algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
18°

Les carreteres de les Balears són les més segures de l'Estat per als motoristes

Les Illes han passat de just 25 metres de barreres de protecció adaptades a més de 400 quilòmetres. Tenen sistemes de salvaguarda per a motocicletes que redueixen els danys provocats per les caigudes damunt l'asfalt

Les Illes Balears s'han situat en un poc més de tres anys al capdavant de l'Estat en matèria de seguretat vial per als motoristes. Des de 2007, el panorama sobre l'asfalt illenc ha fet un gir important amb la implantació massiva de barreres que incorporen elements de protecció per a motocicletes.

Aquest sistema, amb una doble bionda, evita que, en cas de caiguda, aquests usuaris sofreixin amputacions a causa de l'impacte contra les tanques de seguretat. En tres anys, les carreteres de les Illes han passat de disposar de tan sols 25 metres de barreres d'aquest tipus al total de 402 quilòmetres de proteccions instal·lades en l'actualitat.

Les barres de salvaguarda metàl·liques amb una sola bionda estaven especialment dissenyades per als vehicles de quatre rodes, però eren un perill real per als usuaris de motocicletes. Aquestes barreres tenen un espai suficient a la part inferior que permet que el cos dels motoristes les travessi i xoqui amb els pals que les uneixen al terra. Quan un d'aquests conductors topa amb els pals en qüestió, sovint acaba patint seqüeles importants, fins i tot la mort per l'impacte o l'amputació d'alguna part del cos.

Aquesta perillositat ha convertit l'eliminació de les anomenades "tanques assassines" en una de les principals reivindicacions dels col·lectius de motoristes de totes les províncies. En l'actualitat, l'esforç inversor de l'Executiu de les Illes Balears i dels consells insulars ha permès que les carreteres de l'Arxipèlag siguin les que disposen de més quilòmetres segurs per a aquests conductors en tot l'Estat. La comunitat de Madrid, fins fa no res capdavantera, disposa de 85 quilòmetres amb sistemes de protecció per a motoristes instal·lats, si bé preveu duplicar-ne la xifra al llarg de 2010.

En el cas del Govern, la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques adquirí l'any 2007 el compromís amb aquests usuaris de destinar una partida de més de 10 milions d'euros a millorar la seguretat de l'eix viari de la seva competència.

Amb data d'avui, el departament que dirigeix Jaume Carbonero ja ha invertit 6,8 milions d'euros perquè hi hagi 231,6 quilòmetres amb faldons de seguretat per a motoristes entre la variant de Son Ferriol, la de Manacor, l'autovia de l'Arenal-Llucmajor, el camí dels Reis-l'Esgleieta, el túnel de la Mola-Port de Sóller, el tercer carril de l'autopista d'Inca (tram Palma-Alcampo), l'autovia Inca-sa Pobla, la segona ronda d'Eivissa i la carretera Eivissa-Sant Josep. De la mateixa manera, s'ha actuat a la ronda nord i a la del sud de Ciutadella.

Per la seva banda, el Consell Insular de Mallorca, per mitjà de la Conselleria d'Hisenda, Obres Públiques i Innovació, ha instal·lat de moment 170 quilòmetres de barreres adaptades a les carreteres que té sota la seva responsabilitat.

Aquestes actuacions han anat acompanyades de l'eliminació de tanques de protecció obsoletes i de la col·locació de barreres del tipus Nova Jersey, elaborades amb formigó, a la mitjana de diferents trams d'autovia. Concretament, eviten que, en cas d'accident, els vehicles envaeixin el carril contrari.

"Necessitam carreteres menys ràpides i més segures"

El canvi que s'ha registrat en matèria de seguretat vial per als motoristes no ha frenat les reivindicacions d'aquest col·lectiu, que continuen exigint millores per a les carreteres de les Illes. Ricardo Soldevilla presideix l'Associació de moters de Mallorca i assenyala els pròxims objectius a assolir, entre els quals hi ha la millora de les rotondes i de les vies secundàries.

La seguretat també depèn del conductor.
Sí que en depèn, i molt. En circular, cal tenir els ulls ben oberts i, sobretot, ser molt prudent, tant els conductors de cotxes com els de motocicletes. Tots plegats ens hi jugam molt. Però l'estat de conservació de les carreteres també és molt important. Allò que necessitam són carreteres menys ràpides, però més segures. No podem anar a més de 120 quilòmetres per hora i les distàncies màximes a les nostres illes són les que són. Així doncs, les millores s'han de centrar, sobretot, en la seguretat. Arribar un parell de minuts més prest o més tard no és important, però arribar sí que ho és.

Com estan les carreteres en aquests moments?
La situació ha millorat molt, tant que gairebé podem dir que els motoristes tenim ara les vies més segures, si no d'Europa, sí de l'Estat. Pensa que a Menorca i a Eivissa gairebé totes les carreteres ja han incorporat els sistemes de protecció per a motoristes i a Mallorca anem pel mateix camí. S'hi ha fet molta feina.

Què toca ara?
Sobretot, les rotondes. Moltes rotondes estan mal fetes. Un altre problema són les carreteres més petites. Hem localitzat molts de casos en què l'asfalt està fet un desastre i això provoca que la via sigui molt perillosa per a les motos. Sabem que la situació dels ajuntaments és com és, però s'hauria de fer un esforç per millorar-les.

Quin tipus de relació manteniu amb les administracions?
La veritat és que és molt fluida. Ens reunim periòdicament, cada sis mesos. Els posam en coneixement dels punts de negres que hem detectat a la nostra xarxa viària i ens informen de les millores que s'hi han posat en marxa des de la darrera trobada. El contacte permanent ha permès que moltes actuacions es facin de manera gairebé immediata. Això és molt positiu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris