algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
13°

Comencen les tasques d'exhumació de la fossa de Bunyola per a localitzar les restes de 15 víctimes de la repressió franquista

L’equip tècnic d’ATICS ha iniciat aquest dilluns les tasques d’exhumació al cementeri de Bunyola. L’objectiu és localitzar la fossa comuna on varen ser enterrades les 15 víctimes de la repressió franquista, de les quals es té constància documental. La intervenció està prevista que s’allargui fins al pròxim 10 de setembre.

Les tasques s’han iniciat a la Zona 1, un espai enjardinat que ja ha estat condicionat i anivellat aquests darrers dies amb la col·laboració de la brigada de l’Ajuntament de Bunyola. L’excavació es duu a terme de manera manual per un equip de de 5 tècnics, entre arqueòlegs i antropòlogs de l’empresa ATICS, encarregada del segon Pla de Fosses del Govern. Paral·lelament també s’ha començat a fer feina en l’anomenada Zona 2 per aixecar les lloses que tapen els vasos funeraris que podrien correspondre als llocs d’enterrament de víctimes, que indiquen les causes judicials. Una zona que també s’excavarà manualment.

L’inici de la intervenció a Bunyola ha estat seguida de prop per la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, acompanyada de la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i del president del Parlament, Vicenç Thomàs. També hi han assistit el batle de Bunyola, Andreu Bujosa, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, a més de membres de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears.

Les víctimes de Bunyola

Entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936, arribaren al cementeri de Bunyola una quinzena de cadàvers. Eren homes que havien estat assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, víctimes de la repressió franquista. Abans de ser enterrats varen ser objecte d’autòpsies que determinaren que la majoria d’ells varen morir per hemorràgia cerebral, pleural, múltiple, etc.

D’aquestes quinze víctimes, nou estan identificades gràcies a diferents causes judicials facilitades per l’associació Memòria de Mallorca. Es tracta de Joan Busquets Cañellas, Josep Cañellas Roser, Antoni Juan Massanet, Rafael Ferriol Grimalt, Pere Suau Riera, Onofre Arbona Jordà, Gabriel Servera Cardell, Guillem Pocoví Samsó i Joan Fiol Martí.

Falten per identificar sis víctimes, entre les quals es podrien trobar tres menorquins: els germans Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés, i José Filomeno Pons Sintes. Tots tres, naturals de Ciutadella, viatjaren junts a Mallorca per fer de testimonis a un judici. Es creu que foren assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola. Per aquelles dates aparegueren tres cadàvers a la confluència de la carretera d’Esporles a Santa Maria del Camí amb el torrent de ca na Sili. Tres cadàvers que pertanyien a tres persones desconegudes a Bunyola. L’historiador i director de l’Arxiu Diocesà de Menorca i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella, Marc Pallicer Benejam, relaciona aquest episodi amb la descoberta dels tres ciutadellencs a la fossa comuna de Bunyola.

La intervenció al cementeri de Bunyola forma part del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, aprovat per la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, i que impulsa la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern. Aquesta és la tercera actuació inclosa dins el Pla, després de les excavacions dutes a terme als cementeris de Sencelles i de Son Coletes, a Manacor. I li segueixen actuacions a un forn de calç del coll d’Artà-Salma, als cementeris de ses Figueretes (Eivissa), Valldemossa, Santa Maria del Camí i Porreres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris