cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
24°

El projecte de Pla d'Ordenació de s’Albufera preveu l’ampliació, en un 20 %, de la superfície del Parc Natural

04-04-2019

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, han presentat, aquest dimecres, el projecte de Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de s’Albufera de Mallorca que ja ha iniciat el tràmit d’exposició pública.

L’esborrany preveu una ampliació del Parc de 417 ha, que, sumades a les actuals, comportaran un total de 2059 ha, i incorpora, per primera vegada a les Illes Balears, una Zona Perifèrica de Protecció (ZEP), així com corredors ecològics que quedaran regulats pel PORN però, en cap cas, formaran part del Parc Natural. Vidal ha destacat, en aquest sentit, que «si volem conservar s’Albufera ens hem de dotar d’instruments de gestió per poder pal·liar els impactes que es produeixen al seu exterior».

S’Albufera de Mallorca és la zona humida més extensa de les Illes Balears i, el 1988, es va convertir en el primer Parc Natural de l’arxipèlag. Fins l’any següent no es va aprovar la Llei que regula els PORN i és per això que s’Albufera mai no n’ha tengut cap. No obstant això, i tot i ser l’espai protegit amb més experiència de gestió de les Illes Balears, el pas dels anys i la pressió externa fan cada vegada més necessària la redacció i aprovació d’aquest document d’ordenació.

El PORN intenta respondre als grans desafiaments que afronta s’Albufera. El principal, segons coincideixen tots els estudis que s’hi han realitzat, és la salinització creixent. És per això que el PORN preveu l’ampliació del Parc Natural, incorporant àmplies superfícies contigües de zona humida, en gran part parcel·les abandonades. D’aquesta manera, els límits del Parc Natural coincidiran amb la zona humida real. També s’hi incorporen la zona de Son Bosc, un objectiu que s’ha perseguit des de gairebé la mateixa declaració del Parc Natural, i la Platja des Comú, una mesura fonamental per restaurar el sistema platja-duna, un ecosistema fràgil, degradat i excepcional. Fins ara, només hi havia protegit el sistema dunar.

Tota la zona ampliada quedarà sota la figura d’ús compatible. Així doncs, els objectius de conservació ambiental seran compatibles amb el manteniment dels usos agraris, forestals, ramaders i cinegètics, així com amb certes infraestructures i usos recreatius. La platja tindrà la catalogació d’ús limitat admetent l’ús públic, sempre que sigui compatible amb la conservació de l’espai natural.

La gestió hídrica i la protecció de la qualitat i el volum de les aigües que arriben a s’Albufera són un dels objectius principals del PORN. Per aquest motiu, els tècnics de la Conselleria han optat per la delimitació de la ZEP i dels corredors ecològics que, tot i no formar part del Parc Natural, quedaran regulats pel PORN. Ambdós conjunts d’elements pretenen oferir un coixí de protecció a la zona humida i al sistema dunar en qüestions d’activitats humanes i de conservació del paisatge. Així mateix, donaran opció a gestionar part de les aportacions hídriques més properes a l’espai natural originades als torrents que nodreixen la zona humida i les síquies de les marjals.

L’esborrany de PORN de s’Albufera considera ZEP les zones de veles a les marjals de Muro i de sa Pobla amb un cert ús agrari; les principals síquies a les marjals esmentades que nodreixen la zona humida; una franja de sistema dunar que envolta les Casetes des Capellans, i les basses de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Muro-Santa Margalida.

Aquestes zones tenen com a funció fonamental la constitució d’un espai de protecció de l’espai natural protegit, així com la conservació i control d’ambients rurals propers. És per això que els principals usos a fomentar a les ZEP seran:

- Protecció i manteniment de síquies i ullals que nodreixen la zona humida.

- Protecció de petites conques que arriben a la zona humida.

- Usos agrícoles, ramaders i cinegètics compatibles amb la conservació o la seva recuperació.

- Conservació i gestió de fauna, flora, hàbitats, ecosistemes i patrimoni.

- Restauració d’ecosistemes i millora d’hàbitats.

Per la seva banda, els corredors ecològics són els espais necessaris per aconseguir la connectivitat ecològica del territori, en particular entre els espais protegits per la Xarxa Natura 2000 i aquells amb una rellevància singular per a la biodiversitat. Tenen un caràcter prioritari els cursos fluvials. Així, l’esborrany del PORN considera corredors ecològics la sèrie d’estanys, zones humides i les connexions entre aquestes i també amb la mar, connectats amb s’Albufera, amb interès ecològic independentment del grau de degradació o artificialització que tenen. Així mateix, es consideren corredors ecològics el llit i les voreres dels trams finals dels principals torrents que arriben a la zona humida.

Aquestes zones tenen com a funció fonamental la protecció d’una sèrie de zones humides properes amb cert grau de degradació però que formen part dels desplaçaments habituals de certes espècies de fauna, especialment ocells i peixos. Els principals usos a fomentar als corredors ecològics seran els següents:

- Protecció de zones humides properes que, sense estar integrades a l’espai natural protegit, hi estan relacionades.

- Protecció i manteniment de torrents, síquies i ullals que nodreixen la zona humida.

- Conservació i gestió de fauna, flora, hàbitats i ecosistemes.

- Restauració d’ecosistemes i millora d’hàbitats.

- Observació i gaudi de la natura, interpretació i educació ambiental.

La redacció del PORN i l’ampliació que es preveu en l’esborrany és, per tant, una fita indispensable per aconseguir la pervivència futura d’aquesta zona humida i, alhora, assegurar-ne la preservació dels hàbitats i espècies. Si bé queda palès en l’esborrany de PORN que totes les activitats tradicionals relacionades amb agricultura, ramaderia i caça quedaran permeses a les zones ampliades i a les ZEP, aquestes permetran una millora pel que fa a la gestió de l’aigua que ha de nodrir la zona protegida des de l’exterior, la qual cosa és, avui, un dels principals dèficits que té el Parc Natural.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris