algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
15°

Cesc Busquets (arqueòleg): «Només trobam allò que cercam i només cercam allò que coneixem»

Cesc Busquests, coordinador de les excavacions i dels treballs d'exhumacions que s'han fet al cementeri de Son Coletes (Manacor) explica a dBalears la feina feta.

Un poc d'història

El terreny original del que és ara el Cementeri municipal de Son Coletes és producte de l'epidèmia ocorreguda el 1820, coneguda com la pesta bubònica, iniciada a Son Servera.

Amb pocs dies, aquesta pesta arrasà la població de la comarca. Es va decidir establir un cordó sanitari i aïllar la població amb l'objectiu de posar fre al contagi.

A la comarca de Manacor es va decidir habilitar un espai, un terreny el més enfora possible de la població on s'hi poguessin enterrar els possibles cossos infectats.

Va ser escollit el terreny de Son Coletes perquè estava allunyat del poble i perquè era un espai d'extracció de graves i formava un clot que garantia l'enterrament en condicions.

Entre 1820 i 1823 varen ser enterrats a Son Coletes alguns cossos sospitosos d'estar infectats en comptes d'inhumar-los al cementeri, aleshores situat al pla de Son Mas.

Passada l'epidèmia de la pesta el cementeri de Son Coletes és abandonat. No serà fins el 1922 quan uns historiadors troben una acta de l'Ajuntament on s'hi explica que en aquests terrenys plens d'herba hi pasturen cabres. Es decideix aleshores posar una creu enmig del terreny per tal de guardar respecte als morts enterrats.

L'alçament militar de 1936

És a partir del mes d'agost d'aquest any quan la comarca de Llevant es tenyeix de sang. Tant és així que a conseqüència dels assassinats massius es comencen a acaramullar els cossos als afores del cementeri municipal de Son Mas. Es decideix ruixar-los amb benzina i calar-los foc. Els habitants de Manacor es queixen de la mala olor dels cossos cremats i és a partir del 24 d'agost quan es decideix tornar a utilitzar l'espai de Son Coletes.

És a partir d'aquesta data quan Son Coletes està associat a la idea de barbàrie, terror i sang. Gràcies als testimonis orals recollits pels historiadors és sabut que s'obrin unes síquies llargues arran de la creu on hi són enterrats els milicians republicans.

Testimonis orals apunten que en els anys 50 s'havia fet neteja a Son Coletes i les restes eren depositades en sacs i transportades en carros cap a un destí desconegut.

A partir de les fotos aèries preses per l'aviació britànica i nord-americana entre el 1942 i 1945 és quan agafa forma tota la idea de trobar cossos enterrats a Son Coletes ja que la famosa taca negra que detecten les fotografies es demostra que correspon a la creu posada en el seu moment en aquest terreny.

Les excavacions

Al voltant de la base de la creu no s'hi troba res i confirma i coincideix amb la neteja de 1950.

Diferents nivells i composició de terres es troben depositats en aquest espai, això demostra les diferents fases d'abocaments de terres que s'hi varen dur a terme.

Hem trobat una agrupació d'ossos abocats formant un cul de sac, d'aquells que s'emportaven amb carros cap a un destí incert.

Soles de sabata, una sabata amb tacó, un encenedor, botons, una bala (9 mm.) usada per les pistoles dels falangistes.

Dues dones, un crani, tres homes, sis individus, són, de moment, les troballes més importants.

També s'hi ha trobat un individu del segle XIX, amb els braços encreuats i que no té res a veure amb les restes dels assassinats de la Guerra Civil.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per I tant, fa 5 mesos

Yo no copio seudónimos, al revés me los copian a mi. Escribo en el idioma que estimo oportuno en cada momento, y lecciones no doy a nadie. No es mi trabajo ni ganas.

Voy a Ultima Hora cuando me da la realísima gana, cosa que a ti no te importa lo más minimo.

Cuando hago de ballaruga siempre me encuentro con alguien que te conoce mucho. No voy a decir nombres.

Valoració:-3menosmas
Per Sempre se fica per tot, fa 5 mesos

El copiota de noms, que sempre escriu en foraster, no té cap solvència per donar lliçóns de com s'ha d'escriure en Català.
Li val més anar a fer companyia a en Multinik i els altres fatxes de la Hora de l'Ultra , en lloc de fer de ballaruga per aqui.

Valoració:4menosmas
Per I tant, fa 5 mesos

Un mallorquín corriente, sin mayores preocupaciones linguísticas, hubiese escrito: "Només trobam lo que cercam i momés cercam lo que coneixem".

Hubiese empleado otro pronombre. Ya sabemos que el "lo" es palabra prohibida para los de tendencia catalanista. Sin embargo, está plenamente vigente en el diccionario.

Valoració:-5menosmas
Per És de sentit comú, fa 5 mesos

@JordiEscèptic. En el moment que s'investiga la veritat és ciència.
Desenterrar un cadàver i deixar lo a la vista, com a venjança, com fan determinades bandes mafioses, o per practicar rituals, o per robar, si el cadàver duu qualque objecte
de valor, és profanar. Però obrir una cuneta o una fosa comuna, per saber que els va passar a unes persones i donar los nova sepultura de manera digna, o bé per investigar fets històrics o forenses és ciència.
Aqui és bàsicament la intencióm

Valoració:6menosmas
Per Macià, fa 5 mesos

Per coherència verbal, una de dues:

1. "Només trobAm allò que cercam" (paradigma propi del català de les Illes Balears)
2. "Només trobEm allò que cerQUEm" (paradigma propi del català peninsular)

Mesclar formes d'aquí i d'allà de manera aleatòria no és coherent ni té sentit.

Valoració:2menosmas
Per Venen a compixar les arrels del nostre poble, fa 5 mesos

De cada pic hi ha més caradures que venen aqui a vomitar odi en Foraster.
Qui son aquests enemics, que compixen les arrels del nostre poble?

Valoració:6menosmas
Per jo també pens, fa 5 mesos

Grandes pensamientos mentales. Que suerte encontrar lo que se busca.

Los hay que buscan trabajo, y no lo encuentran. Buscan lo que conocen, pero no conocen donde buscarlo.

Maraviglioso.

Valoració:-15menosmas
Per JordiEscèptic, fa 5 mesos

I jo me deman: en quin moment deixa de ser 'profanació de tombes' per passar a ser 'ciència' ?

Valoració:-10menosmas
Per Aviat veurem escrits de protesta, fa 5 mesos

Aquestes foren les obres dels colpistes. Però els seus seguidors actuals se posen al mateix nivell que el dels seus ídols, quab protesten contra aquestes exhumacions i mentint, fíns i tot atrevint se a dir que eren restes d'èpoques anteriors, com si no existís la prova del Carboni catorze ni altres evidéncies presents en objectes.
I la solució era ben fàcil: Bastava demanar perdó en nom dels seus antecessors ( com feren sucessors dels nazis) i no protestar perque aquestes restes, pertanyents a unes pobres persones assassinades per uns colpistes que varen tenir la sort de no rebre el que se mereixíen, els van arrebatar vilment la vida, només perque no pensaven com ells.
Parlen de que tancar ferides, però de tancsr les sense curar. També parlen dels morts del seu bàndol, quan els soldats que moriren a la guerra i que hi anaven forçats, el mateix que la gent que pogués morir per les bombes que tiraven els republicans, son també víctimes dels franquistes colpistes, ja que sense aquella horrible traició no hi hauria hagut guerra i ningú s'hauria hagut de defensar d3ls militars rebels i dels nazis alemanys i feixistes italians.
Millor que callin i no quedaran tan malament, pero no ho faran i aviat tindrem els escrits del curt que se creu un superdotat i del trebucat mental, amolliant exhabruptes i contant mentides.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris