cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
13°

#MemòriaHistòrica: El col·lectiu 'Recerca' mostra el seu rebuig a la proposta de VOX de derogar la llei

El col·lectiu 'Recerca' mostra el seu rebuig a la proposta de VOX de derogar la llei de Memòria Històrica.

dBalears/Arxiu

El Col·lectiu 'Recerca', que aplega 31 investigadors que treballen en la memòria històrica, ha volgut mostrar el seu rebuig a la intenció de l'ultradreta de VOX de voler derogar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears.

Segons ha recordat l'entitat, «la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears va ser aprovada l'abril de 2018 per la cambra que representa la sobirania del poble i amb un ampli consens, amb renúncies i bona voluntat per part de tots per tal d'assolir avançar cap a la plenitud democràtica, consens que hem de destacar han tingut fins ara les polítiques de memòria històrica».

«Ara, aquest consens el vol trencar un partit nou –VOX– amb idees velles que s'autoproclama constitucionalista i recorre a la Constitució de manera reiterada quan aquesta especifica clarament en el seu article 10 del Títol I que els drets fonamentals i les llibertats que reconeix la Carta Magna s'interpretaran de conformitat a la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l'Estat espanyol. És sobre la base d'aquests drets universals reconeguts fa dècades que es va posar en marxa la Llei que un partit residual involucionista vol dinamitar», ha explicat el col·lectiu.

En aquest sentit, Recerca confia que «aquest consens que tots els partits existents aleshores varen demostrar no es trenqui ara per la provocació que suposa la proposta que surt d'un partit que no respecta el joc democràtic però s'empara en ell per intentar que les coses no canviïn».

«Des de fa molts anys, es fa molta feina per part de diferents col·lectius implicats en la recuperació de la Memòria històrica. En aquest sentit, convé recordar que una vegada aprovada la Llei de Memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears el Govern Balear va encarregar a uns investigadors membres del col·lectiu, l'elaboració del Cens de símbols, llegendes i mencions franquistes a les Illes Balears, així com del Cens de víctimes de la Guerra Civil i el Primer Franquisme a les Illes. En el context de la mateixa llei es va instar al Ministeri de Justícia per tal que es reconeguessin els nins robats com a víctimes del franquisme com ja fa la llei balear i es va crear una línia d'ajudes a l'edició d'estudis i investigacions sobre el tema a través de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Tot i les passes fetes, encara queda molt per fer. Només per aportar una data, a hores d'ara, existeixen molts col·lectius que varen ser especialment castigats pel franquisme, com ara l'LGTBI, que esperen una reparació» , ha explicat el col·lectiu.

«Convé recordar també que han hagut de transcórrer més de 40 anys per començar a obrir les fosses que amagaven ciutadans assassinats, històries personals i una part molt important de la història col·lectiva de la nostra terra. Tot i la gran feina feta per part de les institucions i els consistoris democràtics, encara queda molt per fer. Prop d'un centenar de símbols franquistes resten els nostres carrers, places i edificis públics com va posar de manifest el cens presentat en el 2019. Voler restituir drets a totes aquelles persones i col·lectius que varen ser represaliats per una dictadura, no es pot qualificar en cap cas de revenja. És restitució. Cap demòcrata ho pot qüestionar», ha afegit l'entitat.

Així, el col·lectiu Recerca expressa la seva «més rotunda oposició al fet que els avanços que s'han produït en la reparació, almenys moral, del mal causat pel franquisme a milers de persones víctimes de la seva repressió, sigui qüestionat i menys encara en el marc d'un parlament democràticament elegit pel poble. Cal recordar que la democràcia i els representants del poble, elegits per sufragi universal són dos fets perseguits pel franquisme i els seus seguidors».

A més, Recerca «vol expressar que negar l'evidència i no condemnar clarament el franquisme, ens condueix a moments com el que ens ha tocat viure, de vergonya democràtica, de vergonya social. Qüestionar la validesa d'una llei que tan sols persegueix reconèixer les víctimes, i les seves famílies, i recuperar el seu honor, la seva dignitat, fer justícia, reparar el mal dels falangistes, dels franquistes, hauria d'avergonyir els qui la qüestionen i tots aquells que li donen suport».

«A qui fa mal que les víctimes recuperin el seu bon nom? A qui fa mal que les famílies recuperin els cossos dels seus familiars desapareguts? Realment, fa mal a alguna persona? Esperam molt, moltíssim, dels nostres representants polítics, de tots els polítics. Entre d'altres coses, honestedat, preparació, intel·ligència i empatia, virtuts que no pareixen tenir els signataris d'aquesta proposta insultant i vergonyosa i tots aquells que els hi donen suport cercant, tan sols, el benefici immediat», ha sentenciat el col·lectiu.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per nina, fa 8 mesos

Vox és un Mordor actualitzat, i els seus seguidors els urkos de Sauron. Unes autèntiques malvestats.

Valoració:2menosmas
Per Generen molta desconfiança, fa 8 mesos

Mala cara fa, tot això de VOX.
Perque si no mostren rebuig cap els crims de del franquisme, volen tirar per avall els memorials que s'els ha fet a les víctimes i també, aturar les exhumacions perque aquestes víctimes tenguin un enterrament digne, se pot interpretar sense fer un judici temerari, que si tinguéssin ocasió serien capaços de repetir ho.
Desconfiem d"aquesta gent, però també dels que voten aquesta gent.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris