cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

Un estudi de la UIB analitza les víctimes mortals provocades per les torrentades a Mallorca

Un total de 25 persones han mort a Mallorca a causa de torrentades entre els anys 1960 i 2018. Ara, un equip d'investigadors del grup de recerca en Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha identificats tots els casos i ha esbrinat la localització de l'esdeveniment, les característiques del curs que les ha provocades i les circumstàncies de precipitació que han produït el desbordament.

L'estudi s'ha publicat recentment a la revista científica 'Journal of Flood Risk Management' i el signen Miquel Grimalt, Joan Rosselló i Joan Bauzà, membres del grup de receca CLIMARIS de la UIB.

L'estudi també esbrina les particularitats de cada cas, des de l’edat, el sexe i origen de la víctima, les condicions en què ha estat arrossegada per l’aigua o ha estat negada, la datació detallada quant a horari i la tipologia de l’entorn en què s’ha produït (discrimina entre ambients urbans i rurals, i discerneix si era en una edificació, en una via de comunicació i, en aquest darrer cas, si es tractava d’un vehicle).

La morbiditat per aquest fenomen natural és notòria, amb 25 persones que han perdut la vida per mor de les revingudes al llarg dels darrers 58 anys. No obstant això, aquesta xifra és inferior, en termes relatius, a la constatada a altres àmbits mediterranis continentals propers. Amb tot, s’ha de tenir en compte el factor de l’atzar, que ha determinat que un sol episodi, el de la torrentada al Llevant de 9 d’octubre de 2018, concentri més de la meitat dels decessos.

La perillositat dels vehicles durant les torrentades

Els vehicles són, amb diferència, el factor de risc mortal principal a l’hora d’una torrentada: 14 persones han finat dins cotxes, tant en circulació com d’aturat. En contrast, dins edificacions s’han comptabilitzat 8 casos de víctimes, i la resta corresponen a circumstàncies en què l’afectat circulava a peu a l’aire lliure.

Destaca constatar que no necessàriament les defuncions es produeixen als cursos de més cabal, sinó que s’ha esbrinat com un nombre notori dels casos s’han produït en torrents de poca entitat on els cabals d’aigua no necessàriament eren importants. El cas extrem és el de la dona arrossegada a Alaró el setembre de 2006 per un xaragall de conca exigua, circumstàncies que es repetiren en un infant de poc mesos, que es negà a ca seva a Lloseta l’octubre de 1973 per un curs secundari que travessa el nucli urbà. El mateix es pot constatar amb els vehicles arrossegats, com va succeir el novembre de 1990 en un afluent secundari del torrent de Pula (a Son Servera). Finalment, en un dels esdeveniments mediàticament més tractats, com és el de l’Hotel des Corso, al Port de Felanitx, el setembre de 1989, tres persones moriren en un torrent amb una conca de tan sols 1,1 km2.

Sovint els tòpics emmascaren la realitat i s’ha volgut suposar una relació directa entre el creixent grau d’urbanització i l’arribada massiva de turistes (desconeixedors del nostre medi) amb un increment de les víctimes per torrentades. L’estudi constata que de les vuit persones que s’han mort en àrees urbanes, només tres ho han estat en zones litorals turístiques. Pel que fa a la incidència sobre la població segons l’origen, el nombre de víctimes residents a Mallorca és majoritari, amb 19, de les quals només 3 eren estrangeres amb habitatge permanent a l’illa, i el nombre de turistes queda reduït a 6.

L’increment del parc de vehicles i de la mobilitat habitual rodada fan preveure un augment de casos tràgics, sobretot si tenim en compte les característiques dels vehicles predominants actualment, lleugers, estancs i que suren, i que, per tant, són fàcilment arrossegats amb molt poca làmina d’aigua.

En conseqüència, els investigadors de la UIB asseguren que per evitar més víctimes cal actuar no tan sols en els nuclis urbans i àrees edificades, sinó també en la xarxa viària. No obstant això, qualsevol acció ha de ser presidida necessàriament per una recuperació de la cultura del risc, per la qual cosa, independentment que es millorin les condicions de les carreteres i camins, els conductors i ocupants d’un vehicle han de tenir presents el riscs inherents a l’aigua que corre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris