algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

Zayas: «L'exercici de l'Autodeterminació contribueix a la Pau internacional»

Alfred-Maurice de Zayas, va pronunciar la seva conferència 'El desenvolupament progressiu del Dret Internacional: la realització del dret a l'autodeterminació com a estratègia per al manteniment de la pau' com a cloenda del simposi organitzat conjuntament pel Cercle Mallorquí de Negocis i el Grup de Recerca Ciutadania Cultural de la UIB aquest passat divendres a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

Alfred-Maurice de Zayas, nord-americà i resident a Ginebra. Relator Especial de l'ONU, Expert Independent, de l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, de Ginebra.

Zayas encetà la seva intervenció lamentant que «massa vegades s'ha ignorat el dret a l'Autodeterminació» i afegí que aquest és «molt més que un dret, perquè surt a la Declaració de les Nacions Unides» i recordà que «la base dels nous estats membres és l'autodeterminació».

Zayas explicà que «l'octubre de 2014 vaig presentar un informe com a relator de Nacions Unides, dedicat al dret a l'Autodeterminació i aquest informe demostra que l'exercici del dret a l'Autodeterminació té una dimensió nacional i una d'internacional i que l'exercici de l'Autodeterminació contribueix a la pau internacional».

Zayas explicà que algunes de les recomanacions que conté l'informe són:

  • «El dret a l'autodeterminació no s'extingeix al llarg del temps».

  • «No es pot fer servir la 'integritat territorial' com a excusa per combatre el dret a l'autodeterminació».

  • «Fer guerra per impedir el dret a l'autodeterminació és irracional».

  • «En el dret internacional hi ha precedents de la posada en pràctica del dret a l'autodeterminació».

  • «La secessió pressuposa la creació d'un Estat que sigui funcional».

  • «Els requisits per a crear un nou Estat són els acordats a la cimera de Montevideo: tenir població permanent, un territori definit, un Govern i capacitat de relacionar-se amb els altres estats».

A mode de conclusió, Alfred-Maurice de Zayas, expliocà que «el principi d'integritat nacional no té rang superior al dret a l'Autodeterminació».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per spainispain, fa mes de 6 anys

Salvador for president (de Castella)

Valoració:1menosmas
Per arg, fa mes de 6 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per arruix, fa mes de 6 anys

Fora catalanistes, generalment cipayos, llepaculs i traidors.

Valoració:-3menosmas
Per slort, fa mes de 6 anys

Allò que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.

Valoració:4menosmas
Per Salvador, fa mes de 6 anys

Es un exceso semántico hablar de “derechos” de los pueblos. No hay más derechos fundamentales que “los del hombre y el ciudadano”, no ya sólo en nuestra Constitución , sino también en cualquier otro ordenamiento que pudiese invocarse. Los llamados “derechos colectivos” no son , al menos en la situación actual del sistema jurídico general, verdaderos derechos. La Resolución 1514 de la XV Asamblea General de las Naciones Unidas dijo, sin equívocos “Todo intento encaminado a quebrantar total o parcialmente la unidad nacional y la integridad territorial de un país es incompatible con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas”. Y en la Resolución 2625 , de la XXV Asamblea, fue aún más precisa: “Ninguna de las disposiciones (de los Pactos Internacionales) se entenderá en el sentido de que autoriza o fomenta cualquier acción encaminada a quebrantar o menoscabar, total o parcialmente, la integridad de los Estados soberanos e independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos...y estén,por lo tanto, dotados de un gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivos de raza,credo o color. Todo Estado se abstendrá de cualquier acción dirigida al quebrantamiento parcial o total de la unidad nacional e integridad territorial de cualquier otro Estado o país.

Valoració:1menosmas
Per Fora castellanistes, fa mes de 6 anys

Castella-Espanya, un pais indecent
Aixi de clar

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente