cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
31°

Segona sessió de 'Mallorca i els seus suds': Democràcia i sobiranies i Territori i ecologia

Antoni Aguiló, Pere J. Femenia, Toni Ramis, Miquel À. Llauger, David Abril, Pere Polo, Margalida Ramis, Juan Recio, Alexandre Miquel i Macià Blàzquez

12-07-2019

Aquest dijous s'ha fet a l’edifici de Sa Riera (UIB) de Palma, la segona jornada de conferències i comunicacions del Primer Fòrum 'Mallorca i els seus suds'.

En els Blocs de Democràcia i sobiranies i Territori i ecologia hem pogut escoltar les següents comunicacions:

Juan Recio i Pere Polo: 'Una experiència de cooperació sindical docent transnacional Mallorca/Amèrica Llatina'.

Una tasca que es va proposar fer entendre l’internacionalisme des de l’òptica sindicalista. Un compromís en l’acompanyament de processos dels moviments socials i sindicals. Països com ara Nicaragua, El Salvador o Guatemala foren objecte de treball i col·laboració del sindicat STEI en projectes d’ajuda en la formació de mestres populars en aquelles terres de Centre-Amèrica. Els sindicalistes Recio i Polo han explicat que la funció i principal objectiu de la seva cooperació era crear la necessitat de fer escola en zones molt poc amables amb la complicitat de mestres, família i govern.

Antoni Ramis (Fundació Deixalles): 'Més enllà de l’economia circular'. Ramis ens ha explicat en què consisteix l’economia circular i com podem reutilitzar els residus per aprofitar-los de bell nou.

Ha fet també una crítica argumentada als plans de reutilització de residus. Davant l’enlluernadora idea de fa uns anys de la proposta d’economia circular, un temps després ha esdevingut, fins i tot perillosa davant la neoliberalització d’aquests espais creats tant en competència com en creixement.

Margalida Ramis (Tot inclòs): 'Turistització i colonització'. Amb aquest títol, la coneguda militant ecologista ens ha explicat els danys i conseqüències del turisme a les nostres illes. Ha criticat el model econòmic del monocultiu turístic i ha argumentat la nova colonització moderna que en forma d’economia turística produeix una degradació del territori, un sotmetiment de la població, explotació desmesurada dels recursos propis de la terra, etc. Tot això al servei de les oligarquies econòmiques de sempre. Ha conclòs amb l’afirmació que l’expressió del capitalisme pur i dur en forma de turisme i en perspectiva colonial es pot apreciar en aquest documental 'Tot inclòs' on es desmitifica l’antiga idea que el turisme no ens portaria res que no fora bo.

Miquel À. Llauger: 'De sa Dragonera a l’emergència climàtica i nous moviments ecologistes'.

L’escriptor, professor i activista cultural ens ha parlat dels nous elements de revolta i desobediència civil en el marc dels nous moviments ecologistes. Ens ha posat ens perspectiva l’evolució de l’ecologisme en la història de lluita. Ha destacat els grups ecologistes com ara Terraferida i GOB com a moviments molt lligats al territori i de la seva consciència de la lluita ecologista. Llauger ha afirmat que les perspectives globals i locals han d’anar lligades i complementades en les lluites ecologistes. Ha remarcat també la importància i la incidència de les xarxes socials a l’hora de provocar impacte en el discurs global.

Pere J. Femenia Sastre (EcoUIB): 'Els nous moviments ecologistes en lluita contra la crisi climàtica'. Aquesta és la resposta rebel enfront de les polítiques fracassades en la lluita climàtica de les elits governants. Ha destacat l’emergència de moviments de desobediència civil no violents adoptant estratègies de permisivitat d’arrest per crear impacte mediàtic. Dins d’aquestes estratègies s’inclouen mobilitzacions internacionals com ara la performance de Londres o la potenciació del moviment 'Friday for future' tot pensant en global i actuant localment.

Macià Blàzquez: 'Globalització turística de la marca balear'. El professor Blàzquez ens ha explicat una sèrie de dades objectives i rigoroses que demostren la complicitat i permisivitat del règim feixista de Franco a l’hora de facilitar o, en tot cas, no posar-hi traves a les pretensions expansionistes de les empreses turístiques mallorquines en terres americanes i d’aquí.

També, i de forma objectiva, s’ha fet una anàlisi del turisme dins el sistema de producció capitalista, així mateix l’exposició d’estudis de propostes de nous projectes en l’objectiu de pal·liar les relacions poc amables entre el nord ric i el sud pobre.

S’ha remarcat la incidència de les empreses transnacionals i el seu poder de negociació i decisió a l’hora de modificar les normatives urbanístiques en benefici propi. També ha posat damunt la taula la idea de promoure unes mesures de decreixement turístic.

Alexandre Miquel: 'Turisme, migracions i ciutat a Mallorca'. L’antropòleg i president de l’IAI (Institut d’antropologia de les Illes) ha fet un recorregut general dels conceptes que avui estan ben vigents en l’anàlisi antropològica del fet turístic i les seves conseqüències.

La idea que el turisme determina les nostres vides, la cultura, les relacions socials, etc. El professor Miquel empra el concepte de 'metaturisme' per explicar tot allò a que ens condueix l’activitat turística. Critica el model de producció i la seva dependència. Remarca que el turisme és un producte que es ven a gent de fora però que es consumeix aquí. Ha parlat també del canvi de fisonomia de l'espai i la ciutat, de la gentrificació i dels problemes de la turisticació i la negativa incidència en l’habitatge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris