cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
16°

El nivell del Mediterrani va haver de baixar 1.200 metres per a l'arribada del Myotragus, segons la UIB

31-05-2018

Investigadors de la UIB, l'Imedea i la Universitat de Tolosa de Llenguadoc han publicat un treball que indica que el nivell del mar Mediterrani va haver de baixar almenys 1.200 metres per permetre l'arribada del Myotragus balearicus a les Illes durant la crisi salina del Messinià.

La recerca, publicada en la revista científica Geology, recull que l'anàlisi de la fauna fòssil insular del Messinià-Pliocè de les Balears juntament amb les dades geosísmics obtiengudes del subsòl marí, han permès obtenir conclusions sobre la magnitud de la dessecació mínima necessària perquè noves faunes terrestres continentals poguessin fer efectiva la colonització balear a la fi del Mesinià.

Així, els investigadors han identificat dos episodis de faunes insulars diferents al registre fòssil des del Miocè fins al Quaternari a les Balears i l'episodi que fa referència a la fauna del Myotragus que va començar amb la crisi de salinitat de Messinià i va fins a l'arribada dels primers humans. Això implica necessàriament l'existència d'una connexió mitjançant un corredor terrestre entre les illes i la península Ibèrica.

En el cas que la fauna Myotragus hagués travessat per la zona menys profunda entre la península Ibèrica i l'illa d'Eivissa, el nivell del mar necessàriament hauria hagut de baixar com a mínim uns 1.200 metres per permetre el pas d'aquests colonitzadors terrestres. Per tant, es va haver d'aconseguir un mínim de 1.200 metres de reducció del nivell del mar Mediterrani per permetre la colonització de la fauna terrestre de les Balears durant la baixada del mar Messinià, la qual cosa constitueix clarament una nova i sòlida evidència a favor el paradigma o model de conca profunda dessecada en el Mediterrani occidental durant la crisi.

La crisi salina del Messinià constitueix un esdeveniment excepcional que va tenir lloc en el Mediterrani fa 5,97-5,33 milions d'anys i que es va caracteritzar per un aïllament de l'Atlàntic. Això va provocar una evaporació i baixada del nivell del mar, que va produir un nou balanç hidrològic. A conseqüència d'aquest es van dipositar grans quantitats d'evaporites (salis i guixos) en el fons, alhora que va tenir lloc una forta erosió de les zones marginals.

El treball ha estat realitzat pel grup de recerca de Ciències de la Terra de la UIB, Guillem Mas i Joan J. Fornós, juntament amb els paleontòlegs de l'Imedea Antoni Alcover, Pere Bover i Enrique Torres i la geòloga marina de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Agnès Maillard.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris