algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Qui fou el president francès que visqué a Mallorca?

Francesc Aragó.

08-05-2017

Les eleccions presidencials de França han donat la victòria a l'exbanquer i neoliberal, Emmanuel Macron, que ha aconseguit el guanyar, en part pel temor que guanyés la seva contrincant d'extrema dreta, Marine Le Pen. Així ho ha confirmat un sondeig que analitza el perfil i la motivació dels seus electors, segons el qual més d'un 43% dels votants de Macron ho feren per oposició a Le Pen. Així, sgons una enquesta d'Ipsos/Sopra Steria només un 16% dels votants hauria triat al nou president francès pel seu programa.

En aquest sentit, cal recordar que Mallorca acollí al que fou el president provisional de la segona república francesa (5 de maig del 1848-25 de juny del 1848), Francesc Joan Domènec Aragó. Nascut al Rosselló l'any 1786 el matemàtic, físic i astrònom viatjà fins a Mallorca amb l'objectiu de fer diversos mesuraments amb l'arc meridià terrestre. Amb tanta mala sort, el 6 de maig de 1808, quan ja havia esclatat la guerra del Francès, Aragó es traslladà a Mallorca seguir amb els estudis de meridià i, per això, s'instal·là al cim de la mola de s'Esclop, a la serra de Tramuntana, prop del puig de Galatzó. Allà treballà fins al 27 de maig, quan succeïren els esdeveniments que el mateix Aragó explica en les seves memòries (Història de la meva joventut. Barcelona, 1937).

El fet és que, segons conta el mateix Aragó, entre els mallorquins es rumorejava que Aragó era un «infiltrat» francès que s'havia establert allà per facilitar l'arribada de l'exèrcit i que cada vespre feia senyals (referint-se als seus moviments per a l'estudi del meridià). Així fou com una «expedició popular», en paraules d'Aragó, pujà fins al cim per anar a cercar «l'espia» francès amb intenció de desfer-se d'ell. La sorpresa, emperò fou que tal com assegurà l'astrònom «Ningú no em va reconèixer perquè jo parlava perfectament el mallorquí». En efecte, Aragó parlava català i, per tant, no era un «espia» francès.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa dervers d'un any

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:1menosmas
Per t, fa dervers d'un any

si,mallorquí,el català a mallorca.

Valoración:3menosmas
Per Arnau Sorell, fa dervers d'un any

Que curios a 1808, el sr . Frances Joan Domèc va dir que parlava mallorquí, i no català, ni català de mallorca etc. Tal vegada es perquè sempre se li havia dit així

Valoración:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris