nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

“La Universitat prepara nous informes sobre el Decret de Llengües”

Llorenç Huguet concedeix la primera entrevista com a rector de la UIB i es mostra convençut a fer una "defensa ferma de la llengua"

778

Huguet, ahir durant l'entrevista

Miquel Àngel Canyelles

Llorenç Huguet (Ferreries, 1952), que va prendre possessió com a rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB) el passat 17 de juny, concedeix la seva primera entrevista després del nomenament. El menorquí explica a dBalears quines són les seves intencions pels pròxims quatre anys de mandat.

La defensa del català ha estat sempre un dels distintius d'aquesta institució, i més en aquests moments d'atacs del Govern del PP. Continuarà amb aquesta tasca?

Ja vaig dir que la defensa del català seria una defensa ferma, tant a nivell individual com pel mandat estatutari que tenim. L'Estatut consagra el Departament de Filologia Catalana com a òrgan consultor amb el tema lingüístic i no defugirem d'aquestes responsabilitats. La Universitat prepara nous informes sobre el Decret de Llengües. En aquests moments el Departament ja ha fet un informe sobre el Decret i la facultat d'Educació i el Departament de Literatura Espanyola i Anglesa també en faran. Són instruments molt forts per fer una reflexió sobre aquest tema.

Bauzá durant la primera trobada li ha insistit sobre el tema de la llengua?

Vam comentar algunes coses amb el president, però no m'agradaria dir més.

Ell va dir que també volia castellanitzar la Universitat.

Això no ho va dir, ni pot fer-ho. Em va manifestar que ell té unes prioritats polítiques que poden no coincidir amb els plantejaments científics que surten de la Universitat, però nosaltres no defallirem en fer-li veure la raó.

Durant la campanya va prometre reclamar una major aportació del Govern a la UIB. Ho veu viable ara que ja ha tingut els primers contactes amb l'Executiu?

Espero que en els pròxims quatre anys ho podrem aconseguir. Després de les entrevistes amb el president i el director general d'Universitats hi ha una certa satisfacció perquè després de les peticions que vam fer, com a mínim dues es podran materialitzar. Pel que fa a intentar equiparar l'aportació per estudiant a la mitjana espanyola, aquí hi ha uns 1.200 euros de diferència i jo no sé si en aquests quatre anys els podrem assolir. Tinc l'esperança que serà així.

Quins objectius es planteja a curt termini?

Ara el més important és l'inici del curs 2013-14 i a això ens estem dedicant. Volem millorar la qualitat de l'ensenyament, millorar la nostra capacitat per captar recursos en investigació, volem projectar la UIB a totes les Illes i volem internacionalitzar la Universitat.

Què és el més urgent a solucionar perquè el curs comenci amb normalitat?

El passat dimarts ja es va solucionar. Eren unes contractacions de professorat. Es va fer el pas d'ajudants doctors a interins, això era un compromís que hi havia per estabilitzar les plantilles. En total són 34 persones. La plantilla quedarà pràcticament igual el pròxim curs.

Hi haurà més acomiadaments de Personal d'Administració i Serveis (PAS)?

El nostre compromís és que no hi hagi més acomiadaments, això s'aconsegueix mantenint el pressupost.

Les taxes universitàries s'apujaran un 5% el pròxim curs.

Les taxes es mantindran en el 15% del cost real de la titulació. L'esforç que ha fet la Universitat amb el Govern és per situar-se a la part baixa de la forquilla que dóna el Ministeri.

Hi haurà noves titulacions?

Noves no, sinó dobles titulacions, un total de quatre.

Té previst recuperar serveis com l'autobús circular del Campus o obrir les biblioteques els caps de setmana?

Segons la disponibilitat pressupostària farem. El que sí volem és obrir la biblioteca a l'estiu que l'any passat no es va fer.

Com està el pressupost del 2014?

En els últims quatre anys ha patit una davallada del 25% tot i l'increment d'un 10% dels estudiants. La nostra idea seria mantenir el pressupost del 2013, tot i que encara no ho hem parlat amb el Govern.

La Universitat està notant aquests 500.000 euros mensuals que aporta el Govern per intentar eixugar el deute de 23 milions d'euros?

Gairebé ni es nota. Nosaltres el que fem amb això és intentar pagar als proveïdors que tenen un retard important.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, etc.

Valoració:11menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

Exacte, a mem si en Baussà ho entén d'una vegada: no vas a un picapedrer perquè t'operi del cor i no vas als del sírculo perquè t'assessorin de temes lingüístics. Vas al cirurgià de cardiologia, i vas als de filologia de la universitat.

Valoració:17menosmas
Per astorat, fa mes de 7 anys

Ja tenim altre vegada el Rector mediàtic que surt als diaris i va a actes que no tenen res a veure amb la UIB per tal de sortir a la foto, això si que va be.

Valoració:-12menosmas
Per Sol i Terra, fa mes de 7 anys

Idò ja és ben hora que li faci posar el mac en terra al nostre president i li faci retornar a la universitat les competències ligüístiques que ell s'ha agafat, sense tenir-ne cap dret.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html

Valoració:9menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:7menosmas
Per Ex-alumna de la UIB, fa mes de 7 anys

Aquesta Universitat és patrimoni nostro, i és deure del Govern respectar-la, cuidar-la i dotar-la millor econòmicament. També s´haurien d´inclure a la oferta carreres, com per exemple Medecina. Recordem que una universitat també és una font d´ingressos i la oferta de cursets per extrangers, una manera de promocionar un altre tipus de turisme, de més qualitat i que rentaría un poc la mala imatge de Mallorca per mor del turisme de borratxerer, bregues i defenestraments.

Valoració:1menosmas
Per hota, fa mes de 7 anys

Aquesta universitat esta a la cua del mon. Es una vergonya per els balears, una sangria per la nostra economia, una mafia dels qui la controlan i una fabrica de l atur.
Esta sobredimensionada. Sr. Bauza li retalli significadamen el presupost. JA!
Ja ezta be de sangoneres!!!

Valoració:-11menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:0menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris