Per a "Mallorquin"... no saps ni ecriure la teua llengua. Hi ha una cosa que es diuen accent... es diu "mallorquín" i "Jodéis"... no saps la teua llengua i vols fotre la meua, donç ves a fer la mà, analfabet... i a fotre't tu... ja voràs...

La realitat és que, ara com ara, l'article salat no forma part de l'estàndard i, per tant, no és adequat fer-lo servir. Si la norma s'ha de canviar és l'iec (o, en tot cas, la uib) qui ho ha de dir, perquè són els que en saben més. De tota manera, no hi ha cap necessitat d'inventar-se un registre formal nou per al balear, perquè fa estona que ja el tenim i no inclou l'article salat. No veig la necessitat d'anar comparant contínuament el nostre català amb el de Barcelona. L'ús d'un registre formal balear que no inclou l'article salat està ben documentat en textos antics i moderns. Tenim dos registres i cada un té les seves característiques i els seus límits. No hem d'inventar res nou ni tampoc fa falta mirar tot el temps què fan els veïns.

Puput s'articles Salat, no forma part de l'estàndart sencillement perque no compleix es requisit de estar present en dos variants dialectals com a mínim. (Criter de l'IEC).
Tambés no ho es per recomenació dels llibres d'estil emprats fins ara.

Que vull dir amb això? que es un criteri com un altre. Si IB3 va dirigit en ets illencs on tots empren es Salat manco Pollença. No te més sentit deixar-ho fer amb Salat? es a dir emprar tan s'article salat com literari que es així com funciona no es que ets mallorquins domés aniguem salant cap amunt o cap avall. Sino que tenim també criteris com sa denominació de institucions importants, referent a la religió cristiana... (la Seu, la Iglesia (l'iglesi) ) etc. Per tant te molt de sentit que es parli com es fa a un parlament de les Illes Balears que es fa en salat o com quan te dirigíes en es sogre per demanar-li es casament de sa seva filla. Q pasa que un Andalús no sap xerrar formal per emprar un dialecte tan vàlid com el seu? li hem de dir a un argenti que no me hable de "vos" i si de usted? perque no es formal? si es públic en es que va dirigit es temps es el de les Illes Balears. No veig cap problema en fer-ho emprant es dos articles.

Com deia Joan Fuster:
Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai.
Aplicable 100% a les illes, ni un pas enrrere.

Canal Zú en zezeo en Andaluzía. Pa ezo lushará er PP.

Pué nozotroj en zebiya no ablamo en cat·teyano, ablamo en zebiyano i po ezo bamo a ec·cribí en zebiyano que e nuet·tra lengua. YA'TA BIÉ DE IMPOZICIONE CAT·TEYANIZTA !!!

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

No és un "batibull", és com xerram aquí, catalanistes dels collons.

Millor que els comentaris es facin en gaèlic

Existeix un partit regionalista o nacionalista andalús, que lluïta perque a Andalussia es parli l´Andalús enlloc del Castellà estàndart. Quan sàpiga el nom exacte d´aqueix partit , el diré i és un partit d´esquerra.