nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
11°

Es reuneixen per primera vegada representats de tots els territoris amb llengua pròpia

10-04-2018

Els sis territoris amb llengua propia amb estatus d'oficilitat han compartit aquest dimarts en una reunió a Pamplona la seva visió que és necessari el coneixement de l'idioma per a l'accés a la funció pública amb la finalitat de «garantir els drets de la ciutadania a utilitzar la llengua que triïn per a les seves relacions amb les administracions públiques».

Els representants de Navarra, País Basc, Galícia, Catalunya, País Valencià i les Balears han celebrat a Pamplona una reunió de la comissió de seguiment del protocol de col·laboració en polítiques lingüístiques que posaren en marxa fa anys el País Basc, Catalunya i Galícia, i que ha sumat en anys successius a la resta de territoris.

Durant la reunió d'aquest dimarts, els representants han compartit la seva «preocupació pel debat que s'està generant en alguns sectors respecte al fet que s'hagi d'o no exigir el coneixement de les llengües oficials per a l'accés a la funció pública, ja que s'està posant en qüestió que hagi de ser un requisit», en paraules de Mikel Arregi, director gerent d'Euskarabidea (Institut del Basc a Navarra). «Entenem que és un coneixement necessari per garantir el dret de la ciutadania a utilitzar qualsevol de les llengües oficials, d'acord amb la normativa vigent en cadascuna d'aquestes comunitats», ha afegit Mikel Arregi.

La consellera navarresa de Relacions Ciutadanes i Institucionals, Ana Ollo, acompanyada dels directors de política lingüística de la resta de territoris, ha destacat que parlar d'aquestes sis regions és «parlar de diversitat, de pluralitat i de convivència, i en aquest sentit aquest fòrum és un fòrum de compartir experiències, compartir coneixements, compartir interessos comuns amb l'objectiu de defensar les llengües pròpies de cada comunitat».

Ana Ollo ha assenyalat que «les llengües estan immerses moltes vegades en debats interessats que volen anul·lar el seu valor i reduir el seu potencial. Per això és necessari més que mai aquest tipus de fòrums, perquè els qui aquí estem reunits creiem que les llengües no són un tresor per protegir en una vitrina, no són un valor històric, són un valor actual, modern, que reflecteix una societat diversa, plural, i que ha de servir per cohesionar a la societat», ha dit, per assenyalar que «una llengua mai pot dividir, sinó a l'inrevés, multiplicar el valor de la societat. La llengua, des de la llibertat i voluntarietat de la ciutadania, ha de desenvolupar-se amb garanties», ha defensat.

Per la seva banda, la viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc, Mirin Dobaran, ha afirmat que aquest fòrum és «molt positiu» i ha destacat que «aprendre dels altres és molt important». En el cas d'Euskadi, ha explicat que «estam preparant l'administració i aprenent d'uns altres, potser els catalans van més avançats, per veure com avançar que el basc també sigui llengua de treball d'una forma natural en les administracions».

Durant la reunió entre els representants s'ha parlat també de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i s'ha presentat un projecte de formació contínua destinat al professorat de llengües minoritzades.

En la trobada han participat Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Balears; Valentín García Goméz, secretari general de política lingüística de la Xunta de Galícia; Mirin Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Rubén Trenzano, director general de Política Lingüítica de la Generalitat valenciana, i Mikel Arregi, director gerent de l'institut navarrès Euskarabidea. La pròxima reunió d'aquest fòrum serà al País Valencià.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris