algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
23°

Totes les associacions LGTBI de les Balears fan propostes per impulsar la «memòria i restitució de les víctimes del Franquisme»

171243

Dia 17 de maig és el Dia internacional contra la LGTBIfòbia. Amb motiu d’aquesta data, totes les associacions LGTBI de les Illes Balears han volgut posar de manifest i reivindicar la necessitat que, des de les institucions publiques de l’Estat i de les Illes Balears, «es posin en marxa mesures de memòria i reparació de les persones LGTBI que varen ser víctimes de la legislació repressiva del Franquisme».

En el manifest-proposta signat per les sis associacions LGTBI de les Illes Balears (Associació LGTBI de les Illes Balears-Ben Amics, Col·lectiu de la Llave del Armario, Ses Foneres Col·lectiu Transfeminista de Menorca. Associació de famílies de menors trans - Chrysallis Illes Balears, Balears Diversa - Asociación lgtbiqa y feminista de les Illes Balears Balears, Diverxia Menorca) es recorda que «el final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no varen suposar per a les persones LGTBI una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa».

«L'indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no varen tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme», recorden i afegeixen que «varen haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura».

A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: «durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la 'Ley de Vagos y Maleantes' i la 'Ley de Peligrosidad Social'».

A pesar de les lleis esmentades, les mesures aplicades a favor de les víctimes LGTBI «han estat raquítiques i insuficients, per no dir nul·les», consideren aquestes associacions, que també expliquen que «per a donar resposta a la voluntat memorialitzadora –i per tant visualitzadora- i restitutiva que les inspirà no es pot tolerar l’exclusió de cap víctima del franquisme de la seva memòria i restitució; les LGTBI tampoc».

Les entitats LGTBI de les Illes Balears ha fet públic un manifest amb cinc propostes:

1 - «Declarar la nul·litat dels judicis. Prendre les mesures, a nivell autonòmic i estatal, perquè les sentències emparades en la Llei de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, així com també en l’'escàndol públic' previst en el codi penal, basades en l’orientació sexual, identitat sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere de les persones acusades i jutjades, siguin declarades nul·les i/o sense efecte (quant a condemna i sanció, amb els efectes corresponents) per vicis de forma i fons».

2 - «Ampliar, en quanties i terminis, les indemnitzacions a favor dels anomenats 'expresos socials' del franquisme recollides en la Disposició Addicional 18ª de la Llei 2/2008, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 (BOE nº 309, de 24 de desembre)».

3 - «Assimilar com a alta en la cotització a la Seguretat Social el temps que les persones homosexuals varen ser privades de llibertat. Les persones LGTBI varen patir una doble repressió: varen patir la privació de llibertat igual que els presos polítics, però a més una estigmatització per la seva orientació sexual, vexacions, violacions i tortures, tant dins com fora de la presó. Segons la Llei 18/1984, les persones que varen ser privades de llibertat durant el franquisme pels supòsits contemplats en la Llei d'Amnistia de 1977, és a dir, per motius polítics, podien cotitzar el temps passat a la presó com assimilat a l'alta. En canvi, la privació de llibertat dels homosexuals, només pel fet de ser-ho, com una manera de repressió franquista contra la seva orientació sexual, no ha obtingut aquesta assimilació.

4 - «Crear l’Espai de la Memòria LGTBI. Aquesta figura, que ja es contempla en algunes lleis autonòmiques, com la valenciana, té l’objectiu de promoure i afavorir el coneixement, l’estudi i la investigació sobre la història del col·lectiu LGTBI, mitjançant informació bibliogràfica i documental. Entre d’altres tasques l’Espai de la Memòria LGTBI hauria de ser l’espai per a recordar les persones LGTBI que varen ser perseguides, torturades i assassinades.

5 - «Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva orientació sexual. Aquest monòlit en memòria a las persones LGTBI represaliades ja existeix, per exemple, a Euskadi (Durango)».

El manifest amb les cinc propostes s’ha fet arribar a les institucions legislatives i als grups polítics que hi estan representats i als governs del Consell de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Consell Insular d’Eivissa, Consell Insular de Formentera, de les Illes Balears, d’Espanya, així com al Parlament de les Illes Balears i Congrés de Diputats i Senat.

Les associacions que signem el manifest amb les cinc propostes demanem a les institucions i als seus representants que, per la via que considerin més adequada i d’acord amb el seu àmbit competencial, posin en marxa les mesures de memòria i reparació de les víctimes LGTBI del Franquisme. I consideren que «aquesta memòria i reparació és també una forma necessària de lluita contra la LGTBIfòbia».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Maria, fa dervers d'un any

Quin avorriment per als que som heretosexuals gràcies a Dëu!

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris