cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
15°

Antoni Trobat: «Som el grup nacional del món amb més sociolingüistes per habitant»

08-01-2017

El programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània ha iniciat l’any amb una entrevista caminant pels carrers de Palma amb l'historiador, periodista i activista cultural Antoni Lluís Trobat.

Pots escoltar l'entrevista sencera al podcast:

Ja fa temps que vius a Barcelona. Com són les tornades a Mallorca?

«Enguany farà 10 anys que vaig partir de Mallorca. He viscut aquells anys determinants entre els 25 els 35, per tant, hi ha canvis. Però he de dir que estic esperançat amb tot, crec que la gent de la meva generació estam fent coses molt interessants. Agafant les paraules de la nova sèrie que s'ha d'estrenar a IB3, recuperant na Neus de "Mai neva a ciutat", crec que a Palma i a Mallorca sí que passen coses. Podem estar contents amb aquest panorama a grans trets. I una mostra és Ona Mediterrània, una ràdio com la vostra que fa 15 anys era impensable i ara és una realitat».

Què suposa dia 31 de desembre?

Suposa una Diada que d'entrada proposa reptes. És evident que pel que fa a implantació popular, si ho comparam als anys vuitanta, hi ha hagut un gran increment, però tots plegats no hem fet prou bé els deures. Hem de ser autocrítics i veure que la Diada, per molts d'impediments institucionals que no s'han arreglat fins ara, ha estat massa centrada en uns sectors molt concrets. Em definesc políticament sobiranista i d'esquerres, però crec que hem d'anar una mica més enllà. El gran repte per aquest segle XXI és fer una Diada realment de carrer, popular, que arreli més enllà de Palma i dels sectors sobiranistes de la Part Forana. Hem d'incloure tots els sectors de la societat mallorquina que no senten la Diada com a seva, tant pels nouvinguts com per la gent que fa molt de temps que és aquí».

Per què «menys sociolingüisme i més sobiranisme»?

«Som el grup nacional d'Europa i potser de món, que tenim més sociolingüistes per habitant. És important laïcitzar la cosa nacional. A Catalunya, en gran part, s'ha fet. Aquí hem pecat d'un nacionalisme massa ancorat a la llengua, a la cultura, als drets històrics...és important construir una cosa més oberta per ser més gent i per sumar, la meva proposta va per aquí. És molt important que el sobiranisme illenc pugui fer el mateix que el que ha fet podem a l'esquerra espanyola, aquest revulsiu per canviar el tauler de joc. Jugar seriosament per poder guanyar».

«S'han fet avenços, però encara es tenen dinàmiques molt d'una altra època. Hi ha una generació de gent al voltant dels 50 anys que té responsabilitats públiques, que la crisi, l'ha viscut molt per sobre; vénen del món funcionarial, de la gestió, les coses els hi han estat relativament fàcils, s'han acomodat en un funcionament que no és ja el d'avui. Entendre que en els darrers 4 o 5 anys, la societat ha canviat més que en els 20 anteriors, és fonamental per repensar el sobiranisme o la gestió del Govern progressista de Balears. No pots gestionar avui, com ho feies el 1999 o fins i tot, com el 2007. El món ha canviat absolutament. Per això la «boutade» aquesta de menys sociolingüística i més sobiranisme».

La llengua i el seu rol en la integració dels nouvinguts

«És molt important estar orgullós del model social, de valors, del teixit socioeconòmic que construeixes, vosaltres mateixos heu posat en marxa una mitja de comunicació, plural, molt ben fet com no s'ha fet a altre lloc dels Països Catalans».

«Quan tu fas un model resistencialista amb moltes pors, costa avançar. No tenc fórmules màgiques però crec que una persona que acaba d'arribar, sentir-se part d'una societat que és capaç de fer la Marea Verda, és quelcom que pot valorar positivament. Hi ha gent que fa teixit productiu que han de ser un referent. Un nouvingut es podria sentir molt còmode amb això. Ara, si tenim un model molt tancat, de només un tipus de gent... Serà difícil anar més enllà. Però ja és molt que hi hagi un debat sobre la taula de coses noves».

Es mira massa cap a Madrid?

«S'ha de plantar cara a l'estat amb totes les eines que tenguem a l'abast. El discurs de Madrid ens roba, el comparteix gent de procedència molt diversa que ha arribat a qualificar el tracte que rebem de colonial, això ho tenim clar, però jo crec que hem de treballar en positiu, cercant aliances amb sectors socials propers. És més important sumar les classes populars de Cornellà que sumar les classes mitjanes-altes de Vic. No s'ha d'excloure ningú. Hem d'intentar construir les coses amb els altres, en lloc d'esperar que els altres venguin a nosaltres».

«Preferesc encalçar a la gent amb qui compartesc un model social, com poden ser els veïns del meu barri que altres sectors. S'ha de construir un model propi obert, sumant més gent i anant més enllà».

Valoració de l'Obra Cultural Balear

«L'Obra té un paper central, ha tengut sempre una línia progressista i demòcrata. A partir dels anys 2000, va fer una feina molt potent. Darrerament però s'ha ressituat en una posició de resistència, en propostes polítiques que estratègicament, no sumen. Hi ha coses que, per la majoria de la població, no sumen. És la sensació que he tengut en els darrers temps.
Tenc un respecte absolut per l'Obra. Gràcies a Tomeu Marti i Jaume Mateu hem arribat a nivells de mobilització popular, arrelament, i a una manera d'entendre aquest país que és la meva al 100 per cent».

«He de ser crític amb com s'ha situat l'Obra, coincidint en un moment en què hi havia moltes finestres d'oportunitat per fer coses. Posar-se en un discurs d'anys 90 no ajuda a entendre determinades coses. Ni ens ajuda ni ens ajudarà».

Quines raons et varen fer escriure l'article polèmic sobre l'estratègia dels darrers anys de l'OCB?

«S'havia d'obrir un debat i vaig decidir fer-ho. Ho hagués pogut fer un altre. Si va remoure coses, és perquè hi ha més gent que pensa com jo. Intent documentar-me, contrastar posicions i filar una mica prim. S'ha de parlar clar i alhora ser honest».

Generació i classe social; els trets definitoris segons Trobat

«Som mil·lenials. Pertanyem a una generació que s'ha construït a partir d'uns referents difícils. El 89 va caure la Unió Soviètica, que era tota una referència, quan érem infants. Va sorgir un món amb una hegemonia total del capitalisme. Un moment donat la nostra generació va dir prou. La meva classe social és el precariat. Ens hem trobat la crisi del 2008 i la destrucció de moltes coses que ens prometien i ens garantien i hem de fer front a això. Per tant, com a mil·lenials i com a precaris, haurem d'intentar abastir la Mallorca del futur».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris