nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
11°

Reciclar o retornar?

Fins als anys 80 el sistema de retorn d’envasos estava plenament implantat a l’Estat espanyol. Actualment a més de 40 regions del món s'aplica aquest sistema, i mitja dotzena més n'estan estudiant la implantació

La consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca Sandra Espeja retornant un envàs a la ciutat alemanya de Düsseldorf.

30-01-2016 | Consell de Mallorca

Aquesta setmana, càrrecs del Govern balear, del Consell de Mallorca i dels altres consells insulars han visitat la ciutat alemanya de Düsseldorf per conèixer com funciona en aquesta zona el sistema de retorn d'envasos de plàstic, vidre i llaunes.

L'objectiu del viatge, organitzat per Retorna i la Fundació de Prevenció de Residus, ha estat estudiar el funcionament del sistema de retorn per la seva possible inclusió i adaptació al nou Pla Director Sectorial de Residus. Una idea que comparteixen la resta d'institucions insulars, així com el Govern balear en el cas de la futura llei autonòmica de residus.

Fins als anys 80 el sistema de retorn d’envasos estava plenament implantat a l’Estat espanyol. Actualment a més de 40 regions del món s'aplica el sistema de Retorn i mitja dotzena més estan estudiant implantar-lo. En aquells on ja hi ha anys d'experiència, tots els agents implicats estan satisfets amb la iniciativa, i s'han superat les reticències inicials. Els països escandinaus tenen xifres de recuperació entre el 80 i el 95 per cent. A Alemanya, s'ha arribat al 98,5 per cent d'èxit.

La recollida selectiva

Segons dades publicades per Amics de la Terra, actualment, a Mallorca només es recupera el 9 per cent dels envasos a través del sistema de recollida selectiva del contenidor groc. És a dir, que la resta d’envasos acaben escampats pel territori o bé barrejats amb tots els fems que es cremen a la incineradora. Incinerar residus significa «destruir i malbaratar recursos materials i naturals, i suposa una amenaça per a la salut de les persones amb emissions de gasos i de substàncies altament perilloses, com les dioxines i els ftalats (grup de compostos químics principalment emprats com plastificadors)». Segons dades publicades pel Consell de Mallorca i TIRME, actualment, el 84 per cent dels fems a Mallorca s’incineren.

Resulta difícil, per no dir impossible, trobar dades oficials per poder quantificar els envasos que es posen al mercat a les Balears, generats aquí o vinguts de fora. Segons dades d’Ecoembes, definida per si mateixa com una societat sense ànim de lucre constituïda per un grup d’empreses en pro del reciclatge i d’una gestió adequada dels residus, a les Balears es recicla un 70 per cent dels envasos que es generen. Malgrat això, l’empresa no facilita dades concretes del total d’envasos que es posen al mercat.

Per Amics de la Terra, el sistema de recollida d’envasos actual suposa «un benefici econòmic a les empreses que formen part del Sistema Integrat de Gestió d’Envasos (Ecoembes), i altres SIG, i per això hi ha un fort lobby empresarial per impedir la implantació de qualsevol altra iniciativa, encara que es demostri la viabilitat econòmica i ecològica». L’entitat, a més, assegura que, quan un ciutadà o empresari compra un envàs marcat amb el punt verd de reciclatge, en el preu de compra n'està pagant la posterior gestió en el sistema de recollida selectiva. Però si aquest envàs no acaba al contenidor groc, aquests diners són beneficis que es queda Ecoembes, mentre que l’administració local, i en definitiva el ciutadà, ha de tornar a pagar per l’eliminació d’aquest envàs.

Sistema de dipòsit, devolució i retorn per a envasos (SDDR)

L’alternativa a la recollida selectiva és recuperar el que ja havíem fet fa unes generacions, i que molts de nosaltres encara recordem: els envasos retornables. Quan comprem una beguda paguem un dipòsit econòmic que recuperem íntegrament quan retornem l’envàs a la botiga (manualment o a través d'unes màquines). Els principals beneficis del SDDR per als envasos d'un sol ús són:

— Permet recollir selectivament i reciclar fins a un 98 per cent dels envasos de begudes, i promou l’envàs retornable.

— L'SDDR és un sistema un 60 per cent més econòmic que el sistema del contenidor groc (SIG).

— Suposa un cost zero per les administracions centrals i autonòmiques, i beneficis per les administracions locals en l’estalvi de serveis de recollida i neteja.

— Crea llocs de treball i dóna suport al comerç.

— Ambientalment tot són avantatges; alguns exemples per a l'envàs retornable: redueix espectacularment els materials i recursos utilitzats, ja que es poden reutilitzar moltes vegades o crear-ne de nous amb el mateix material, el material és 100 per cent reciclable, redueix el transport, s’eviten els abocaments incontrolats i redueixen els abocadors, i elimina la incineració i reducció dels gasos nocius associats.

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per M, fa mes de 2 anys

Hi no vull un sistema de retorn a Balears. M'he informat i he sabut que aquest sistema només s'encarrega d'ampolles de begudes i llaunes de refresc. I, què passa amb les bosses de plàstic, llaunes de conserva, brics, ampolles d'oli, detergent i un llarg etcètera? Doncs que haurem de fer dos viatges per llençar la brossa, els preus d'aquells productes es dispararan i per a què? Perquè els propietaris d'aquelles màquines s'emplenin les butxaques.

Amb mi no hi compteu.

Valoración:0menosmas
Per Ruso, fa mes de 2 anys

Jo tinc alguns dubtes : quin és el preu d’aquestes màquines? Qui les finança? Nosaltres? Si la màquina està plena, què faig? Per a la màquina seran vàlids els envasos trencats? Les botigues petites que no tenen espai per posar n’hi una, què poden fer? Cada cop que hi penso més, més inconvenients hi trobo.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris