cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 23°
34°

Un Guàrdia Civil li diu al President de l'OCB: «¿Usted cree que tengo obligación de cogerle este documento en catalán?»

Aquest divendres, 10 d'abril, el President de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística a la caserna de la Guàrdia Civil d'Inca.

Josep de Luis ha explicat que, seguint les indicacions rebudes telefònicament, ha anat a presentar una denúncia escrita al quarter de la Guàrdia Civil d'Inca. «En presentar la documentació, escrita en la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana, l'agent que l'ha rebut (TIP C46696R) l'ha requerit a tornar-la a dur traduïda al castellà». Quan el President de l'OCB li ha manifestat que no té cap obligació de fer-ho, i que la llengua catalana és oficial a les Illes Balears, l'agent ha replicat que si la presentava en català s'hauria d'enviar a Palma, i no es podria fer res fins que tornàs l'escrit traduït des de Comandància.

Josep de Luis explica que ha respost que no hi havia problema, i ha demanat una còpia segellada que acreditàs que el document s'havia presentat aquell dia. Davant d'això, l'agent ha variat l'argument, hi ha demanat al President de l'OCB si li semblava que amb l'estat d'alarma, vendria un traductor des de Palma fins a Inca. Aleshores de Luis ha respost que ell no necessitava que vengués ningú, que amb un segell i data la denúncia li bastava i l'agent li ha demanat «¿Usted cree que tengo obligación de cogerle este documento en catalán?», de Luis ha respost que no és que 'ho cregués', «és que n'estic segur que té l'obligació de fer-ho» i ha afegit que «si no li sap greu, prenc nota del seu número d'identificació, me'n vaig i ja ho aclarirem». En aquest moment l'agent ha fet cridar al sergent del quarter qui ha demanat disculpes pels fets i ha rebut sense problemes l'escrit en idioma oficial i propi de les Illes Balears.

Davant aquest fet, des de l'OCB afirmenn que «valoram el gest del sergent que sí que ha complit amb la Llei i ha rebut l'escrit en català».

Al mateix temps, des de l'OCB animen a tots els ciutadans a «mantenir actituds fermes davant aquests tipus d'atacs o discriminacions, ja que els actes discriminatoris són actuacions irregulars i s'allunyen de les directrius públiques dels responsables polítics».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per dic, fa dervers d'un any

seguro: Els que no ho tenen segur son els que primer ho tindrien de saber o el que és pitjor ho saben però es fan beneït.Els que dubteu sobre les denúncies sobre la llengua catalan debeu ser molt mentiders "El ladrón cree que todos son de su condición"

Valoració:6menosmas
Per La veritat, fa dervers d'un any

Si un funcionari civil de qualsevol administració li parlas així a un ciutada, ben segur que dins de l'espai de mitja hora ja sri hauria incoat un expedient disciplinari i
que acabaria en acomiadament.
Pero com que els G.C. i P.N.tenen carta blanca per tot, sobre tot quan se tracta de catalanoparlants, és segur que a aquest guàrdia no li passara res, si és que encara no li posen una medalla pel que ha fet.

Valoració:5menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--"¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)


--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:5menosmas
Per Al que contesta al Pep, fa dervers d'un any

Mira que ets burro, el català és un idioma, el mallorquí, menorquí, o el català que es parla a Girona, són variants de una mateixa llengua. No sé jo que existeixi la filologia menorquina, eivissenca o valenciana...i a quines universitats es poden estudiar. Abans de xerrar, cal llegir, estudiar i aprendre, del contrari quedés com el que ets...

Valoració:7menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa dervers d'un any

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:9menosmas
Per Fins a Estrasburg, si fa falta, fa dervers d'un any

@Joan Miro i Font. Si a Paula Rotger li posen una multa obscena, el millor és esgotar la via judicial i si se pot recórrer als tribunals europeus també fer ho. I d'acord en pagar entre tots les despeses, pero no s'ha de donar per vençuda si encara queda marge per lluitar.

Valoració:10menosmas
Per pep bestard, fa dervers d'un any

lo mes tris ,es veure com personatges nascuts a ses illas encara estiguin defenan als forasters, . i firmen com a pep

Valoració:14menosmas
Per Obvi, fa dervers d'un any

És que són tan ignorants, tant, que no deuen tenir la primària!
Si no sap quines són les SEVES OBLIGACIONS, no pot exercir la feina!
Qjue el destitueixin!
A una empresa privada no hi duraria un dia!

Valoració:19menosmas
Per confinado.... de verdad, fa dervers d'un any

Uno en su ignorancia creía que la gente estaba confinada en sus domicilios y que para presentar supuestas chorradas, se podría hacer más adelante. Se ve que solo los imbéciles estamos en casa sin bajar a la calle para nada.

O paramos a todos los que circulan en coche, o que se dé orden para que todos los demás podamos hacer lo mismo. Hay cosas que ni son urgentes ni imprescindibles.

Valoració:-32menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris