cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 24°
21°

L'independentisme creix fins al 30% a les Balears, segons una enquesta

172185

Electomania

Una enquesta apunta que els partidaris al dret a la independència han crescut fins al 30% a les Illes Balears. Es tracta d'una enquesta realitzada per Electomania basada en una mostra de 4.500 persones entre el 18 i el 22 de maig. Segons l'estudi realitzat pel portal especialitzat en demoscòpia, el 50,6% dels habitants es declaren partidaris de mantenir la situació actual, el 10% demana que l'Estat espanyol reconegui una província per a cada illa, i el 4,6% demana d'incorporar-se administrativament a Catalunya en forma d'una cinquena província.

Mallorca és l’Illa amb més partidaris del dret a la independència (un 31,7%) però també amb més partidaris de mantenir l'encaix actual (un 52,6%). A Menorca les xifres sobre el dret a la independència són semblants (29,9%), però, en canvi, els partidaris de mantenir la situació actual són més baixos que en qualsevol de les altres illes (42,5%) i destaca la xifra de partidaris d’annexionar-se legalment al Principat (5,5%). A Eivissa la xifra dels partidaris del dret a la independència cau fins al 23,2%, però els partidaris d’establir cada illa com una província són més que en cap de les altres (15,9%, una mica superior a Menorca).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral [...]. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

--«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

"[...] l’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes:

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.

«Que som terra catalana
ja és ben fàcil d’advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir (…)

I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d’unir,
com es grans d’una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.»"

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per Joan Miró Font, fa devers d'un mes

David Setbetes: en es meu comentari no he oblidat Formentera, simplement he interpretat que quan es donaven dades d'Eivissa s'incloïa ses de sa pitiüsa menor, però potser m'equivocava

Per cert: jo tenc sentiment balear i no sé si som políticament correcte

Valoració:0menosmas
Per balearium, fa devers d'un mes

Hay que ver que encuesta es esa....no parece nada fiable.

Valoració:-7menosmas
Per l´observador, fa devers d'un mes

Aquest és un punt molt sensible pels fatmus doncs quan es parlen de tals temes els surten butllefes per tot el cos, sel´s posen a funcionar desesperadament les glàndules de la bilis, tenen perforacions estomacals, els puja la febre, parlen sense sentit, criden i s´exalten. Vaja que per a ells és com passar una nou covid....

Valoració:8menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:4menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris