algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
15°

«Els docents no som kleenex d'usar i tirar»

UOB critica l'article 19.2 dels Pressuposts Generals de l'Estat 2017.

06-05-2017 | Arxiu

La UOB ensenyament ha assegurat aquest dissabte que «els docents no som kleenex d’usar i tirar». En relació a l'article 19.2 dels Pressuposts Generals de l'Estat 2017, segons el qual sembla que s'obri la porta al fet que els docents interins no puguin fer feina més de tres anys, cosa que provocaria el caos en el sistema educatiu, el sindicat comunica:

1. Els nostres missers ja estan estudiant el cas.

2. Segons ens ha informat el diputat d'ERC, Joan Tardà, tot i que el termini per presentar esmenes al congrés ha acabat, encara se'n poden presentar al senat.

3. Ens consta que al congrés també s'han presentat esmenes però a hores d'ara en desconeixem el contingut.

4. Pel que fa a una Mesa general de Funció Pública que hauria tingut lloc el 26 d'abril, i a la qual s'hauria tractat el tema, sol·licitarem a la Conselleria que informi al respecte, atès que ni l'Administració ni els sindicats que hi tenen representació no n'han dit res.

5. Així com ens arribi més informació l'anirem comunicant.

6. Ens reafirmam en el compromís de lluitar i de mobilitzar-nos en defensa d'un model educatiu que tengui com a columna vertebral la dignitat professional de tots els docents sense distinció i això passa per l'estabilitat laboral.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Siurell Vermell, fa dervers d'un any

Escut banda diagonal VI Armeiro-MorEs catalanisme insular mos ha volgut fer creure, i molts s’ho han begut, que ses quatre barres que trobam a molts d’escuts i banderes de Balears demostrarien sa nostra catalanitat. S’història i s’heràldica, emperò, ho desmenteixen.

Tampoc és vera sa llegenda des dits banyats en sa sang des Comte de Barcelona Wilfred, en es segle IX, que demostraria que ses quatre barres foren originàriament catalanes. No hi ha cap document que certifiqui aquesta llegenda més que s’imaginació des catalanisme romàntic. Ademés, en es segle IX no existien ses armes personals.

¿D’on vénen, idò, ses quatre barres o es quatre pals de sa nostra bandera? S’origen des pals els trobam a Aragó, no a Barcelona, i els trobam a dos segells, un de l’any 1150 i s’altre de l’any 1187. A s’armorial de Wijnbergen (1265-1270) apareixen es quatre pals familiars de “le roy darragon”. En canvi, an es mateix temps, es color representatiu de sa Casa de Barcelona era sa Creu de Sant Jordi, documentada per primer pic a un segell de 1288 i que podem observar a una còpia dets Usatges de Barcelona de 1300.

Durant s’Edat Mitja es pals familiars aragonesos varen passar a formar part des colors propis de cada territori aragonès. Mallorca va agafar es pals a partir de s’otorgament de s’escut de la Ciutat i el Regne que va fer en Jaume I el 1269, ”de la una part sia lo senyal nostre e en laltre part lo senyal del Castel nostre de la Almudayna de Malorques”, mentres que Barcelona va incorporar es pals en es seu escut més tard, el 1345, quan en Pere IV “el Cerimoniós” va autorisar afegir-los a sa Creu de Sant Jordi, “signo nostro et signo dicte civitatis”.

A diferència de Barcelona, es Regne de Mallorca va tenir uns reis independents que no va compartir amb cap altre territori. Per això, es Reis de sa Casa de Mallorca, per distingir es seus colors familiars des colors de sa Casa d’Aragó, introduiren una brisura, o sigui, una modificació que consistia a suprimir una de ses quatre barres. Per això, sa bandera des nostro regne privatiu té tres barres, no quatre, tal com veim en es Saló des Trono des Castell de Bellver. Es nostro rei Sanxo, l'any 1312, inspirant-se en s’escut de 1269, va convertir es colors familiars de sa Casa de Mallorca en sa bandera des Regne. Era una insígnia dividida en quatre quarters, dos amb so Palau de s’Almudaina i ets altres dos amb sos tres pals de sa dinastia mallorquina.

Desapareguda sa dinastia mallorquina el 1343 i integrada una altra vegada dins sa Corona d’Aragó, es Regne de Mallorca va tornar adoptar es quatre pals aragonesos mentres els hi afegia una banda blava travessada. Això és s’escut actual des Govern de ses Illes Balears i que ja el 1558 observam a un quadro des funerals d’Anvers de l’Emperador Carles V.

En resum, durant molts de segles s’escut quarterat de sa ciutat de Barcelona va representar es Principat de Catalunya. S’escut travessat amb sa barra blava es Regne de Mallorca i es quatre pals reials es Regne d’Aragó. No va esser fins a la Renaixença, a finals de segle XIX, que Catalunya se va apropiar des bastons aragonesos per fer sa seva bandera. I de llavors ençà mos han volgut fer creure que ets escuts quadribarrats que trobam a Balears demostren sa nostra catalanitat. Fals, més fals que un bitllet de dotze euros. En realitat, representaven es colors del Rei d’Aragó al qual mos hi havíem tornat incorporar.

Valoración:0menosmas
Per toni, fa dervers d'un any

Molt bé,però a més d'un comunicat amb un titular sensacionalista, que ha fet la UOB per intentar solucionar això?

Valoración:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris