algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
16°

Maite Salord: «L'objectiu prioritari és el reconeixement internacional de l'interès cultural i natural de Menorca»

17-01-2016

El 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, és la Diada del Poble de Menorca, que commemora que el rei Alfons el Liberal va conquistar Menorca, ara fa 729 anys.

La incorporació de Menorca a la Corona catalanoaragonesa, va portar la llengua i la cultura catalanes a l'illa.

«I un any més, com cada 17 de gener, la Diada del Poble de Menorca es converteix en record agraït als nostres avantpassats, i en festa i proclamació del nostre lloc en el món. Som una societat diversa, plural, oberta, que vol decidir el seu futur deixant als qui vindran una illa digna, més habitable i sostenible, més justa.» explica el Consell de Menorca en el programa d'activitats programades amb motiu de la Diada.

En l'acte central de la Diada, Maite Salord, presidenta del Consell va pronunciar un important discurs del qual, tot seguit, vos n'oferim la transcripció:

«Autoritats, senyores i senyors, benvinguts a la sessió institucional del Consell Insular de Menorca, convocada per commemorar la Diada del Poble de Menorca, en la festivitat de Sant Antoni, patró de l’illa. Avui fa 729 anys que el rei Alfons el Liberal va conquistar l’illa, va incorporar-la a la Corona d’Aragó i ens va portar la llengua i la cultura que ens fan ser qui som i com som: una societat diversa, plural i oberta, que té el repte de construir la Menorca que volem, amb l'aportació i la suma de tothom, sense cap exclusió.

Així, una Diada que ens trasllada al passat i a les tradicions més arrelades a la nostra terra ens ofereix una excel·lent oportunitat per pensar quin ha de ser el nostre futur col·lectiu. Perquè celebrar la tradició no tindria sentit sense tenir un projecte clar de futur on hi tenguin el seu lloc totes les persones que conformen la societat menorquina. Un projecte clar de futur per a Menorca en el qual la primera institució política de l’illa ha d’exercir el lideratge que li correspon per ser el motor del canvi.
La voluntat de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca és donar resposta als reptes de signe divers que afecten la nostra societat i, d’una manera especial, a les necessitats de les persones que han patit les conseqüències de les desigualtats socials creades per la greu crisi econòmica. I així ho hem fet des del primer dia, reduint, per exemple, els costos dels càrrecs públics i dedicant l’estalvi a un pla de xoc contra l’exclusió.
En aquest context, resulta inevitable parlar de la reivindicació d’un Règim Especial Balear, que contempli la cobertura dels costos d’insularitat, i parlar, també, de la reducció del dèficit fiscal i d’una millora del finançament autonòmic que, tot plegat, ens permetria solucionar el greu problema de transport aeri que patim des de fa massa temps, obriria la porta a més inversions en el benestar de les persones, en educació i en sanitat, i posaria, també, les bases d’una transformació productiva que permetés frenar la caiguda del Producte Interior Brut (PIB) per càpita. Perquè no podem oblidar que, cada any, 3000M€ dels ciutadans de les Illes se’n van a Madrid i no tornen, un 14% del Producte Interior Brut. Mai, fins ara, el govern de l’Estat no ha estat receptiu a aquesta reivindicació que és de justícia. Caldrà esperar el nou govern i insistir en la reivindicació, amb més fermesa que mai.
Tanmateix, hem de ser ben conscients que, encara que ens situàssim en la perspectiva econòmica més favorable pel que fa a aquesta qüestió, una millora del finançament no es tradueix, de manera automàtica, en una millora de la competitivitat. Perquè sigui així, s’ha de tenir una visió estratègica del que volem que sigui Menorca en un futur, més enllà dels límits que marquen els quatre anys d’una legislatura. Una visió que ha d’incloure persones, territori, economia, model i no només creixement econòmic. 
En aquest sentit, s’ha de dir de manera clara que ja tenim un precedent que demostra que açò és possible: el Pla Territorial Insular (PTI) com un document de visió estratègica que, des de l’eix territorial, va néixer per ordenar i orientar la gestió de Menorca, una eina imprescindible per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a la nostra illa. En aquests moment, cal fer-ne la preceptiva revisió, sense oblidar, però, que vivim del paisatge i que és important tornar a la idea d’un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible que procuri el benestar de la població i la preservació dels recursos naturals. No convé que oblidem la bombolla econòmica basada en un creixement accelerat de la construcció que ens va conduir a la crisi econòmica de la qual encara no n’hem sortit.
Així, s’ha de fer possible l’activitat econòmica damunt el territori sense perdre mai de vista, però, que els recursos naturals són limitats i que, a més, són la nostra principal riquesa, una riquesa que no es pot malbaratar a causa d’una gestió irresponsable. D’altra banda, no podem oblidar que la pedra angular de l’economia menorquina és el turisme i que allò que fa, justament, que la nostra illa sigui un destí atractiu és la capacitat que hem tingut els menorquins de preservar el nostre territori. Un territori que va molt més enllà d’unes platges d’aigua cristal·lina i que, unit als valors mediambientals i culturals de l’illa, ens ha de permetre avançar en la creació d’un producte turístic de qualitat, diferenciador, que ajudi a allargar la temporada turística.
En aquest sentit, entre els objectius prioritaris d’aquest equip de govern hi ha el reconeixement internacional de Menorca com a territori d’interès cultural i natural, a partir de dos projectes de gran envergadura: la posada en valor de la Menorca Reserva de la Biosfera i la declaració de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO, posant en marxa fórmules de treball transversal i conjunt entre el Departament de Cultura, el de Medi Ambient i el de Turisme.
Per tant, l’aposta per un turisme diversificat i de qualitat és clara i, en aquest sentit, l’impost turístic que s’ha impulsat des del Govern de les Illes apunta també en aquesta direcció amb l’objectiu que, tal i com es fa a tantes altres destinacions turístiques, les persones que visiten les Illes col·laborin en el manteniment del medi ambient del destí, de les nostres infraestructures, del paisatge i del territori. Així, és un impost que es reinvertirà en el producte turístic i que ens permetrà, a la llarga, millorar la nostra competitivitat, clau per al desenvolupament econòmic.
Així, turisme de qualitat, lligat a medi ambient i cultura, d’una banda, sumat a una indústria exportadora i a una economia del coneixement, ha de fer possible una transformació productiva, o un canvi de model econòmic, a Menorca, cosa que, ja ho sabem, no serà possible d’un dia per l’altre d’un dia per l’altre però sobre la qual cal treballar, dia a dia i sense descans, des de tots els àmbits. En aquest context, poder fer realitat, en els pròxims mesos, el projecte del Centre Bit a Alaior que permeti desenvolupar polítiques de recerca i innovació a alt nivell, és clau per alimentar la capacitat innovadora i crear nous productes i serveis a Menorca.
D’altra banda, és imprescindible impulsar la formació, especialment, la continuada i la superior, en una Comunitat que té el llast d’unes altes taxes d’abandonament escolar. Menorca ha estat sempre capdavantera en innovació pedagògica i la nostra comunitat educativa és una comunitat madura, que sap el que vol i lluita per fer de la cultura i l'educació l'eix vertebrador d'una societat més justa. Cal, per tant, que dediquem i demandem recursos en educació, en investigació i recerca, la veritable inversió de futur.
Dins aquest context, voldria destacar l’impuls que s’ha donat a la Formació Professional per a l’Ocupació, una acció pionera en tot l’Estat, pensada per atendre les necessitats del model productiu, i perquè les oportunitats de creixement de les empreses de les Illes no es perdin per manca de capital humà. A Menorca, els cursos programats estan relacionats amb les activitats agrària, la fabricació mecànica, l’hoteleria i el turisme, manteniment industrial, els serveis socioculturals i la nàutica i manteniment. Aquest és el camí.
I si la formació és vital per transformar el model productiu de l’illa, també ho és assegurar que s’estableix una correcta relació entre l’àmbit formatiu i el laboral. Si, d’una banda, és clau la coordinació entre les diferents esferes de l’administració (educativa i laboral) per impulsar aquest canvi de model, també ho és la connexió amb el sector empresarial per corregir els desequilibris que actualment existeixen a les Illes, també a Menorca, entre el grau de formació i el lloc de feina que s’ocupa. Aquest fet és, avui per avui, un dels reptes de l’economia insular.
Finalment, per tancar el cercle, per tancar aquesta visió de la Menorca que volem projectar cap al futur, hem de parlar d’ enfortir el marc institucional, un pilar imprescindible –així ho diuen els experts- en qualsevol política que aposti per la competitivitat. Hem de continuar treballant per fer una administració eficient i transparent, com ja hem fet creant espais de participació ciutadana com la Comissió de Greuges o obrint un portal de transparència a la nostra pàgina web. Però també s’ha d’actuar políticament contra la corrupció (en aquests moments, en tenim uns quants exemples a les Illes), amb la convicció que és fonamental retornar a la democràcia el seu autèntic significat per recuperar la confiança dels ciutadans.

Avui, dia 17 de gener, és un dia per clavar les arrels dins les tradicions més profundes de la nostra terra, per alimentar-nos del que hem estat i som i agafar força per créixer, des de la consciència que els reptes que tenim per davant no són fàcils però amb el convenciment, també, que cal lluitar, sense defallir, pel model complet de Menorca que volem, pel territori que volem, per les paraules que volem, per com volem que visquin les persones que ens envolten.
Perquè, com en aquesta “Pàtria” del poema d’Àngel Ruiz i Pablo, els nostres cors puguin endevinar tant el passat com el destí futur de Menorca.»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris