cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
23°

Identifiquen i recuperen varietats antigues de blats

El Govern ha volgut completar tota la col·lecció de cereals afegint-hi 22 varietats més de blats, 9 de civada i 4 d'ordi, que durant quatre o cinc dècades han romàs al banc de Madrid sense tenir cap rèplica.

22-09-2018 | CAIB

L'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), que depèn de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia de la Conselleria, ha volgut completar tota la col·lecció de cereals afegint-hi 22 varietats més de blats, 9 de civada i 4 d'ordi, que durant quatre o cinc dècades han romàs al banc de Madrid sense tenir cap rèplica.
Segons ha explicat el Govern, totes les varietats de cereals han estat sembrades a l'edifici de la Conselleria de sa Granja, «per multiplicar-les i per disposar de material per al nostre banc de llavors, i per tal de fer una precaracterització varietal».

Durant dècades el banc de llavors del Centre de Recursos Fitogenètics d'Alcalà d'Henares ha mantingut una col·lecció de diferents espècies d'interès agrari entre les quals destaquen una elevada diversitat de lleguminoses i cereals de les Illes Balears. No va ser fins l'any 2010 que a iniciativa de l'Associació de Varietats locals, es va començar a recuperar una part d'aquest patrimoni genètic valuós, primer de cereals (14 blats i 3 civades) i després de lleguminoses.

Tal com ha assegurat el Govern, fins als anys cinquanta del segle XX encara es mantenia a les Illes una riquesa varietal important de cereals. «La vella fixació de l'autarquia va fer perdurar a Mallorca el conreu dels blats (especialment dels tous o fariners) com a centre de les rotacions de cultius herbacis i, malgrat produir rendiments baixos, tothom volia sembrar-ne per autoabastir-se de farina», ha dit. «En aquell temps els cerealistes recol·lectaven i milloraven les espigues més apropiades per selecció de massa i anaven mantenint les varietats autòctones, però aquesta activitat va anar perdent interès ràpidament amb l'entrada de les varietats comercials forasteres i l'inici del turisme de masses», ha afegit.

Les varietats de blats fariners com la 'xeixa','mort' o 'barba' han despertat recentment l'interès de forners de pans tradicionals. No obstant això, segons han dit els experts, els seus valors baixos de força (segons els darrers estudis, per davall els nivells de força energètica considerats com a panificables) i la seva heterogeneïtat obrin un gran horitzó per a l'estudi i selecció d'aquestes varietats antigues per a l'elaboració de pa, pastisseria i altres usos, com el maltatge per a cervesa en algunes varietats d'alt contingut d'amilases, com ara 'xeixa blanc' o 'valencià de canya buida'.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa 11 mesos

Fora bo de recuperar llavors antigues de tomatecs, esberginies, patates, maduixes, ...i tantes altres verdures que ja no tenen cap gust però que els pagesos (al menys a casa nostra a la peninsula) han canviat tan ràpidament degut a la quantitat de kgs preduïts per cada mata. Si abans les mates en feien 12-13, ara en fan 20 kgs, en detriment de la qualitat i ja no son menjars saborosos com abans. La sort d'arribar a gran, queda apaivagada per la desgracia de no disfrutar de molts invents de la modernitat i ja no diguem d'alguns costums.

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris