cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
17°

«No vull tornar a Síria, allà res serà el mateix»

La Vila del Pingüí, el matinal d'Ona Mediterrània, ha entrevistat Mohamad Berro, refugiat sirià de 23 anys arribat a Mallorca. 

Pots escoltar el podcast amb un simple clic:


D'on ets exactament?

He nascut a Síria, a la ciutat d'Alep.

Com era la teva vida abans de la guerra?

La meva vida era bona abans de la guerra. Vivia amb la meva família, estudiant arquitectura i fent feina alhora. Vivíem en pau, amb totes les religions i no hi havia diferències entre les persones.

Quantes parts hi ha en conflicte a Síria?

A Síria hi ha molts de grups lluitant com l'exèrcit sirià, l'exèrcit lliure i els terroristes. També hi ha el grup de kurds. Tots ells lluiten entre ells. A més, des de Rússia es dóna suport a l'exèrcit sirià, mentre que els Estats Units donen suport a l'exèrcit lliure però també als terroristes.

Per què vares abandonar Síria?

Vaig abandonar Síria degut a la guerra. Si hagués acabat els meus estudis allà, l'exèrcit sirià m'hauria obligat a formar-hi part, fent-me lluitar a la guerra. Jo no vull unir-me a l'exèrcit, i no vull matar a ningú. A més, la zona on vivia era molt perillosa degut als bombardejos dels terroristes. Vàrem abandonar casa nostra i vàrem partir a una altra ciutat. Volia continuar els meus estudis, però no ho podia fer a Alep a causa del perill del terrorisme i la guerra. La meva família vivia en condicions difícils, el meu pare no va poder fer feina un cop va esclatar la guerra. Vaig decidir abandonar Síria per cercar una vida millor i més segura

Com vares poder escapar d'Alep?

Tenim dues maneres d'escapar. La primera, de forma il·legal, és la que travessa de la frontera siriana cap a Turquia. La segona manera, de forma legal, és la que travessa la frontera siriana cap al Líban. Vaig triar aquesta via. Igualment moltíssima gent va abandonar Síria cap a Turquia de forma il·legal. Vaig abandonar Alep a través de la frontera del Líban, després vaig anar a Turquia, i més tard a Grècia. I ara mateix ja sóc a Mallorca.

Arribes inicialment a Turquia

Vaig arribar a Mersin, a Turquia, m'hi vaig passar 15 dies i vaig cercar feina. Va ser molt difícil trobar-ne, però tenia amics que em varen poder ajudar. Vaig trobar feina a la ciutat d'Atana, a una granja. Hi vaig treballar durant 4 mesos, però era molt dur. Més tard vaig decidir tornar a Mersin, allà vaig fer feina a un restaurant. Però també va ser difícil, ja que no sabia parlar massa bé la llengua turca.

Per què vares abandonar el territori turc?

Vaig decidir abandonar Turquia perquè la vida allà era molt dura i, a més, no podia continuar els meus estudis. I volia una vida millor

Com és la vida als camps de refugiats?

Vaig estar 2 mesos al camp de refugiats grec de la frontera macedònia. La situació era molt dolenta, hi havia molta gent i no hi havia menjar suficient. El menjar era molt dolent i a més estaven ficats 100 persones a una única tenda de campanya. No teníem espai per dormir. Era hivern i el temps era molt fred i plujós. Si algú es posava malalt, era molt difícil trobar un metge. A vegades, alguns intentaven creuar la frontera, però la policia de Macedònia els retenien i utilitzaven gas lacrimogen. Tampoc els importava si hi havia nins o dones. En el meu cas, vaig intentar passar la frontera 3 vegades.

Per què decideixes pujar a una pastera?

Perquè no tens una altra forma, i és molt més barat que en avió. Vaig pujar a la barca des d'Asmir, en direcció a l'illa de SAMOS. Va ser molt perillós i difícil. Vàrem navegar durant 6 hores, unes 50 persones dins una barca de 9 metres. Durant el trajecte vàrem canviar de barca tres vegades, perquè les embarcacions tenien forats. A la barca petita on jo em trobava hi havia moltes famílies que passaven fred, i a la mar hi havia moltes ones. Vaig pagar 600 euros per aquest trajecte.

Com valores que la Unió Europea decideixi tancar les fronteres?

Crec que està malament. Jo estava trist quan ho veia, mentre esperava en unes condicions dolentes. I és trist també per les persones que les volen creuar amb les seves famílies.

Quina ha estat la teva rutina als diferents camps de refugiats?

Passava la majoria del temps a dins les tendes, només hi sortia quan volia menjar, ja que feia molt de fred. No teníem res a fer, i a vegades decidíem caminar al voltant dels camps. Això era al camp de refugiats de Macedònia, però després, quan vaig anar a Atenes, la situació va millorar. Allà hi ha moltes organitzacions. Vaig començar a aprendre anglès a una de les organitzacions. Un cop vaig millorar l'anglès, vaig demanar de fer un voluntariat. M'ho varen acceptar i vaig començar a fer de traductor d'àrab i també vaig ajudar al poble kurd, ja que també ho parlo. Passava la major part del temps a l'organització. Posteriorment, em varen enviar a Espanya a través del programa de relocalització de l'ONU. Quan vaig arribar a Madrid, vaig trobar la Creu Roja i ja havien decidit enviar-me a Mallorca.

Com és la teva vida a Mallorca?

Fa 3 setmanes que sóc aquí. La rutina és la mateixa cada dia, ens aixecam a les set i mitja, berenam i anem a l'escola de les nou i mitja fins a la una i mitja. Més tard tornam, dinam i estudiam. I l'horabaixa tenim una altra classe al mateix centre d'acollida, de les 18h a les 20h, sopam i anam a dormir. Així és el dia.

Quin tipus de documentació tens a l'Estat espanyol?

Tenc el carnet vermell, que dura 6 mesos. Més tard tendré un altre document d'identificació que em permetrà fer feina i cercar un habitatge.

Vols seguir aquí?

Sí, vull estar a Mallorca

Quines tasques realitzes al centre d'acollida?

Ara tot el temps el dedicam a aprendre espanyol, perquè tanmateix ara encara no podem fer feina. No rebem classes de català, només espanyol.

Quins altres refugiats hi ha al centre d'acollida de s'Arenal?

Hi ha famílies d'Irak, d'Amèrica del sud, i tenim 3 famílies de Síria.

Com han anat els primers dies d'adaptació a l'illa?

Al principi estava desubicat, perquè no m'agradaven les normes. Però ara hi estic acostumat, però ara estic bé, estic millor.

Quins objectius et marques actualment?

El meu somni és acabar la universitat, després trobar una bona feina i una bona vida. I per descomptat vull quedar aquí, m'agrada. La gent d'aquí és molt amable i simpàtica. Crec que mai més tornaré a Síria, perquè crec que, si acaba la guerra, res serà el mateix que abans.

On es troba la teva família?

La meva família viu a la ciutat d'Alep, ara mateix no hi ha guerra allà però s'hi practiquen alguns bombardejos de tant en tant. No és massa segur. Alep ara mateix està controlada pel govern. Si pogués, duria tota la meva família cap aquí, però crec que és molt difícil.

Què podem fer per ajudar als refugiats?

Esper que la gent sigui bona amb nosaltres, que no ens facin sentir diferents, que ens venguin a visitar i que es preocupin pels refugiats perquè no ens sentim tots sols. M'agradaria conèixer a molta gent, per si em poden ajudar en cas que necessiti ajuda.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sarenaler de la banda de Son Sunyer, fa mes de 4 anys

Benvengut, Mohamad!

Valoració:4menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

Un oportunista.

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris