cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

El Consell posa en marxa la direcció insular de Normalització Lingüística

El Consell de Mallorca posarà en funcionament en un termini «màxim d'un mes» quatre noves direccions insulars: Normalització Lingüística, Turisme, Comunicació i ITV i, a més, la Direcció de Promoció Sociocultural, Joventut i Participació es dividirà en tres.

En una roda de premsa al costat dels seus vicepresidents, Francesc Miralles i Jesús Jurado, el president del Consell, Miquel Ensenyat, no ha pogut precisar què costarà aquesta nova estructura i ha avançat que, de moment, només s'ha decidit que Eduardo Zúñiga, actual cap de comunicació, passi a ser el director insular d'aquest departament.

Sobre el cost, el cap del Consell ha precisat que per compensar hi haurà càrrecs dels partits que formen el Pacte de govern -format per PSIB, MÉS i Podem- que «no es cobriran».

D'una altra banda, ha assenyalat que la plaça del gerent de la Serra de Tramuntana «es cobreix amb tècnics de la casa» pel que no comportarà més cost i que amb la internalització del servei d'ITV «deixaran d'anar-se'n cinc milions d'euros».

Així, també ha dit que alguns d'aquests departaments «vendran finançats, amb personal i diners» per la transferència de competència i no suposaran «un increment de despesa extraordinària".

Ensenyat ha dit que un cop es transfereixin les competències d'aquestes noves direccions generals, aquests departaments hauran de «desaparèixer" de les altres administracions.

D'aquesta manera, ha manifestat que confia amb que les competències s'acabin per transferir tal com estableix l'Estatut d'Autonomia. «O complim l'Estatut o el canviem», ha asseverat.

Segons ha dit, haver arribat a aquests acords en la reorganització de l'administració insular demostra que «els pactes són possibles, que hi ha capacitat d'entendre i de gestionar projectes ambiciosos, encara que hagi conflictes».

«Es demostra que tres partits podem crear un projecte de govern on deixem les sigles darrere i lluitem per una Mallorca més social, sostenible i democràtica», ha asseverat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per J.B.V., fa mes de 3 anys

¡¡Qué vergüenza!!... que para mi son más bién unos irrespetuosos SINVERGÜENZAS.
Han puesto a lo largo de la Bahía de Palma unos atriles anunciando un insignificante islote que los dias de viento fuerte de ponent o, de mig jorn, el oleaje lo tapa. Se trata de la isleta de "Sa Galera" que se ve de delante de Es Carnatge, después ya no se ve practicamente de ninigún otro sitio, no se puede visitar y está prohibido su abordaje. Lo que más rabia dá es que en los mencionados atriles anuncian el vestígio encontrado primero en catalán, después en alemán seguido del inglés y por último en español...Eh ahí pués a los nuevos LUMBRERAS de la otra forma de gobernar.

Valoració:0menosmas
Per Quin desastre!, fa mes de 3 anys

Ja han tornat els gonelles a fer de les seves per aquí. El que diuen Biel i el transcriptor, no son més que veritats, però si les seves incultura i fanatisme, ela fa impedir que els damés puguin expressar-se, amb no mirar aquest digital ja ho tenen arreglat. Ho enteneu, tramposos?

Valoració:11menosmas
Per Biel, fa mes de 3 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:-41menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:-35menosmas
Per arg, fa mes de 3 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-33menosmas
Per mariner, fa mes de 3 anys

Demostrem amb valentia i orgull els trets de sa nostra parla, SEMPRE I A TOTHOM.

Valoració:-26menosmas
Per Joan Angelats, fa mes de 3 anys

Cert que sa nostra llengua té es dies contats. Uns que lis donen garrotades amb so castellà per la dreta, i uns altres que li pegan garrotades amb so català estàndar per l,esquerra. Està fet de noltros :(

Valoració:17menosmas
Per z, fa mes de 3 anys


FALLA A SES ESCOLES, S'HA DE PRACTICAR EL NO CANVIAR DE LLENGUA.

SI CANVIAR DE LLENGUA ES CASTELLANS NO EN PODEN APRENDRE MAI.

Valoració:6menosmas
Per Na Catalina, fa mes de 3 anys

BORJA MOLL I ES TEXTS DE SA LITÚRGIA DE MALLORCA I MENORCA.

Des de fa anys sempre ho havia sospitat, però ha estat ara quan he trobat ses claus d'aquesta manipulació per part d'en Borja Moll des texts litúrgics, a sa nova etapa en què se permet oficiar sa Missa en llengua vernacla. I és demostrable que Moll tenia un objectiu i una fixació clara, que consistia a carregar-se sa llengua mallorquina i menorquina d'aquests texts religiosos, per considerar-la qualque cosa dialectal apta només pes diàleg, per referir-se a lo pintoresc i usat per persones incultes. Mentrestant, anava imposant pes text narratiu es català literari, considerat culte.

Ademés posava s'accent en tres conceptes:

1. Que ses obres escrites en mallorquí o menorquí són un obstacle, per sa difusió de s'obra fora de ses illes.

2. Que és ridícul conservar s'hàbit de llegir, entre sa gent que no rep cap ensenyança d'aquesta llengua.

3. Que utilisar ses llengües mallorquina o menorquina, és un intent proselitista a favor d'una llengua postergada, exclosa de s'ensenyança, de sa premsa i de tants d’altres llocs on tendria dret a usar-s’hi, si s'escrivís en català.

I per això cita com a exemple i denomina patriota mallorquí a Mossèn Antoni Alcover, apuntant a continuació que: “Avui hi hauria a Mallorca molt poca gent que llegís en sa pròpia llengua, si no hi hagués ses rondalles mallorquines, que per sa seva gràcia insuperable, tenen entrada en totes ses cases, fent ses delícies de tot el món…”

D'aquí es treball brut de Moll per adaptar es texts eclesiàstics a sa llengua catalana, aprofitant ses directrius des Concili Vaticà II que permetria celebrar ses misses a ses llengües vernacles, decisió que va tenir un forta contestació per uns
quants clergues mallorquins, que no acceptaven aquesta modalitat catalana (perquè no és una llengua primària) i preferien utilisar es castellà (llengua oficial), com passat a països d'Europa

Aquest estudi m'ha fet conèixer moltes de facetes de sa qüestió:

Sa substitució des llatí pes vernacle mallorquí, an es qual Moll cerca traves injustificades perquè no s'utilisi com sa falta de text bíblic en vernacle. Un argument
totalment fals, ja que se disposa de:

1. Es cantar de sa SIBIL•LA, que canta un nin en vulgar mallorquí des segle XIII ençà

2. Es Sermó de la Calenda, que se situa a la Seu d’ençà des segle XVI.

3. S’ornamentació de ses neules, que significa: Belén casa de pa, amb referència eucarística, i comestibles fins an es segle XIX.

4. Es missal mallorquí imprès a Venècia en 1506, amb abundant decoració.

5. Ets escrits de Ramon Llull, que ell diu estan escrits en Vulgar o Pla, llatí o àrab, mai en català, dialecte inexistent fins a l'any 1496.

Però Borja Moll no descansa en es seu encaparrotament d'introduir es català, i es 31 d'octubre 1965 publica Es mite des separatisme. I amb un punt de vista polític exposa aquestes paraules: “conservar o conrar es català (diguem mallorquí) no és un símptoma de separatisme. I avui per desgràcia veim, que és es principal problema creat pes separatisme català”

En relació an es vocabulari des Missal, Moll fa tres propostes:

1. Fer una sola edició pes Principat i ses illes, amb adaptacions relatives.

2. Fer per ses Illes una edició especial. Amb una adaptació an es llenguatge català.

3. Fer una edició general amb dues tirades diferents, baratant paraules o formes poc convencionals per ses Balears.

Finalment se va inclinar per sa tercera opció i explica: Si tenim una llengua literària unificada acceptada per tots ¿per què hem de tenir tants d'escrúpols a aplicar aquest criteri d'unificació an es texts litúrgics destinats a ses Illes, si aquestes formen part de sa comunitat cultural catalana?

CONCLOU MOLL SA SEVA TRAÏCIÓ AN ES MALLORQUÍ:
“Si trobau que això són afirmacions pessimistes i exagerades, vos pregaria que vos fixàssiu que es que vos xerra de missions no és un pagà que se resisteix a convertir-se, sinó un des vostros que ha tret cabells blancs fent feina com a missioner” (De B. Moll i sa llengua literària, Joan Miralles i Monserrat, pàgina 241).
(Escrit en mallorquí)

Valoració:-12menosmas
Per Emigrante, fa mes de 3 anys

Mas dinero público para lo mas sagrado de la religión; la lengua.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris