cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
27°

Què és la identitat balear?

28-02-2017

Des del dBalears aprofitam la celebració del Dia de les Illes Balears per tal d’esbrinar quin és el sentiment de pertinença dels ciutadans amb el nostre territori. Per assolir aquest propòsit, hem demanat una pregunta dirigida als principals representants de les entitats polítiques i socials de les Illes.

Què és la identitat balear?

Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears

Segurament, la pregunta sobre la identitat balear és tan vella com la pròpia existència del nostre poble. Una conseqüència que genera la divisió en quatre illes és que Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera són pobles amb cultures pròpies, arrels individualitzades i, fins i tot, recorreguts històrics particulars(...). Amb el transcurs dels segles, s’han anat sedimentant trets culturals que fa obligat referir-nos a una identitat conjunta que pot arribar a trobar tensions i obstacles a nivell polític intern a causa d’una utilització malentesa de la defensa dels interessos propis.

Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca

És molt complicat parlar d’una identitat balear, la gent se sent de cada una de les illes. Aquesta és una diferència, per exemple, del que passa a les Illes Canàries on si demanes a algú d’on et contestarà que és canari. De fet, el nostre Estatut d’Autonomia respon en aquesta realitat insularista. Tanmateix, un dels mals que hauríem de solucionar, més enllà d’una identitat compartida, és fer pinya tot junts per reivindicar els nostres drets davant Espanya i Europa.

Toni Gomila, actor

Aquesta pregunta no té resposta, la identitat balear no existeix, és un acte administratiu que amaga una lleu emoció invisible

Jaume Ferrer, president del Consell de Formentera

Els habitants de les illes Balears compartim algunes característiques que per força influeixen en la nostra manera de ser: la mar, el clima, la llengua, són moltes coincidències. No obstant, tot i aquestes semblances evidents, un dels trets més clars de la identitat balear és que cadascú es sent de la seva illa.

Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca

Jo gosaria respondre què vol dir esser o mallorquí, o menorquí, o eivissenc, o formenterer. És balear qui ho vol esser, aquell qui estima allò que és mallorquí, i/o menorquí, i/o eivissenc, i/o formenterer (llengua, gestos, capteniment, festes, tradicions, etc.), independentment del seu origen geogràfic o del seu origen ètnic, i que no ho és qui no ho estima i ho vol arraconar, amagar o fer desaparèixer del mapa, sigui quin sigui el seu origen geogràfic o el seu origen ètnic.

Mateu Xurí, glosador

Crec que no existeix. Per parlar d’identitat balear hi hauria d’haver un grup humà que es definís com a balear i no és el cas. Les Illes Balears són un subjecte administratiu i polític dins l’Estat espanyol. És clar que els lligams entre illes hi són i hi ha de ser sempre, però la identitat és quelcom més que una diada compartida

Nel Martí, diputat de MÉS per Menorca al Parlament de les Illes Balears

La balearitat no existeix ni té perspectiva d'existir. Per açò alguns apostam per pensar les "Illes Balears" com una comunitat d'interessos al servei d'una menorquinitat, mallorquinitat,... o sia, de quatre insularitats amb voluntat de ser -país cada una, països-. És allò de la pàtria íntima, la nació jurídica i d'interessos, i la nació cultural. Menorca, Illes i Països Catalans.

Fanny Tur, vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per les Illes Balears

El sentiment de pertinença a les Illes Balears neix o hauria de néixer del convenciment de què compartim història i reptes. La Diada hauria de servir per treballar en fomentar aquest sentiment i aprofundir en el coneixement del que som com a país i posar les eines per poder fer-ho la resta de l'any. La millor manera de treballar per assolir aquest objectiu és fer possible que tots els ciutadans i totes les ciutadanes de les Illes puguin gaudir dels mateixos drets independentment de l'illa on han decidit viure.

Gabriel Mayol, coautor del llibre 'Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat'

La societat balear en general, i la mallorquina en particular, es troba molt desestructurada. Per canviar aquesta situació, cal construir una identitat cívica, flexible i inclusiva que superi les barreres que les actuals concepcions de base etnolingüística. Per aconseguir-ho s'ha de partir d'una realitat en què a majoria de la població se sent adscrita a cada illa però no al conjunt. Malgrat això, és imprescindible entendre les Illes Balears com una comunió d'interessos per a defensar els nostres drets.

Marga Prohens, portaveu del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears

La identitat és allò que ens defineix com a poble, com a part d'un tot que ens fa únics i diferents a la resta. La llengua, la cultura, la gastronomia, la música, les festes i les tradicions, allò que fa que siguem qui som i com som pel fet d'haver nascut o de pertànyer a un indret. Malgrat això, la nostra realitat pluriinsular dificulta aquesta identitat comuna. Hi ha un sentiment prevalent de dir que som mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterencs, però ens costa identificar-nos com a balears. Cal seguir treballant per la cohesió territorial, el que ens uneix.

Biel Barceló, vicepresident i conseller d'Innovació, Recerca i Turisme

És la suma de les identitats de les quatre illes, i alhora un sentit de pertinença a un espai compartit, a una cultura comuna i a un projecte col·lectiu de futur. Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers tenim una identitat bàsica, que ens lliga a la nostra illa, i alhora ens sabem part d’un país-arxipèlag que volem cada dia més just i més lliure.

Vicent Torres, president del Consell Insular d'Eivissa

La identitat balear no té la força del sentiment identitari de pertinença a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca. Com a comunitat, hem de treballar per reforçar la identitat balear, avançant en el model de federalisme interior, dotant de més autogovern cadascuna de les illes, i al mateix temps unint esforços i reivindicant-mos de portes en fora, per seguir prosperant dins d'un model d'Espanya plural que ha avançat molt gràcies al model autonòmic, però que s'ha de repensar i revisar per poder així superar les tensions territorials i desajustaments que han aflorat en els últims temps.

Xavier Pericay, portaveu de Ciudadanos en el Parlament de les Illes Balears

(transcripció textual de la resposta) S'identitat balear és sa suma de ses identitats que lliurement vulguin donar-se tots i cada un des ciutadans que viuen a ses nostres illes

Marcel Pich, coordinador del Grup Blanquerna

La identitat balear existeix des del moment en què es formula i algú l'invoca. Des del moment en què algú la nega o la qüestiona. És evident que existeix una gran majoria de població que no va pel món dient-se balear. És un producte acadèmic i institucional. No obstant això, ens pot servir per compartir experiències i aprendre mútuament; res més enllà del que ja feim amb la resta de territoris dels Països Catalans.

Margalida Ramis, portaveu del GOB

Em sona un terme impostat. Inexistent. La identitat balear no té cap sentit, ni respon a cap sentiment de la ciutadania en l'actualitat. En una illa on tots els nostres valors s'han pervertit per a destinar-se a producte turístic, ni llengua, ni cultura, ni país són ja elements de cohesió i de pertinença que ens facin forts. Hem perdut la dignitat com a poble. La dignitat i la identitat.

Fina Santiago, consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern Balear

La identitat balear està en construcció. Actualment hi ha identitats molt arrelades, com ara la mallorquina, la menorquina, l’eivissenca o la formenterenca. Ens uneix un Parlament, un Estatut, una història compartida, una llengua pròpia, present a les quatre illes, una economia semblant, un territori clar i delimitat, unes reivindicacions justes… Tot plegat ha de fer que s’avanci en aquesta identitat balear, sense que això suposi deixar d’identificar-nos des de cada illa. La celebració de l’1 de març, que commemora l’aprovació de l’Estatut, vol afavorir el creixement d’aquesta identitat.

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Es suis, fa mes de 2 anys

Sa identitat balear no es mes que un invent des qui volen rompre sa identitat catalana en parts petites per poder fer-les desapareixer mes rapidament.
Es bastant clar aixo en es fets des que defensen sa identitat balear, perque domes ho fan en contraposicio a sa identitat catalana. Si no hi ha sa identitat catalana pes mig, normalment s'identifiquen com a espanyols.

Valoración:0menosmas
Per Guiem, fa mes de 2 anys

Espanya independent de Europa, balears de Espanya, Mallorca de Balears , Sineu de Mallorca, es carrer des bous de Sineu, i ca nostra des bous

Valoración:-6menosmas
Per joan, fa mes de 2 anys

Yo en primer lugar me considero mallorquin...español y europeo...soy bilingue...no tengo ningun problema...lo importante es ser tu mismo.

Valoración:0menosmas
Per Salvador, fa mes de 2 anys

Pues no, señor transcriptor.Vive usted en una nube, en algo irreal. Lea su Documento Na

Valoración:0menosmas
Per Biel, fa mes de 2 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

feixista,

segons

en

"BALEAR".

Valoración:-1menosmas
Per Macia, fa mes de 2 anys

Identitat Balear?????........mmmmmmm, aaa, ja ho se. Identitat balear deu ser xerrar "b^al'e`a", es que ja no hi pensava

Valoración:1menosmas
Per Adrià T., fa mes de 2 anys

Veis com en s´adn fatxerio-caspaÑol els encanta manipular tot el que poden. Ací n´hi ha un clar exemple amb es marcadors.
Quan no tenen raó se l´inventen !!!!

Valoración:4menosmas
Per barrufet, fa mes de 2 anys

.¿Com vos ofeis els del "Klu-Klus-Klan" per posar-hos tots d´acord i votar en contra de tot lo que es favorable a las tesis dels països catalans o tesis independentistes ?.- Estig realment intrigat.

Valoración:4menosmas
Per xiketpunki, fa mes de 2 anys

Som nacio catalana per que som catalans... fora les tropes d ocupacio españolas des de 1715

Valoración:-47menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoración:-45menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris