cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

L'esquerra independentista reprèn la campanya «300 anys d’ocupació 300 anys de resistència»

La roda de premsa d'aquest dijous a Palma per presentar la campanya.

25-06-2015

«300 anys d’ocupació 300 anys de resistència» és el nom de la campanya que avui dijous ha reprès el conjunt de l’esquerra independentista dels Països Catalans per «commemorar la derrota del poble català en la Guerra de Successió (1701-1715) i fer memòria de les conseqüències polítiques d’aquest conflicte que s’arrosseguen fins al dia d'avui».

Avui dijous, en roda de premsa a Palma han explicat que la campanya s’inicià amb la celebració dels 300 anys de la batalla d’Almansa, el 2007 i posa fi enguany, «quan fa 300 anys que les tropes de Felip V venceren els darrers focus de resistència a Mallorca». «La derrota de la Guerra de Successió no només implicà un canvi de monarca, sinó que va suposar la imposició d’un nou model organitzatiu que eliminà el subjecte polític català» han manifestat.

Per tal de commemorar aquests 300 anys, han explicat que des de diferents fronts de lluita, duran a terme diversos actes, «tant per homenejar l’heroica resistència de les catalanes en la Guerra de Successió, com per seguir amb la lluita per la defensa de la cultura i l’autogovern del poble català».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Reflexió, fa mes de 4 anys

Això de que uns infants veciats i contents emprin el llenguatge dels realment oprimits em sembla un intent de manipulació barroera i vergonyosa. Si aquests estan oprimits, com estan els que pateixen sota els yihadistes a Síria o Iraq?
Aprofitar les vacances escolars per estudiar història tampoc no els aniria malament.

Valoració:-2menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 4 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menosmas
Per Urg, fa mes de 4 anys


"800 anys d´ocupació, 800 anys de resistència"

"Mentres quedin pedres i foners, Mallorca mai serà catalana"

(català, català, si no te l´ha feta, te la farà)

Valoració:-7menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:7menosmas
Per anticatalufet, fa mes de 4 anys

Pancatalanismo = Fascismo

Valoració:0menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

A Bernadet:

" En el moment en el que Ibn Hud se apoderrà de al-Andalus, el senyor de Mayurqa, Abu Yahya, temè per la illa a causa dels seus soldats andalusins ja que havien estat a al-Andalus. En matà alguns, , i els que pogueren fugiren a les muntanyes i an els castells. D'aquesta manera, la ciutat quedà buida de gran part dels seus habitants. Aleshores, hi envestí en contra el barceloní, Jaume I (Haymi al-awwal), que la va sotmetre a setge el mes de sawwal de 626"

Segons les cròniques en àrab, a Palma hi havia els andalusins (actualment diríem els forasters de la península castellana) que foren exterminats per el almohade Abú Yahya.

Valoració:-3menosmas
Per Milenium, fa mes de 4 anys

Ha arribat l'hora de treballar per aconseguir una majoria independentista a les Illes. La República dels Països Catalans és l'objectiu.

Valoració:8menosmas
Per transcriptor ||;P||, fa mes de 4 anys

"800 anys d´ocupació, 800 anys de resistència"

"Mentres quedin pedres i foners, Mallorca mai serà catalana"

(català, català, si no te l´ha feta, te la farà)

Valoració:-9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris