nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
16°

Un miler d'illencs es comprometen «amb la democràcia i la voluntat del poble català»

08-09-2017

La Plataforma ciutadana que aquest passat dimecres impulsà un manifest dirigit a la ciutadania de Catalunya amb motiu del referèndum ha informat que en «només dos dies, un miler de ciutadans de totes les Balears s'hagi compromès amb la democràcia i la voluntat del poble català, adherint-se al manifest de suport».

Segons han detallat, el manifest fa una crida a expressar el suport des de les Illes al referèndum català d'autodeterminació del pròxim 1 d'octubre, «no només pels lligams històrics, lingüístics, culturals, nacionals o familiars amb Catalunya», expliquen, «sinó també per convicció democràtica i perquè el veim com l'única oportunitat per les Illes Balears per a superar el règim corrupte del 78 i l'escenari autonomista actual que ens empobreix com a poble». En aquest sentit han assegurat que els ciutadans de les Balears són conscients «que cap altre procés polític ens afectarà més, ara mateix, que el que passarà a Catalunya».

Per això, des de la Plataforma de suport al referèndum català, assenyalen que el manifest demana «a la societat civil i a totes les forces polítiques progressistes i sobiranistes de les Illes Balears que se sumin a la defensa de la democràcia i la llibertat que suposa l'acte del referèndum català de l'1 d'octubre». Igualment, han instat a les institucions (Govern, consells i ajuntaments) que «s'oposin a qualsevol intent per part de l'estat de boicotejar i reprimir aquest acte legítim d'expressió democràtica» però sobretot, «que en prenguin nota per, en un futur, fer possible que també les Illes Balears es puguin expressar lliurement sobre la seva pròpia autodeterminació».

Entre els firmants s'hi troben els diputats de Més per Menorca i Més per Mallorca, Patrícia Font i David Abril, els consellers dels consellers insulars de Menorca i Mallorca Miquel Àngel Maria i Lluís Apesteguia, l'ex-consellera de Cultura i regidora de Més per Andratx Ruth Mateu, el músic Marcel Pich, el periodista Antoni Trobat, l'ex-eurodiputat Bernat Joan i Marí, el secretari general de l'STEI Miquel Gelabert, la portaveu del GOB Margalida Ramis, l'ex-batle de Manacor i portaveu de Més-Esquerra Miquel Oliver, o l'ex-candidat d'Unitat Popular a Menorca Carlos Pons.

SIGNAR MANIFEST.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Arruix!, fa dervers d'un any

Aquest malalt d'odi, que se dedica a canviar els punts, l'haurem d'enviar a El Ferrol del Caudillo.

Valoración:8menosmas
Per yuan, fa dervers d'un any

7413

Valoración:0menosmas
Per miq, fa dervers d'un any

​El Govern valora negativament que “un any més” el resultat de la balança fiscal entre Balears i l’Estat de 2014 hagi tornat a mostrar un saldo desfavorable a les arques insulars, per valor de 1.516 milions
d’euros.
.
.

En aquests quatre exercicis (2011-2014) el dèficit fiscal acumulat negatiu de Balears sobre l’Estat s’acosta als -6.200 milions d’euros, mentre que en el mateix període de temps la majoria de comunitats (a excepció de Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana) han tingut saldos favorables,...

Dia i hora d'emissió: 09/09/2017, 09:31
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General de Pressuposts i Finançament
GovernCAIB
http://www.caib.es/govern/pidip/dadesComunicat.do?lang=ca&codi=9021070

Valoración:5menosmas
Per miq, fa dervers d'un any

L’any 2014 cada ciutadà de les Illes va aportar prop de 1.400 euros a l’Estat que van anar a parar a la dotació financera de la resta de comunitats autònomes, a excepció de Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana, únics territoris que com les Illes Balears, també presenten balances fiscals negatives amb l’Estat.

Dia i hora d'emissió: 09/09/2017, 09:31
Tipus de comunicat: Nota Informativa
Emissor: Direcció General de Pressuposts i Finançament
GOVERN ILLES BALEARS

Valoración:6menosmas
Per Guiem, fa dervers d'un any


Un 10% des milló que som a ses illes es 100.000
Un 1% .......:.....?.........................:................10.000
Un 0,1 son res , quatre sonats i poca cosa més

Valoración:27menosmas
Per Tot un exemple, fa dervers d'un any

Estos valientes que en la puerta de los juzgados hacen el signo de la victoria, pero dentro se amansan y dan la culpa a los voluntarios, y por más ... cuando les condenan piden que lo paguen entre todos los catalanes. Quin desastre!
Hay una cosa que es ser consecuente, si te arriesgas y te equivocas pero es por bien de la mayoría no pasa nada, pero para tapar la corrupción y el saqueo de toda la historia de tu partido, has de asumir solito.

Valoración:12menosmas
Per unaperaqui, fa dervers d'un any

Recuperem la nostra identitat, mallorquins. Sóm catalans de Mallorca i aquí Catalunya no ens vol prendre res. Qui ens pren doblers i identitat és Espanya. La mallorquinitat només la perdrem dins Espanya, com s'ha anat perdent fins ara, perquè Espanya vol que la perdem. No sóm espanyols!

Valoración:-18menosmas
Per Joan Julià, fa dervers d'un any

Andreu Ferrer, si no et sap greu, parla només per tu! A ses Illes no tots pensam lo mateix... per sort

Valoración:-22menosmas
Per Andreu ferrer cantarelles, fa dervers d'un any

Mallorca no es catalunya ni ho ha estat mai i esperem que siguesqui sense ser-ho que mil persones donin suport al referendum es una cosa...ara..que noltros es mallorquins mos sentiguem catalans es una altre ben diferent si conseguiu sa independenci alla voltros pero deixau fer ses balears que no son vostres...i ses 1000 persones q vos apoien aqui les vos podeu endur..sort

Valoración:49menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)


--«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)


--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


--«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)


--«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoración:-56menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris