nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Presenten el primer cens de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista de les Balears

160173

Aquest divendres s’ha presentat al Consell de Govern en funcions, a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, el cens de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista de les Illes Balears, que serà aprovat posteriorment per la Comissió de Memòria i Reconeixement Democràtics.

El passat dia 13 d’abril de 2018, el Parlament va aprovar la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que té per objecte l’establiment de polítiques públiques de memòria democràtica per garantir la reparació a les persones, els grups i els col·lectius que varen patir repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i per reconèixer la contribució de totes les persones, els grups i els col·lectius que des de diferents ideologies han contribuït a la democràcia. En concret, l’article 5 de la Llei esmentada determina la creació d’un cens de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. És per això que des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports s’ha encarregat a un tècnic expert en la matèria el recull de totes les víctimes a les Illes Balears. Aquest registre oficial recull la llista de persones que tenen la consideració de víctimes segons uns criteris establerts en l’article 4 de la Llei de memòria i reconeixement democràtics.

El cens es digitalitzarà i tendrà caràcter públic perquè pugui ser consultat. Disposarà d’informació diversa sobre els fets ocorreguts i la tipologia de la repressió que patí la víctima, així com la informació que determini reglamentàriament la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics.

El cens de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista és un document directament lligat al dret a la veritat, és a dir, el coneixement real de les conseqüències de la Guerra Civil sobre la població, i també a la reparació envers les víctimes. El primer pas és identificar les víctimes i reconèixer-les com a tals, per poder emprendre les mesures de reparació jurídiques necessàries. La importància recau en el fet que a partir d’aquest document es podran impulsar mesures de reparació cap a les víctimes.

Cadascun dels noms que figuren en el cens està avalat per la seva font històrica que determina el rigor del registre. A més, s’especifica quin tipus de repressió va patir la víctima (assassinat sense consell de guerra, execució, presó, desterrament, exili, confiscació de béns, etc.).

Les persones assassinades durant la Guerra Civil i la immediata postguerra sumen un total de 2.077, de les quals 1.544 són de Mallorca, 346 de Menorca, i 187 d’Eivissa i Formentera. Els registres de presons i altres centres de reclusió són els següents: 8.192 registres de presons d’homes i 502 registres de presons de dones. Finalment, són 312 els mestres represaliats per la dictadura franquista a les Illes Balears. Cal afegir que el cens no correspon directament al nombre de persones que varen ser empresonades, sinó que s’ha elaborat a partir de registres del pas per les presons, perquè una mateixa persona podia passar per diferents presons.

Aquest cens ha permès comprovar que persones de les Illes Balears foren desplaçades a llocs absolutament allunyats i registra també tots els ciutadans que varen estar tancats a camps de concentració a França i camps nazis.

Malgrat l’exhaustivitat del cens, és un document obert a noves incorporacions que podrien venir de fonts encara no conegudes o noves aportacions historiogràfiques que permetrien ampliar la informació del registre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa dervers d'un any

És molt encomiable la feina feta per la Conselleria de Cultura, però desgraciadament no hi ha pitjor sord que qui no hi vol sentir. I son els qui sempre governen al pais veí

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris