muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

L’OCB de Manacor es posiciona «contra la discriminació als catalanoparlant en la sanitat pública»

130642

L’Obra Cultural Balear de Manacor ha exigit al Govern «que no decebi els votants» i acompleixi «les expectatives en política lingüística amb què els votaren». A més, també ha lamentat que el Govern actuï com a continuador de les polítiques de sabotatge contra la llengua «oficial, pròpia i històrica de les Illes Balears», protagonitzades per l’anterior govern antibalearista.

L'OCB de Manacor apunta que veuen amb molta preocupació com les mesures acordades en el Pla d’actuacions en defensa de la llengua, aprovades el juliol de 2016 en el plenari del Consell Social de la llengua catalana, s’ignoren i no s’apliquen. I que per tant, rebutgen i denuncien la discriminació que pateixen els usuaris catalanoparlants de la sanitat pública en no poder-se adreçar en la seva llengua a qualsevol treballador públic d’aquest servei.

L’Obra recorda que la Constitució espanyola estableix, en el seu article 3.3, que La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

A més a més, deixen clar que trenta anys després de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril del 1986, els catalanoparlants encara «no veim duit a la pràctica el dret teòric d'ésser entesos i atesos en la nostra llengua» arreu del territori balear.

L’OCB de Manacor finalitza el comunicat dient que és inadmissible que l'administració sanitària presenti aquestes problemàtiques quan des de molts sectors empresarials exigeixen al seu personal el coneixement d’idiomes com l’anglès o l’alemany com a requisit per a poder-hi fer feina.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Foner, fa mes de 3 anys

Segons una que acaben de dir per sa , han fet una enquesta, an ets habitants de ses nostres illes, si se senten mes de sa seva Illa, o mes Balears o tal vegada de ets , i encara que sa majoria se sent mes de sa seva Illa, però no gaire enfora de sentir-se Balear, però es sentir-se de ets es marge caminava entre es 0% an es 2%, i jo me qüestion, o millor ho qüestion an es polítics catalanistes, ¿se donaran compte que s'absoluta majoria, podem dir que mes des 98,5% des Balears, no mos sentim d'aquests imaginaris que tant mos volen enfonyar? .. Barco pancas ridiculs..!

Valoració:61menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 3 anys

És una qüestió de racisme i prejudici: s'anglès i s'alemany, per exemple, pes fet de ser llegües germàniques, es troben més lluny des castellà que es català, però aquesta llengua és d'una comunitat que no te sobirania política i per això, per sa llei des més fort (i des més covard, afegiria) hi ha una tendència a menysprear-la, és a dir, a menysprear qui s'hi expressa

Valoració:5menosmas
Per Calla!, fa mes de 3 anys

Els nostres arguments són la Història, amb la corresponent documentació que la avala, i tota la literatura que hi ha de fa mil anys enrera. El vostres arguments son la mentida, les amenaces, els insults i la manca de civisme.

Valoració:4menosmas
Per Darrera notícia, fa mes de 3 anys

La Plaça de Cort s'ha omplert de gom a gom per fer costat a Valltonyc.
Gonelles del dimoni, podeu infectar aquest diari i també tots els espais amb les vostres mentides i el vostre mal "rollo", però com més feis pitjor .peque més gent vos cala.

Valoració:3menosmas
Per Aina, fa mes de 3 anys


La tribarrada, como tal, sus escudos, los podemos encontrar en diferentes lugares, entre los cuales se encuentran (como más característicos):
Vigas del claustro del colegio Sant Francesc en Palma y en la pared Este.
Tumbas de Jaime III y Ramón Llull, en La Seu.
Pináculo de la Seu
En el "Llibre de determinacions de consells de la ciutat i regne de Mallorca" (S. XVII)
En los banquillos de los jurados de la ciudad de Mallorca que, están en París
Tomo II del libro "Historia del Reyno de Mallorca" de Vicente Mut.
En una viñeta del mapa de Mallorca del Cardenal Despuig de 1785, se representa al municipio de Lluchmajor con una mano aguantando una vela y debajo un escudo de tres barras.
En los escudos de “S’hortet del Rei', en Palma.
En varias monedas acuñadas bajo el reinado de Fernando "el católico" etc etc lo demás está muy claro que son manipuladores i traïdors a sa seva terra

Valoració:37menosmas
Per gomila, fa mes de 3 anys

Que poca feina te el forasteram, tot el dia a peu del teclat !!!

Valoració:3menosmas
Per Es suis, fa mes de 3 anys

Es que ja heu olvidat que sa senyera ES sa nostra ? Heu perdut es origens ?. Anau a s'esglesia des Secar de la Real (des primers, si no es primer, assentaments catalans a Mallorca) i mirau quin es es simbol que encara hi presideix. Es que se creuen mallorquins domes per que son nascuts a Mallorca que aprenguin un poc des origens des mallorquins. Un poc de cultura no fa mal.

Valoració:-8menosmas
Per G Rufian 4, fa mes de 3 anys

El “Llibre del Repartiment del Regne de València”, actualmente conservado en el Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona, y que el archivero Próspero de Bofarull falseó el siglo XIX, era el registro en el que los escribas de Jaime I anotaron las donaciones de casas o de tierras que el rey hizo a los aragoneses, catalanes, navarros, ingleses, húngaros italianos y franceses que participaron con él en la conquista de Valencia de 1238. Los bienes repartidos habían sido previamente expropiados a los musulmanes, quienes en su mayoría huyeron hacia el sur. Por aquellas fechas se calcula que en el Reino de Valencia vivían unas 200.000 personas mientras que los repobladores han sido cifrados por los especialistas en unos cuantos miles. El número de habitantes del reino, tras esta inmigración aragonesa y catalana, habría aumentado de esa manera un 5%. En el “Llibre del Repartiment” se puede leer la filiación del receptor de la vivienda o terreno y los bienes que se le asignan. Ante el predominio de apellidos castellanos y navarros, en 1847 Próspero de Bofarull tachó del histórico volumen algunos asientos y los sustituyó por nombres catalanes.
Y Colón nació en Cataluña
El disparate arranca no sólo de los tiempos del archivero Mascaró, allá por el 1847. Hoy, 166 años después de aquello, otro catalán, Jordi Bilbeny, filólogo e investigador, toma el relevo y se presta a reescribir la Historia. El autor de “El dit d’en Colom: Catalunya, l’Imperi i la primera colonització americana, 1492-1520 [El dedo de Colón: Cataluña, el Imperio y la primera colonización americana]”, su último libro, sostiene que el descubridor nació en Cataluña y que partió desde el puerto de Pals, Gerona, en busca de nuevos mundos. Suya es también la teoría de que Santa Teresa fue abadesa del monasterio de Pedralbes y que Cervantes escribió “El Quijote” en catalán. ¿Donde está el texto? Nadie lo sabe. Bilbeny, que se autodenomina historiador,

Valoració:38menosmas
Per G Rufian 3, fa mes de 3 anys

En paralelo a las manipulaciones se fueron construyendo otros mitos nacionales, como el de la propia senyera, bandera ahora de la comunidad autónoma de Cataluña. La cuatribarrada, propia del reino de Aragón, en tiempos de Jaime I no era ni siquiera una bandera, pues este es un concepto moderno, sino el emblema medieval de la casa de la Corona de Aragón, otorgado por el Papa a sus vasallos: cuatro barras doradas sobre fondo rojo.
“Los ‘Renaixentistas’ del XIX buscando una grandeza y una identidad nacionalimpulsaron leyendas y mitos de la Edad Media”
El origen de su vinculación con el Condado Cataluña se atribuyó a la leyenda de Wifredo el velloso (840-897), fundador de la Casa Condal de Barcelona. Este caballero catalán habría sido herido tras socorrer a un emperador Franco en la batalla. Entonces el emperador mojó sus manos en la sangre de Wifredo y trazó sobre su escudo dorado las cuatro franjas. El medievalista catalán Martí de Riquer refutó la leyenda atribuyéndola a la “manía de buscar orígenes místicos en la heráldica” y, en concreto, a una crónica de 1555 del valenciano Pere Antón Beuter, que a su vez se habría inspirado en otro relato del castellano Hernán Mexia.
Mas relevante es el sitio de Barcelona en 1714 por parte de las tropas de Felipe V durante la Guerra de Sucesión (1701-1715). El historiador Ricardo García Cárcel cuestiona que el pueblo catalán se alzara en armas contra los castellanos. Lo define como una lucha entre los partidarios del borbón Felipe V y los del archiduque Carlos, de los Austria.
Rafael Casanova (1660-1743), un jurista que se erigió como defensor heroico durante ese sitio, fue exaltado también en la Renaixença del siglo XIX, cuando en 1863 se le dedicó una calle y después una estatua en Barcelona, en 1888, durante la Exposición Universal. Casanova, que aparece como figura central en el cuadro de Antoni Estruch i Bros, 11 de septiembre, enarbolando no la senyera sino la bandera de Santa Eulalia que identifica la ciudad Condal, defendió la causa del archiduque Carlos, y sobrevivió a la batalla para seguir ejerciendo como hombre de leyes hasta su muerte, en 1743.
Para historiadores como José Luis Corral Lafuente, la cascada de manipulaciones sólo han servido para restar credibilidad al rico legado de un condado que fue soberano e influyente sin necesidad de estas falsificaciones y leyendas más acordes con los anhelos de independencia del sector catalanista.

Valoració:38menosmas
Per No cal que la mirin, fa mes de 3 anys

La maruja analfabeta,.dòna l' enllaç.d'un perfil d'acudits i escrits catalanòfobs feta per fatxes.
Si és que a més, no hi ha cap virus o cap troià de regal.
No val de pena de mirar-la i com dé costum, tenen res per oferir que no siguin mentides, falsificacións, insults i violència.
Els haurien de prohibir entrar per aquí, perquè els seus comentatris no son la llibertat d'expressió que neguen als altres , els seus comentaris són ofenses i insults.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris