicades a la part central del cementeri.

Aquesta quarantena de víctimes se suma a les 49 recuperades el novembre de 2016. Amb la qual cosa, avui dia, al cementeri municipal de Porreres s’han recuperat 93 víctimes, d’una xifra aproximada de 120 persones represaliades, que han estat documentades històricament.

«Aquestes excavacions han constatat, sens dubte, la magnitud i l’horror de la repressió que es va viure a Porreres», ha afirmat el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, «per això espais com aquest i els d’altres cementiris com Palma i Son Coletes, a Manacor, s’han de convertir en espais dedicats a la Memòria, perquè ningú pugui tornar a posar en dubte mai més els fets ocorreguts i perquè aquests no caiguin en l’oblit».

Yllanes ha assistit a l’acte de balanç d’aquesta segona intervenció a Porreres, acompanyat del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, el director general de Memòria, Marc Herrera, la batlessa de Porreres, Xisca Mora i la presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

Tretze fosses excavades a Porreres

Al llarg d’aquesta segona intervenció, inclosa dins el Pla de Fosses 2018-2019 del Govern, s’han localitzat quatre noves fosses davall el bloc de nínxols i capelles que hi havia construïts en aquesta àrea central, amb la qual cosa, avui dia, la xifra total de fosses excavades al cementeri de Porreres és de 13. Totes elles segueixen les dues línies de fosses descobertes l’any 2016, tal com ha explicat la directora de l’excavació, Lourdes Herrasti.

A la fossa número 5, a la qual ja s’havien documentat 6 individus en les excavacions de fa quatre anys, finalment s’han pogut recuperar les restes de 9 individus. A la fossa 10, situada sota una placa de formigó armat, s’han recuperat 8 persones. A la fossa 11, ubicada davall el bloc de nínxols, s’han pogut recuperar 12 individus. A la fossa 12, que s’ha trobat a continuació de la fossa 5, s’han localitzat 9 individus. I, finalment, a la fossa 13, afectada per una altra planxa de formigó, s’han recuperat les restes de 6 víctimes més.

Tres d’aquestes fosses estan afectades per construccions posteriors, fet que ha limitat la recuperació de les restes, que són parcials. En general, l’estat de conservació de les restes òssies és bo, però algunes de les víctimes localitzades en els nivells inferiors de les fosses presenten un cert grau de deteriorament.

Homes, la majoria d’entre 20 i 50 anys

Una vegada finalitzat el treball de camp, els estudis antropològics que s’han posat en marxa estan confirmant les observacions realitzades durant les excavacions respecte a les lesions relacionades amb la causa de mort de les víctimes. A les cinc fosses excavades s’han recuperat projectils i a tres d’elles, a més, casquets. Es confirma, a més, que totes les víctimes localitzades són homes, la majoria d’edats compreses entre els 20 i els 50 anys, tot i que alguns superen la cinquantena.

Associats als individus, s’han recuperat restes de peces de roba d’abric i calçat, a més d’objectes personals com mines de llapis, un tinter, un plomí, tabaqueres, caixes de pastilles contra la tos de diferent procedència, filtres de tabac i elements de higiene personal —raspall de dents, tres pintes, etc.

Se sospita que gran part de les víctimes provenen de tretes de les presons de Can Mir i Bellver realitzades entre els mesos de gener a març de 1937. No es descarta, però, que algunes persones fossin conduïdes directament dels seus pobles d’origen, sense passar per la presó.

En aquests moments, les antropòlogues d’Aranzadi continuen amb les anàlisis antropològiques de les restes localitzades. Una vegada finalitzats, es prendran mostres individualitzades de les restes per a la posterior anàlisi genètica, que consisteix en la comparació entre les mostres donades per familiars i les mostres obtengudes de les restes de cara a una possible identificació positiva. Un treball, el de l’anàlisi genètica, que es realitzarà en els pròxims mesos en les instal·lacions del laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc de Vitoria-Gasteiz.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per bartomeu, fa 5 mesos

Bones noticies pels drets dels familiars i pel compliment de la llei de memòria històrica i per la democràcia.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris