muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

'Feim poble. Construïm sobiranies', manifest llegit per Laia Martínez

Aquest és el text del manifest llegit per la poeta Laia Martínez en acabar la manifestació.

'Feim poble. Construïm sobiranies'

Un any més, el Bloc d'Unitat Popular hem sortit al carrer per la Diada Nacional de Mallorca. Un any més, hem omplert els carrers de Palma de reivindicació i de dignitat. Des de les entitats que conformam el BUP volem agrair a totes les que ho han fet possible amb la seva participació. Enguany hem volgut plantejar la Diada sota dues grans idees: la de fer poble, i la de construir sobiranies.

Afirmam que és el moment de fer poble. Mallorca té avui un gran repte per davant: fer front a l'ofensiva recentralitzadora de l'estat espanyol. Si sempre havíem afirmat que l'autonomisme era un carreró sense sortida, avui tenim davant uns partits continuistes i garantistes del règim del 78, amb una renovada extrema dreta, disposats a esborrar-nos com a poble. Tenim davant un estat espanyol que, lluny de morir, s’està reestructurant i està atacant amb especial violència els pocs drets i llibertats que encara gaudim. Els Països Catalans i les altres nacions sense estat estem al punt de mira de l'espanyolisme. Es va perfilant quin serà un dels puntals d'aquesta ofensiva: la nostra llengua al sistema educatiu públic. Nosaltres ho tenim clar. Vàrem aturar el TIL i aturarem qualsevol atac/ofensiva que (el que) ens posin davant.

Fer poble vol dir assumir la necessitat del Dret a Decidir. No com a lema abstracte, sinó com a horitzó real de superació de l'autonomisme, i començar a acumular forces cap a l’autodeterminació, cap a la independència, cap a la República Mallorquina. Una República construïda sobre unes noves bases, pensada al servei de les classes populars, de les dones, de les persones racialitzades i les persones LGTBI. Una República que pugui fer front als reptes d'aquest món que camina cap a una nova crisi capitalista i el col·lapse ecològic, una República confederada amb la resta de Països Catalans.

Volem recuperar Mallorca, volem poder viure unes vides dignes. Som ara mateix una illa segrestada. Estem en mans del lobby turístic capitalista, de la Constitució espanyola hereva del règim del 78, d'un sistema judicial autoritari, racista i masclista. És per això que també apostam per construir sobiranies. Cal seguir construint i exercint la sobirania alimentària, energètica, residencial, sanitària, reproductiva o cultural i la defensa del territori. Des d'aquí saludam al Moviment Popular de Mallorca, que ja les està construint, en plural. A cada secció sindical combativa, a cada col·lectiu feminista, a cada plataforma veïnal, a cada associació juvenil, i a multitud d'entitats que són la llavor de la Mallorca del futur. En aquest sentit, construir sobiranies implica assumir un gran repte, que és alhora l’única via per aconseguir una vida digna: l’articulació del moviment popular illenc, que lluita avui dia en tots els fronts. Amb vosaltres, tot!

I per a fer realitat tot això, des del BUP volem posar en valor el nostre projecte polític: la Unitat Popular. Un projecte obert a totes les que vulguin fer poble i construir sobiranies. Un projecte que a poc a poc va creixent a Mallorca i enguany ha fet una gran passa endavant amb la creació de la Xarxa Municipalista de Mallorca. Necessitam seguir creixent, dins i fora de les institucions. Necessitam teixir Unitat Popular a carrers, escoles i llocs de feina. Per aquest poble nostre, que s'ho mereix. Per totes les que ja no hi son, o es troben empresonades per l'estat. Pel nostre amic i company Valtònyc!

Facem d'aquest any de 2020 un any de reivindicacions. Un any de victòries. Visca Mallorca, visca els Països Catalans, i visca la Unitat Popular!

Feim poble, construïm sobiranies!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

"[...] els cristians mallorquins també s’anomenassen, ells mateixos, com a catalans, i que fossen coneguts fora de l’illa amb totes dues denominacions: mallorquins i catalans. De més a més, els cristians del regne també s’anomenaven a ells mateixos catalans en un context i amb una finalitat molt diferents: a fi d’oposar-se onomàsticament als esclaus, als musulmans, als jueus – convertits en la seva totalitat al cristianisme a 1435– i als conversos (Mas 2005)."


https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume7/2.9_Mas.pdf

Valoració:1menosmas
Per La sobirania és nacional; de TOTA la nació, fa dervers d'un any

-aqueixa total Catalunya

(Gabriel Alomar, 1931)


-e aquell regne [de Mallorca] sia part de Catalunya

(els diputats mallorquins, 1365)


-Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua

(Jeroni Rosselló, 1873)


-Alcover, un altre gran català de Mallorca, ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya

(Enric Prat de la Riba, 1906)


-Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Com a tal forma part de la Catalunya integral

(La Nostra Terra, 1930)


-Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola

(Miquel Ferrà, 1932)


-les xamoses Balears són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora

(Pere Oliver Domenge, 1916)


-Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som

(Llorenç Riber, 1909)


-tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou)

(Josep Maria Llompart, 1981)


-Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris

(Joan Guasp, 2013)


-Catalunya una nacionalitat, una nació. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears

(Pere Oliver i Domenge, 1916)

Valoració:1menosmas
Per UNITAT!, fa dervers d'un any

Som un sol poble -el poble català- i quan parlam de sobirania nacional ens referim a la sobirania del nostre poble; és a dir, a la del conjunt de la nació catalana (tot Catalunya: la continental i la insular).

Valoració:2menosmas
Per arg, fa dervers d'un any

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:3menosmas
Per Mallorqui, fa dervers d'un any

Molts d’anys i Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista

Valoració:-6menosmas
Per Nofret, fa dervers d'un any

UNITAT, Si però des de la sobirania de cada poble i de cada comunitat. Els pobles no necessitem ni un gran estat, ni una gran nació per viure bé i construir un mon millor. Necessitem alliberar-nos dels opressors i dret a decidir en tot allò que ens importa. No hi ha cap motiu per pensar que la gent del futur serà més feliç en una gran pàtria, que en un poble lliure i petit.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:9menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa dervers d'un any

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."


--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

Fragments del parlament de la manifestació de la Diada de Mallorca 2019 de Joan Guasp:

--"Veig el passat i abraço el meu dret i el meu deure a ser lleial a la nostra veritat, a la nostra essència i al nostre heretatge. Com a mallorquí, m’encanta ser el que soc. M’encanta ser català. Encara que cobro poc per ser-ho, em plau ser català i em complau!"

--"Ni Espanya ni Europa podran res contra el nostre poble i la nostra identitat. Com tots vosaltres, estic encantat de ser català."

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris