cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
14°

Concedits els premis Ramon Llull 2020

El Premi Ramon Llull del Govern és una distinció que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

El Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern, estableix que aquest s’ha d’atorgar mitjançant un acord del Consell de Govern, tenint en compte la proposta de concessió de les distincions feta pel Jurat de la qual el Consell de Govern, en el cas actual, es va donar per assabentat en la sessió de 7 de febrer de 2020 i, també, directament a proposta del president o presidenta o de qualsevol membre del Govern quan es donin les circumstàncies excepcionals que així ho justifiquin.

Ateses les seves deliberacions, el Consell de Govern ha acordat concedir els premis Ramon Llull a les persones i entitats següents:

Premi Born de Teatre
Neix l’any 1970 a Ciutadella sota el guiatge del Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, una entitat sense ànim de lucre que, fundada el 16 d’abril de 1881, és l'entitat ciutadana més antiga de l'illa de Menorca i la segona de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Entre les diferents iniciatives i activitats que organitza el Cercle Artístic cal destacar la de les arts escèniques i el foment i la difusió del teatre. Un objectiu que culmina amb l'organització del Premi Born de Teatre, un dels més prestigiosos premis de textos teatrals de l'Estat.

El Premi sorgeix amb la voluntat de promoure i estimular la creació literària en un sentit ampli, encara que anys posteriors a la seva creació es corregeix l'enfocament dels premis i comencen a centrar-se principalment a guardonar un text teatral. No obstant això, el Cercle Artístic de Ciutadella partia d'una tradició teatral indubtable gràcies a disposar d’un espai escènic patrimonial excel·lent: el Teatre des Born.

Actualment el Premi Born de Teatre aconsegueix una participació propera a les dues-centes obres en les darreres edicions, de procedència molt diversa, amb un increment de participació internacional que compta amb el suport dels tres nivells d’administracions públiques (Administració local, autonòmica i estatal).

Premi Ramon Llull en reconeixement dels més de quaranta anys de convocatòria del Premi Born de Teatre, un dels premis més importants de l'Estat espanyol.

Javier Adolfo Coll Pons
Reporter gràfic. El fotògraf de la transició a Menorca.

El fotògraf menorquí Javier Coll ha estat i continua sent un dels reporters gràfics més importants a la comunitat autònoma. Ha dedicat més de quatre dècades de professió a posar imatge a tots els esdeveniments succeïts durant els últims quaranta-cinc anys a l'illa de Menorca.

Des del primer de gener de 1976 fins avui, la seva vida ha estat permanentment unida a una càmera fotogràfica. Tots els personatges i tots els esdeveniments de Menorca d’aquestes últimes quatre dècades han quedat documentats gràcies al treball de Javier Coll. D'aquesta manera, es pot afirmar que la història contemporània menorquina ha passat per l'objectiu de la seva càmera fotogràfica.

La seva labor periodística està estretament vinculada al diari Menorca, una publicació que recull el testimoniatge del seu olfacte per captar moments i personatges clau de l’actualitat menorquina.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva labor com a professional de la comunicació, pel treball duit a terme, i per la vocació, la dedicació i l’entrega sense condicions a la professió.

Pilar Castelló i Esperança Riera
Pilar Castelló Ramon, mestra de professió especialitzada en logopèdia.

La seva dedicació a la funció pública va començar el 1977, quan va convertir-se en la primera dona a ocupar una plaça de funcionària de carrera a l'Ajuntament de Formentera. És el 1988 quan s'incorpora de manera definitiva a l'àmbit educatiu, de primer com a mestra i després com a directora de centre fins a la seva jubilació.
La trajectòria laboral de Pilar Castelló com a treballadora pública al llarg de trenta-vuit anys —vint-i-set com a mestra en el CEIP Mestre Lluís Andreu i amb funcions directives durant els últims vint-i-un anys—, ha contribuït a enriquir, enfortir i estructurar l'escola pública a l'illa de Formentera.

Esperança Riera Riera, mestra de professió.
Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en el món educatiu durant trenta-set anys a les Pitiüses, però amb una vinculació especial, per temps i dedicació, al CEIP el Pilar de la Mola, a Formentera. Aquest centre educatiu és una de les poques escoles rurals unitàries de les Illes Balears, on conviuen i es retroalimenten diferents nivells dins una mateixa aula, fet que reforça el treball de valors humans com la tolerància, el respecte, la solidaritat i l'amistat. És justament aquest model educatiu el que Esperança Riera va mantenir i va potenciar al llarg del temps durant la seva estada a l'escola de la Mola, amb el ple convenciment que es tractava d'una opció pedagògica arrelada en l’entorn i que reforça valors bàsics i imprescindibles en la convivència humana.

Premi Ramon Llull a Pilar Castelló i a Esperança Riera per les seves trajectòries professionals dins l'àmbit educatiu, temps en què han contribuït a enriquir i consolidar l'escola pública de Formentera.

Pilar Bonet Cardona
Nascuda a Eivissa l'any 1952, Pilar Bonet Cardona és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i titulada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva activitat professional ha estat vinculada al món del periodisme: al començament va treballar en els diaris Última Hora, Balears i Avui, i, en la mateixa època, a la darreria dels anys setanta, va ser una de les redactores i fundadores del setmanari eivissenc UC, en el qual va ser corresponsal a Eivissa del diari Catalunya Exprés.

La seva carrera professional la du l'any 1980 a Barcelona per treballar a El Periódico de Catalunya. Dos anys després va arribar a la redacció d'El País i l'any 1984 es va traslladar a Moscou per ocupar la corresponsalia del diari, una plaça que ha mantingut durant la seva llarga carrera professional. A Moscou ha viscut els principals fets de la transformació i posterior desintegració de l'antiga URSS. L'any 1997 va ser destinada com a corresponsal a Alemanya (Bonn i després Berlín), per tornar a Moscou l'any 2001. Els seus coneixements sobre la història contemporània de Rússia l'han convertida en una de les sovietòlogues més rellevants del panorama periodístic internacional.

El treball periodístic de Pilar Bonet ha estat reconegut en nombrosos moments: ha estat guardonada en dues ocasions per l'Associació de la Premsa Estrangera de Madrid, l'Associació de la Premsa de Madrid li va atorgar el 1990 el Premi Víctor de la Serna i l'any 1996 va rebre el Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez. L'any 2017 va rebre la Medalla d'Or del Consell Insular d’Eivissa.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria com a professional de la informació en nombrosos diaris de prestigi nacional i internacional.

Rosa Esteva
Neix a Son Servera l’any 1975. Va estudiar Belles Arts a Barcelona, on també es va formar en disseny de moda. Durant els primers anys va treballar i provar diferents estils fins que va definir el seu estil particular. Així va sorgir una empresa pròpia que parla d’ella i dels seus orígens, que va ser batejada com Cortana, el sobrenom de la seva àvia paterna. Amb la creació d’aquesta marca, va començar l’obertura de botigues en diferents llocs del país. El primer d’aquests establiments es va inaugurar a Palma, i seguidament s’hi van sumar altres botigues al barri del Born a Barcelona i al carrer de Jorge Juan a Madrid o al passeig de Gràcia barceloní.

La seva inspiració a l’hora de crear sorgeix de l’amor a la naturalesa, molt relacionat amb la seva Mallorca natal, i de les arts escèniques com el teatre, la dansa o l’òpera, per a les quals Cortana ha creat diferents dissenys de vestuari.

Rosa Esteva fa disset anys que està al capdavant de la seva marca, creant unes col·leccions que es caracteritzen per l’elegància del disseny i per un ventall de colors i estampats que parteixen de les aquarel·les de la mateixa directora creativa. La cuidada selecció dels teixits, procedents de les millors empreses tèxtils franceses i italianes, és un dels valors de la marca, juntament amb la confecció de les peces, que es fa íntegrament a petits tallers locals.

Premi Ramon Llull a la dissenyadora Rosa Esteva, per la seva contribució a l’art i a la cultura de l’arxipèlag amb la creació de l’empresa Cortana, ambaixadora de la moda balear.

Mario Mola Díaz
Triatleta mallorquí nascut el 1990 a Palma.

Aquest magnífic esportista es va iniciar molt jove en el món de l’esport i abans dels cinc anys ja feia les seves primeres braçades en una piscina de la seva ciutat natal, Palma.

Mola va debutar en el triatló l’any 2005. Des de llavors, ha participat en nombrosos campionats nacionals i internacionals de triatló. L’any 2009 va ser un any d’èxits per al triatleta, perquè va aconseguir per a Espanya un campionat del món, un subcampionat del món de duatló i un subcampionat europeu de triatló, tots en categoria júnior.

L’any 2012 va aconseguir ser esportista olímpic a Londres i un any més tard va obtenir la tercera posició en el Campionat del Món de Triatló. El 2014 es va consagrar com un dels millors triatletes del món, i era habitual veure’l en els podis de proves esportives nacionals i internacionals.

L’any 2016 va participar en els seus segons jocs olímpics i aquesta vegada va aconseguir ser diploma olímpic a Rio de Janeiro. Aquest mateix any va obtenir el seu primer títol de campió del món absolut.

Mario Mola va guanyar el Campionat del Món de Triatló per tercera vegada consecutiva els anys 2017 i 2018.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva reeixida trajectòria esportiva en tots els nivells, per ser un exemple a seguir per a molts joves de les Illes Balears i transmetre valors de superació, esportivitat i constància.

Catalina Corró Llorente
Esportista mallorquina nascuda a Inca l’any 1995.

El seu esport és la natació, disciplina esportiva a la qual ha dedicat temps i molt d’esforç i que en l’actualitat exerceix en el Club Natació Sabadell. Els resultats més destacats fins avui són un segon lloc en el Campionat d’Espanya de Piscina Curta en les modalitats de 200 i 400 metres estils i un primer lloc en els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 en la modalitat de 400 metres estils.

Després de superar diversos problemes de salut, Corró ha continuat competint i guanyant premis en el món de la natació. La nedadora mallorquina ha demostrat tenir els valors que fomenta l’esport, com són l’esforç i la superació, especialment en els moments més difícils.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria esportiva en el món de la natació i per ser un exemple a seguir per als esportistes de les Illes Balears pel seu afany de superació, valor i constància per continuar endavant en els moments més difícils.

Xavier Pastor i Gràcia
Biòleg marí especialitzat en zoologia i oceanografia, activista i ecologista, nascut a Palma el 1950.

Va iniciar la seva trajectòria professional a l’Institut Espanyol d’Oceanografia. És membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) de Mallorca des de 1975 i va ser-ne el president durant sis anys des de 1980. Ha estat Premi Nacional de Medi Ambient (2002), a més de ser el fundador i director executiu de Greenpeace Espanya entre el 1984 i el 2001 i fundador i director d’Oceana Europa des de 2003 fins a 2014.

Actualment està jubilat, però continua treballant en la defensa del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la conservació de la biodiversitat de mars i oceans. Ha passat gran part de la seva vida a la mar, centrat en la seva conservació i protecció, lluitant i denunciant pràctiques il·legals i impulsant àrees marines protegides. Aquesta feina l’ha convertit en un dels oceanògrafs més reputats de l’Estat.

Premi Ramon Llull en reconeixement del seu activisme en defensa del medi ambient i de la seva trajectòria com a investigador.

Gordiola Vidrios de Arte
L’art de bufar vidre i treballar-lo forma part de l’ànima i el motor de la tradició mallorquina conreada des de 1719 en els forns vidriers de la família Gordiola. Al llarg de tres segles, a través de successives generacions, els artesans i mestres vidriers han anat modelant valuoses peces d’art en vidre bufat. I ho fan amb una tècnica que presenta un conjunt de valors històrics, immaterials, tecnològics i artístics que l’han fet mereixedora de reconeixement com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial.

Vidres Gordiola continua apostant per l’evolució constant i el tracte pròxim cap als seus clients sense oblidar, des de l’inici, els valors fonamentals de l’empresa: afany de millora, màxima qualitat, dissenys clàssics i actuals. Les peces que surten dels forns tenen la mateixa fórmula de fa tres-cents anys.

Vidres Gordiola s’ha sabut adaptar als canvis, però sense perdre la seva essència, amb el propòsit que la societat mallorquina conservi el patrimoni cultural del vidre bufat i que aquest no desaparegui.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva visió de l’art i l’artesania, i de la seva capacitat de modernitzar-se mentre es mantenen uns valors culturals permanents.

Javier Cortés Bordoy
Nascut a Palma l’any 1944, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1969) i doctor en Medicina i Cirurgia (1982).

La seva passió per la medicina va ser influenciada pels seus pares, Maria Bordoy, coneguda com a dona Maria de la Creu Roja, i Lamberto Cortés, metge de professió.

En l’actualitat és coordinador del Grup Espanyol de Vacunes VPH (virus del papil·loma humà). Vinculat des de 1975 a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ha estat membre del Comitè Tècnic de la Junta Provincial de les Balears, que presideix des de maig de 2016, i és membre del Consell Nacional.

El seu currículum ha estat vinculat als progressos derivats de l’estudi de la citologia del cèrvix i al descobriment recent del poder patogen del virus del papil·loma humà. És per això que ha rebut nombrosos reconeixements: Soci d’Honor de la Societat Espanyola de Ginecologia, Medalla d’Honor de la Societat Espanyola de Citologia o President d’Honor de la Societat Balear de Ginecologia i Obstetrícia. A més, la Reial Acadèmia de les Illes Balears va reconèixer l’any 2019 la seva trajectòria professional amb el Premi Orfila.

Javier Cortés ha escrit diversos llibres sobre oncologia ginecològica i ha participat i participa en nombroses revistes nacionals i internacionals.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva contribució a la investigació mèdica i de la seva tasca en la prevenció del càncer.

Sector Balear de la Pesca Professional, representat per la Federació de Confraries de Pescadors
Els recursos pesquers han estat fonamentals per al desenvolupament de les successives civilitzacions que han poblat aquestes illes. Els seus pobladors han explotat la gran diversitat de recursos amb tècniques molt variades que han anat evolucionant al mateix temps que deixaven la seva marca en la cultura i el llenguatge. El que són actualment aquestes poblacions illenques de la Mediterrània no s’entén sense la influència cultural i etnogràfica de la pesca i els pescadors.

Parlar del sector pesquer és fer referència a tots els components d’aquest segment: els pescadors, les confraries, els peixaters, els mercats, les infraestructures, el patrimoni marítim i etnològic, i tot el que envolta la seva història.

Així, és el sector pesquer balear el que promou la creació de reserves marines. També és el que proposa els canvis en els ormeigs i en els costums que tendeixen a reduir l’impacte en l’ecosistema, entre altres iniciatives tendents a reduir l’esforç i a fer de la pesca una indústria realment sostenible mitjançant l’autoregulació. D’altra banda, la pesca, a més de ser una indústria i una font d’aliments, és també un atractiu turístic que comença a ser valorat i ja es desenvolupen diverses iniciatives per aprofitar millor aquest potencial.

Premi Ramon Llull en reconeixement del seu valor patrimonial i cultural, i del seu paper en la conservació de l’entorn marítim i en la diversificació de l’economia de les Balears.

Corporació RTVE Illes Balears pel quarantè aniversari de l’Informatiu balear
L’Informatiu balear es començà a emetre el 15 de novembre de 1979. Ha estat capdavanter en la defensa i la difusió dels valors culturals de la societat illenca. Durant aquests quaranta anys els habitants de les Illes Balears han rebut i reben cada dia la informació més propera a través de l’Informatiu balear de TVE, un espai informatiu que s’ha sabut adaptar als canvis que s’han anat produint dins la nostra societat.

Aquesta actualització s’ha fet no només des del punt de vista periodístic, sinó també audiovisual. De l’elaboració gairebé artesanal dels primers anys —inicialment, quan l’informatiu es feia des de Madrid, i, després, quan es va crear el centre territorial a les Illes Balears l’any 1984— fins a la immediatesa de l’època actual, desenes de professionals han treballat per fer arribar als ciutadans una informació de proximitat i en català.

Premi Ramon Llull en commemoració del quarantè aniversari de l’Informatiu balear, per la feina feta a favor de la normalització lingüística i per la tasca capdavantera de fer arribar la informació en llengua catalana a les cases de tots els ciutadans de les Illes Balears.

Coordinadora d’ONGD a les Illes Balears (CONGDIB)
La Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament de les Illes Balears es va fundar l’any 2000 i neix del moviment social lligat a la reivindicació de destinar el 0,7 % del PIB als països en vies de desenvolupament. Aquesta iniciativa, que es va dur a terme als anys vuitanta, va motivar la creació de moltes entitats socials que anys més tard i amb l’objectiu de millorar la seva tasca es van agrupar en la Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears (CONGDIB).

La CONGDIB concep una societat balear acollidora, solidària i compromesa amb la pau, la justícia global, la defensa del medi ambient, la igualtat de gènere, i que compleix els objectius de desenvolupament sostenible i els drets humans.

És l’única federació d’entitats privades sense ànim de lucre en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament a les Illes Balears. Fa funcions de representació, coordinació i implementació d’actuacions del sector de la cooperació al desenvolupament. Treballa qüestions d’interès comú i unifica esforços i demandes.

El principal objectiu de la CONGDIB és contribuir, des de la cooperació, al desenvolupament i l’educació per a la transformació social.

Premi Ramon Llull en reconeixement del seu paper aglutinador dels moviments socials sense ànim de lucre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Desvergonya!, fa 9 mesos

És una vertadera vergonya que, enguany, quan la Generalitat ha concedit la medalla de Sant Jordi a Biel Majoral, aquí es doni el premi a una dissenyadora comercial jove. Lucre front a Cultura! Que ningú pensi que és cosa del glamour de la teatrera que malda per dur vestits de na Cortana (que a ella li cauen com un mal te toc pesta).
Res, Biel, no passis ànsia que quan te moris faran com amb en Guillem d'Efak que ara tots els qui li giraren l'esquena li reten homenatges!

Valoració:0menosmas
Per *, fa 9 mesos

Sería muy triste que estos premios se dieran por afinidades políticas, de amistad o de interés. Sin presuponer que los que están no se lo merezcan. Presuntamente, hay otros que podrían estar y no han sido llamados.

Valoració:1menosmas
Per pescador, fa 9 mesos

Ñ que no sap en que gastar-se els diners, podria convocar un premi al fatxeta més inútil i bocamoll. Segur que tendrien molta feina a decidir-se, perquè hi hauria una gran concurrència.

Valoració:4menosmas
Per M, fa 9 mesos

La meva enhorabona a tots els guardonats.

Valoració:5menosmas
Per Tofol, fa 9 mesos

Que manera más absurda de desprestigiar unos premios. Entre los premiados hay entidades y gente que tienen mucho por demostrar. Parece que contentan los amigos o lo que es peor, que pagan favores. Como dijo l'amo en Biel, la cultura embafa; lo triste es que el comentario vale para todos los gobiernos.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris