lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

29 punts negres perjudiquen la qualitat ambiental de les Balears

03-06-2015

Greenpeace ha presentat un informe que radiografia el medi ambient a l’Estat espanyol i les seves conseqüències socials. Es tracta d’un diagnòstic de la situació mediambiental a Espanya a través d'un recorregut per les comunitats autònomes.

A les Balears s’han identificat fins a 29 punts negres, i l’entitat ha elaborat un rànquing de les comunitats autònomes en funció del seu índex de qualitat ambiental, segons diferents temes com l'agricultura, qualitat de l'aire, costes, pesca, energia i canvi climàtic, protecció i gestió del territori, i la gestió de residus. Segons aquest, les Balears ocupen el novè lloc pel que fa a les comunitats autònomes amb una puntuació més alta.

Entre els aspectes negatius que tenen lloc a les Balears destaquen les prospeccions, amb diversos permisos pendents de realitzar com són els casos de Seabird ExplorationSpectrum GeoLimited o Capricorn Spain. Però a l’informe es valora la lluita duita a terme des de les Illes per fer front a les prospeccions petrolieres, amb la formació de l’Aliança Mar Blava, Marea Blava Mallorca i Balears Diu No.

Pel que fa a l’agricultura, es recorda que a les Balears existeixen 160 cultius transgènics. I respecte de la gestió de residus l’agrupació explica que Mallorca ha elegit la incineració com a model de gestió de residus, fet que provoca conseqüències per a la salut i el medi ambient de les Illes. Precisament en aquest aspecte es recorda el cas de corrupció conegut com el ‘cas clavegueram’ i el polèmic acord d’incineració de fems procedent d’arreu d’Europa.

Sobre la protecció de la costa, l’informe avisa que el 23 per cent de la superfície costanera de les Balears és artificial, i s’ha augmentat en un 37 per cent l’ocupació de la franja de 500 metres entre 1987 i el 2005.

El gran incendi ocorregut l’any 2012 a Andratx tampoc no passa desapercebut, ja que més de 2.300 hectàrees varen quedar calcinades. Aquest fet se situa com una clara mostra de la gran quantitat de superfícies forestal sense gestió que existeix a Mallorca. Només l’1,95 per cent de la superfície forestal té un pla d’ordenació o un pla tècnic. 

L’informe tampoc no oblida que les Balears varen sofrir els pitjors anys d’especulació urbanística, i afirma que es coneixen més de vint casos relacionats amb aquest assumpte. Greenpeace també avisa que la nova Llei de Costes exclou aleatòriament del Domini Públic Marítim Terrestre bona part del litoral de Formentera sense argumentar-ho ni donar-ne motius científics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris