algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Un estudi revela que els remolins de la mar foragiten la gamba vermella de Sóller

5608

Els investigadors conclouen que l’increment dels remolins fa desplaçar la gamba vermella cap a aigües més profundes.

Arxiu

Un estudi científic, elaborat per l'Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i el Centre Oceanogràfic de Balears (COB), revela que la presència de remolins d'aigua a la costa nord de Mallorca durant l'hivern fan fugir la gamba vermella de Sóller.

Els investigadors conclouen que l’increment de la terbolesa de l’aigua, generat pels remolins, fa desplaçar els exemplars de gamba vermella des de les zones de pesca cap a aigües més profundes, lluny de l’abast dels pescadors.

Els científics, en aquest sentit, han detectat que hi ha una correlació entre l'increment de la terbolesa de l'aigua i el desplaçament d'aquesta espècie marina. La gamba vermella respon a l'increment de la presència de sediments amb una incursió al fons marí d'entre 500 i 800 metres de fondària. Aquest fet, segons els investigadors, fa menys accessible l'explotació pesquera.

Els investigadors recorden que els episodis de terbolesa de les aigües són menys corrents durant l'estiu, quan es produeixen majors captures. Amb tot, asseguren que, si es dóna aquest fenomen, les reduccions de captures de la flota de ròssec poden ser “sobtades”.

Explotació pesquera
L'estudi, publicat a la revista Journal of Marine System, forma part de la tesi doctoral d'Ángel Miguel Amores Maimó, realitzada a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i defensada a la UIB. L'estudi, titulat Mesoscale hydrodynamics around the Balearic Islands: spatio-temporal variability and its relation with fishing resources, també analitza la relació d'aquests remolins amb les captures d'altres espècies.

La investigació, en aquest sentit, analitza les captures de peixos com la moixina (Galeus melastomus), la maire (Micromesistius poutassou) i la mòllera de fang (Phycis blennoides), i de crustacis com el cranc de fonera (Geryon longipes) i l’escamarlà (Nephrops norvegicus). En tots els casos, els resultats suggereixen que la terbolesa de l’aigua afecta, d’una manera o altra, les dinàmiques poblacionals d’aquestes espècies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cada vegada sou mes enrevessats, fa mes de 6 anys

Foragiten?. Què te de dolent engeguen?,

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris