nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Localitzades restes de milicians del desembarcament de Bayo a Son Coletes

L'equip tècnic d'ATICS continua recollint evidències de la intensa repressió de la qual va ser escenari Manacor després de l'aixecament militar de 1936. Les darreres restes localitzades corroboren l'enterrament a Son Coletes de milicians que formaven part de l'expedició republicana del capità Albert Bayo, que varen partir de Barcelona i que varen desembarcar el 16 d'agost a les costes del Llevant de Mallorca.

Així ho han compartit aquest divendres el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, en una visita al cementeri de Son Coletes, durant la qual han estat acompanyats del coordinador del segon Pla de Fosses de les Illes Balears, Cesc Busquets.

L'equip tècnic d'ATICS ha localitzat, en les darreres hores, a la tercera síquia en què han intervengut, les restes de 6 cossos, alguns dels quals presenten vestimenta i objectes de procedència militar ―insígnies, sivelles i botes. Per tant, es pot afirmar que es tracta de persones que varen estar lluitant en la primera línia del front al Llevant de Mallorca. La disposició d'aquests cossos també difereix de les restes localitzades en les altres síquies intervingudes. Aquesta tercera síquia presenta menys profunditat que les altres dues i més densitat de restes. Els cossos adopten unes posicions molt forçades, alguns de bocaterrosa, i amb una flexió d'extremitats màxima, amb els cossos molt sobreposats uns damunt dels altres.

A dia d'avui, les investigacions dels historiadors apunten que a Son Coletes hi podria haver enterrats, com a mínim, una cinquantena de milicians de les tropes de Bayo. Segons la informació disponible, hi hauria hagut dos moments d'enterraments massius de milicians a Son Coletes: aquells que varen ser presos la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre i, posteriorment, un nombre indeterminat de milicians i milicianes capturats el 4 de setembre a Porto Cristo, sa Coma, rodalies de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera.

La recerca de familiars a Catalunya

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya han prorrogat aquest 2020 el Protocol de col·laboració entre totes dues administracions en matèria de memòria democràtica. El passat mes de febrer varen crear un grup de feina amb l'objectiu de compartir informació i avançar en la divulgació i tasques de recuperació de la memòria democràtica en ambdós territoris. És en aquest context que la Generalitat treballa per ampliar el nombre de familiars que reclamen la recuperació de víctimes d'aquest desembarcament.

La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha localitzat fins al moment una vintena de familiars vius de les víctimes del desembarcament a Mallorca l'agost de 1936. El Govern català està duent a terme la recerca de parents vius amb l'objectiu de recollir mostres d'ADN i creuar-les amb les mostres genètiques de les restes que es trobin a les fosses de Mallorca.

La recerca s'està duent a terme contactant amb els municipis de procedència de les víctimes que fins ara han pogut ser documentades i que, de moment, en són 192. La Direcció General ha fet arribar a més de 80 ajuntaments i entitats locals d'arreu de l'Estat els noms, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars. La història també s'està difonent als mitjans de comunicació.

Les persones amb familiars morts al desembarcament s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron les citarà per recollir les mostres d'ADN.

El detonant del desembarc de Bayo

En l'informe sobre “Les Fosses de la Guerra Civil a Manacor” dins el Mapa de Fosses de Mallorca, l'historiador Antoni Tugores recorda que, en arribar la guerra civil, el juliol de 1936, no es produïren assassinats ni afusellaments inicialment, fins que arribà l'expedició del capità Bayo, una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l'illa, que estava en mans dels franquistes. Estava formada per 8.000 milicians catalans, voluntaris d'altres països i un grup procedent de les Illes Balears. L'operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians i milicianes catalans.

El 16 d'agost, de matinada, el primer desembarcament es produïa dins el terme de Manacor, a l'altura de Cala Anguila i en seguiren d'altres a Porto Cristo, Cala Petita, Cala Morlanda, Cala Moreia i sa Coma. “L'alarma que generà aquest fet a tota l'illa provocà dins les forces rebels, que dominaven militarment tot el territori mallorquí, el temor que els republicans poguessin sumar-se als desembarcats”.

A partir del 17 d'agost de 1936, a Manacor, els organismes sublevats iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d'agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà. Entre finals d'agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo”, indica Tugores.

Se sap, igualment, que després de dinou dies d'expedició, un bon nombre dels milicians i milicianes de Bayo es van quedar a terra després de la reembarcada feta atropelladament la matinada del 4 de setembre. Entre els presos s'hi trobaven les cinc milicianes infermeres de la Creu Roja ―Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del “Diario de una miliciana”, assassinades el setembre de 1936―, vengudes amb els republicans, que treballaven a l'hospital de sang de sa Torre Nova (Son Carrió), a pocs quilòmetres del campament base de Bayo a sa Punta de n'Amer. “Que els presoners foren tots executats a un o altre indret, no hi ha cap mena de dubte”, sentencia Tugores.

Les xifres de les baixes dels expedicionaris republicans es compten per centenars, però són molt diferents segons les fonts i tampoc hi ha unanimitat sobre el lloc o llocs on varen ser sepultats els cossos. Hi ha almenys quatre fosses ―a Porto Cristo, Manacor i Sa Coma, Sant Llorenç― que contenen cossos de soldats morts al camp de batalla o per la repressió, en bona part soldats catalans que participaren en l'expedició de Bayo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris