nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

MÉS es compromet amb Esquerra a «continuar acompanyant el poble de Catalunya en el camí cap a l'autodeterminació»

175501

MÉS es compromet amb Esquerra Republicana de Catalunya a «continuar companyant el poble de Catalunya en el camí cap a l'autodeterminació». Així ho han fet constar a la reunió virtual convocada per la direcció nacional d'ERC, a la qual hi han participat per part de MÉS per Mallorca Antoni Noguera, Neus Truyol i Mateu Xurí, amb motiu de la Diada de Catalunya.

La trobada virtual tenia com a objectiu «explicar la situació política i social de Catalunya» i a la qual hi ha hagut convidats d'altres partits propers a Esquerra Republicana d'arreu de l'Estat. Noguera ha reafirmat que «l'espai del mallorquinisme d'esquerres i ecologista continua, més que mai, compromès amb un escenari on el poble de Catalunya pugui exercir sense pressions ni amenaces -com sí va passar el primer d'octubre de 2017- el dret a l'autodeterminació».

En aquesta línia, Mateu Xurí ha recalcat que «la situació de crisi del règim del 78, la deslegitimació de la monarquia, l'aparició de la nova extrema dreta espanyola, l'agudització dels problemes derivats del canvi climàtic i la devastació econòmica postpandèmia obrin un escenari estatal per a aliances amples de les esquerres sobiranistes de tots els països sotmesos al Regne d'Espanya i la consecució de processos constituents republicans en plural».

Per la seva banda, Neus Truyol ha explicat que, des de MÉS, «hem de seguir fent suport als actors socials i polítics catalans que persegueixen forçar l'Estat a una taula de diàleg per resoldre el conflicte i posar en mans de la democràcia el destí del poble de Catalunya mitjançant un nou referèndum acordat».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa 11 dies

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:4menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 11 dies

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per Visca la Catalunya sencera!, fa 11 dies

La nació catalana existeix. Som UNA nació. El territori del nostre País (en singular) va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Reconeguem d'una vegada la nostra realitat nacional.

Com que les Illes Balears són part fonamental de la nació catalana allò que convé és la República catalana; aquest és el projecte que necessitam els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Llevat que es vulgui promoure la secessió de les nostres illes de la resta del país i, per tant, l'atomització i la destrucció d'aquest en fallides republiquetes regionals, provincials, comarcals, etc., incapaces d'alliberar-se del jou dels estats espanyol, francès i italià.

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 11 dies

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris