cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
10°

Experts en dret de les Balears, el País Valencià, Catalunya i Galícia debaten sobre la regulació dels usos lingüístics en les administracions públiques

La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura, han inaugurat aquest divendres la 'Jornada sobre la regulació dels usos lingüístics en les administracions públiques' que ha tengut lloc a la sala d'actes de la Misericòrdia.

La jornada s'ha dut a terme amb l'objectiu de reflexionar i debatre de la mà d’experts en la matèria sobre la regulació dels usos de les llengües oficials en les administracions públiques; fer-ne un balanç, tot identificant els entrebancs que dificulten avançar en la igualtat jurídica entre llengües en aquest àmbit concret, i proposar-ne possibles solucions.

En el seu discurs inicial, Bel Busquets ha reconegut que «un dels reptes pel que fa a normalització lingüística és assolir un ús normal a les administracions, en molts d'àmbits» i ha reiterat que no permetrà «ni una passa enrere» en la presència del català a les administracions. «Volem fer una actualització de la normativa amb garanties», ha remarcat la vicepresidenta.

Durant la jornada, coordinada pels professors de la Facultat de Dret de la UIB Antoni Llabrés i Maria Ballester, s'ha fet un repàs a la normativa en matèria de l'ús de la llengua en les diferents administracions públiques, les sentències que hi ha hagut al respecte i els reptes de futur, entre els quals hi destaca la possibilitat de reformar la normativa.

Així, la primera taula rodona, que s'ha centrat en el present i el futu, ha comptat amb la participació d'Alba Nogueira, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la, qui ha fet una anàlisi del coneixement i la regulació lingüística actual de la llengua gallega en què ha apuntat que la falta d'alternança política a Galícia ha influït en «tenir una regulació lingüística molt precària malgrat que el coneixement de la llengua és molt elevat». «La realitat és que totes les administracions públiques desenvolupen el seu dia a dia en gallec. Ara bé, l'àmbit escrit no es correspon amb l'ús oral», ha remarcat. A més, Nogueira ha apuntat com a problema jurídic la no regulació dels usos lingüístics en els procediments de contractació pública.

Ha continuat el debat el professor de la Universitat de Barcelona i membre del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Agustí Pou, qui ha desgranat el marc jurídic que regula els usos a Catalunya del qual ha explicat que era «molt regulador fins al 2006». «L'Estatut parla de la llengua fins i tot en àmbits que no són competencials. A partir de 2010 hi ha una mena de desert», ha explicat. Amb perspectiva de futur, Pou ha remarcat que el marge de maniobra és «molt petit», tenint present les diverses sentències com per exemple contra l'Estatut el 2010 que diu que no hi pot haver «preferència» de la llengua pròpia i contra l'Ajuntament de Barcelona 2012 que remarca que no es pot trencar la «paritat lingüística».

Per acabar aquesta taula rodona, la doctora de Dret Constitucional de la Universitat de València Vicenta Tasa ha destacat el «sostre de vidre» que suposa la Constitució espanyola per a tenir una «seguretat lingüística» i «poder exercir els nostres drets lingüístics». Respecte a la normativa al País Valencià ha explicat que ha faltat el desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que només va esdevenir en l'àmbit educatiu; i el canvi que ocorre al 2015 amb noves polítiques i el contacte més directe entre les direccions generals de Política Lingüística dels Països Catalans. Tasa ha descrit el panorama com a desolador: «Som l'únic territori de l'Estat que té llengua pròpia i l'administració funciona en castellà. No hi ha cap requisit».

La segona taula rodona ha tractat sobre els trenta anys de reglament d’ús de la llengua catalana del Consell de Mallorca en què el professor de Dret Administratiu de la UIB Bartomeu Colom ha fet un balanç històric de la regulació i ha apostat per no fer un reglament nou: «Tenim una norma prou robusta. En tot cas s'hauria de veure si s'aplica». Colom ha plantejat una «llei de no discriminació» en relació a les discriminacions lingüístiques per part de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil i ha anomenat el cas de Paula Rotger.

Per la seva banda, el director de l'Institut d'Estudis Autonòmis del Govern i advocat de la CAIB Lluís J. Segura ha analitzat el reglament del 1989 del Consell de Mallorca: «Ha tengut una trajectòria pacífica i ha complert tres funcions: ordenar usos, protegir els drets lingüístics i emparar mesures de normalització». Respecte a les perspectives de futur, Segura ha considerat que el reglament necessita una actualització, «sobretot en aspectes tècnics». Què caldria considerar en una futura reforma? Quins usos necessiten regulació, quins subjectes han de quedar vinculats i quina és la llengua del Consell. «La cooficialitat no implica bilingüisme. S'ha de tenir en compte la normalització lingüística», ha remarcat.

Per últim, la doctora de Dret Constitucional de la UIB Maria Ballester s'ha centrat els usos i la capacitació lingüística. «El marc normatiu que regula aquesta qüestió garanteix que el ciutadà pugui ser atès en la seva llengua, sempre que sigui oficial, i que les administracions públiques puguin triar els treballadors que puguin complir aquesta qüestió». Ballester ha explicat com ha estat la regulació de la llengua del personal sanitari i les sentències que hi ha hagut al respecte. «Per a garantir els drets dels usuaris cal una capacitació lingüística. La doctrina del TSJIB respecte a aquest tema és molt favorable ja que reconeix que s'ha d'assegurar i garantir un ús normal de la llengua pròpia», ha destacat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris