cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

La UIB investiga els factors implicats en la percepció del dolor crònic

La tesi doctoral d’Ana María González Roldán examina els canvis cerebrals que es produeixen com a conseqüència de la manipulació de diferents factors afectius, cognitius i socials, en el manteniment i l’exacerbació del dolor crònic

822

La investigadora Ana María González examina els canvis cerebrals que es produeixen en el manteniment i l’exacerbació del dolor crònic.

UIB

La Universitat de les Illes Balears (UIB) investiga els factors implicats en la percepció del dolor crònic i el seu manteniment en el temps. La investigadora Ana María González Roldán ha presentat una tesi doctoral en què analitza els canvis cerebrals que es produeixen com a conseqüència de la manipulació de diferents factors afectius, cognitius i socials, així com el paper d’aquests factors en el manteniment i l’exacerbació del dolor crònic.

La recerca, diriga pels doctors Francesc Xavier Bornas Agustí i Pedro Montoya Jiménez, del Departament de Psicologia de la UIB, també caracteritza el funcionament intrínsec cerebral dels pacients amb dolor crònic durant l’estat de repòs.

El dolor crònic és un fenomen complex i subjectiu que es caracteritza per canvis plàstics en el sistema noniceptiu (l’encarregat del processament del dolor) i hiperexcitabilitat del sistema nerviós central, com també alteracions afectives i cognitives.

L’evidència empírica actual apunta clarament a la hiperexcitabilitat del sistema nerviós central com el principal mecanisme en l’origen i manteniment del dolor crònic, ja que és responsable de l’augment generalitzat de la sensibilitat als estímuls dolorosos observats en aquests pacients.

Sis casos concrets
Per estudiar els factors que intervenen en la percepció del dolor crònic es van dur a terme sis estudis. Les eines emprades per dur a terme les investigacions varen incloure el registre de l’activitat cerebral (mitjançant fMRI o EEG), el registre de mesures perifèriques (ECG i EMG), com també diferents instruments per avaluar les característiques afectives dels participants, i els factors biopsicosocials relacionats amb el manteniment del dolor.
Els dos primers estudis exploraren, en subjectes sans, l’activitat cerebral en resposta a la visualització d’estímuls relacionats amb dolor en altres persones. Concretament, l’estudi 1 va caracteritzar com és el funcionament cerebral quan observam altres persones patint dolor, mentre l’estudi 2 va demostrar que la visualització de persones que són tocades o danyades modula l’activitat cerebral i provoca canvis en la manera com percebem i processam aquests estímuls negatius aplicats a nosaltres mateixos.

Les dues recerques següents varen examinar les respostes cerebrals a estímuls afectius i cognitius en pacients amb dolor crònic. Així, l’estudi 3 va demostrar que els pacients amb aquesta patologia presenten un increment en la resposta defensiva davant estímuls desagradables (com ara expressions facials de dolor i disgust) i un dèficit en el processament d’estímuls agradables (expressions de felicitat). L’estudi 4 va mostrar que la percepció de manca de control provoca un increment de les respostes d’ansietat durant l’anticipació del dolor en pacients amb dolor crònic, la qual cosa influeix a la vegada en la percepció del dolor posterior.

Els dos darrers treballs es varen desenvolupar amb l’objectiu d’examinar la dinàmica dels pacients amb dolor crònic durant l’estat de repòs. L’estudi 5 va revelar que durant l’estat de repòs els pacients presenten alteracions en regions implicades en el processament del dolor, com també alteracions en la coherència intrahemisfèrica del cervell. Finalment, l’estudi 6 va demostrar que els pacients presenten un desequilibri en la connectivitat funcional entre regions de la xarxa de dolor.

Modulació social
Els resultats de la tesi doctoral, titulada Dinámica de la actividad cerebral asociada al procesamiento de estímulos nociceptivos y afectivos en pacientes con dolor crónico, avalen la importància de l’estudi de la modulació social del dolor en pacients amb dolor crònic i aporten nous paradigmes per a la seva recerca.

A més, demostren que l’activitat psicofisiològica d’aquests pacients durant l’observació d’expressions facials desagradables, agradables i neutres es caracteritzava fonamentalment per un augment de respostes defensives que els fan estar més alerta.

En la mateixa línia, l’estudi 4 va revelar que els pacients amb dolor crònic mostren un increment de l'activitat cerebral en regions relacionades amb l'ansietat quan són exposats a estímuls de manca de control.

Per tant, els resultats dels estudis posen de manifest que els pacients amb dolor crònic presenten un biaix afectiu que roman, independentment si l’estímul o la situació suposen una amenaça real o no per a la integritat corporal de l’individu.

A més, posen en relleu que les cognicions des adaptatives relacionades amb la incontrolabilitat del dolor juguen un paper important en l’amplificació i el manteniment del dolor en pacients amb dolor crònic.

Finalment, els resultats de les anàlisis de l’activitat cerebral durant el període de repòs (estudis 5 i 6) avalen la hipòtesi inicial de l’existència d’un estat d’hiperexcitabilitat cortical en els pacients amb dolor crònic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris